Les competències comunals es mantenen sense grans canvis

Els comuns mantindran la pràctica totalitat de competències que tenen actualment, segons van confirmar fonts de l’executiu i de les administracions locals. L’acord és pràcticament total i el principal canvi passa perquè quedi escrit i regulat tot un conjunt de transferències que fins ara estaven desenvolupant els comuns però sense un text que li donés suport legal. Del grup de competències socials, les que estaven més en debat, els comuns només deixaran de fer el Servei d’Atenció domiciliària, que serà exclusiu de l’Estat. Els ens locals continuaran amb les cases pairals, les guarderies o els esplais com fins ara. L’altre punt on hi haurà canvis, tot i que seran lleugers, serà en el manteniment i gestió de carreteres. Hi haurà una especificació de la responsabilitat de cada organisme en cada cas i en cada circumstància concreta.

Els cònsols i l’executiu van mantenir ahir una nova reunió per continuar avançant cap a un text consensuat. Fonts de les dues parts van reconèixer que les posicions són molt properes i que els grans temes ja estan pactats. Respecte a transferències, un cop s’ha pactat que la xifra base seran 55 milions d’aportació anual de l’Estat a les set parròquies s’estan afinant quatre àrees. La primera fa referència als criteris de repartiment que seran modernitzats, més enllà de la quantitat fixa, ter­ritori i població. Els canvis, però, no tindran una afectació important a la quantitat que rep cada parròquia actualment.

Autonomia però no total

El segon gran camp és acabar de fixar com es podran utilitzar els diners. Els comuns, segons diversos cònsols, tindran gran autonomia, però no podran fer un ús lliure de les transferències. Hi haurà percentatges que hauran de tenir un ús diferent que no sigui pagar nòmines o despeses de funcionament. Per exemple s’haurà d’utilitzar una part per a inversió o retorn de deute. Els percentatges s’estan acabant de discutir, però la voluntat és que sigui d’obligat compliment i no com la regla anterior que obligava a gastar la major part de la transferència en inversió, però a efectes pràctics ningú ho estava fent. Altres fonts comunals van comentar que hi haurà un tercer factor de comptabilització i que farà referència a les inversions i als equipaments que els comuns ja tenen en aquests moments.

El quart camp fa referència a com s’actualitzaran els diners que l’Estat entregarà cada any als comuns. La proposta de Govern d’indexar l’actualització a l’evolució del Producte Interior Brut (PIB) ha estat acceptada per les parròquies. On l’acord no està tan clar és respecte a quan s’ha de produir la revisió. L’executiu era partidari d’utilitzar una forquilla, segons fonts comunals, que agruparia diferents exercicis i que podria ser de tres anys. Quan acabés aquest període es faria una suma o resta depenent de l’evolució del PIB i la transferència pujaria o baixaria en funció de la xifra final. Una part dels comuns va presentar ahir una proposta perquè la revisió sigui anual. Ho consideren molt més adequat. L’executiu no vol fer una revisió anual perquè entén que quan es faci el pressupost de cada exercici (de juny a setembre) on es fixa la xifra a traspassar no es disposarà de la xifra d’evolució del PIB encara. Això portaria a regularitzacions posteriors si l’evolució del PIB no quadra amb les previsions. Alguns comuns consideren que aquest mateix raonament és aplicable, per exemple, al cens, ja que fins que no acaba l’any no es disposa de la xifra final. Per tant aquest ja és el funcionament establert i permet fer la regularització de forma anual.

CALENDARI RÀPID I PENDENT DEL PS

L’evolució de les negociacions entre l’administració central i les locals porta a pensar, segons fonts de les dues bandes, que es podrà tenir un text final consensuat durant el mes de març. Aquest és l’objectiu fixat per les dues parts i que ha estat clar des que es va entrar en la fase final de la negociació. En tractar-se, però, d’una llei qualificada els demòcrates necessitaran suport parlamentari per tirar-la endavant. O dels liberals o del PS. Als liberals se’ls descarta en tenir una línia molt més parroquialista, mentre que l’esperança és tenir el suport del PS.