Cinca nega les acusacions imputades pel 'cas Orfund'

Jordi Cinca va rebutjar ahir “una per una” davant la magistrada Concepció Barón totes les acu-sacions que es recullen en la querella que li va presentar l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, per apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig de diners quan el ministre de Finances era administrador de l’empresa a finals dels anys noranta. Segons va explicar Daniel Arqués, el lletrat de Cinca, el ministre “no només ha volgut contestar a totes les preguntes que li ha fet la magistrada, sinó que ha volgut afegir més informació”. El titular de Finances ha volgut deixar clar que “totes les acusacions són falses i no hi ha hagut delictes de cap mena ni sostraccions ni res a veure amb la fallida d’Orfund”. Cal recordar que Samarra acusa Cinca de molts delictes, i especialment d’haver-se apropiat d’una trentena de lingots d’or de l’empresa amb un valor de mercat equivalent ara a uns 2,5 milions. Aquesta sostracció, segons Samarra, seria clau en el fet que Orfund va acabar finalment en fallida.

Arqués va indicar que “afortunadament hi ha molta documentació i informació que s’ha pogut trametre a la magistrada” per provar que les acusacions són infundades. Els delictes que Samar­ra imputa a Cinca els relaciona amb fets que van tenir lloc entre el 1997 i el 1999, sense que durant vint anys hi hagués esment ni cap acusació, ni tan sols quan Orfund va entrar en fallida. La querella incidia en el fet que es va actuar a partir de l’any passat en adonar-se que Jordi Cinca havia estat apoderat d’una societat panamenya, que suposadament Orfund no havia ordenat crear. Daniel Arqués va explicar ahir que la societat panamenya va ser creada “a instàncies d’Orfund perquè l’objectiu era poder començar a obtenir or i metalls preciosos de països d’Amèrica Llatina” un cop s’havia constatat la dificultat de tenir accés a la matèria primera a Àfrica. Orfund havia muntat a Ordino una fàbrica de refinació d’or i necessitava prou or per rendibilitzar la inversió i fer els lingots que després havia de vendre. La societat panamenya es va crear, segons la declaració, per negociar a països sud-americans, tot i que mai es va tancar cap acord i per tant la societat no va arribar a ser realment operativa. No hi va haver moviment i les accions no es van arribar a moure del despatx dels advocats d’Andorra que havien fet la gestió.

L’explicació de per què es crea una societat panamenya es basa en el fet que a cada zona on Orfund intentava operar s’obria una societat per poder treballar. N’hi havia a Costa d’Ivori, a Libèria... i quan es va decidir fer prospeccions a Amèrica Llatina es va optar per establir la societat a Panamà. Cinca va plegar d’Orfund el juliol de l’any 2000. Samarra va continuar a l’empresa que començaria a ser morosa per acabar decretant-se la fallida, encara no resolta.

La declaració del ministre comporta que ara Concepció Barón ha de decidir si existeixen indicis de criminalitat en els fets denunciats per Joan Samarra. La magistrada del Tribunal de Corts haurà d’establir si s’arxiva el cas o continuen les diligències.

Fonts properes al cas van comentar que Joan Samarra ha presentat un incident de nul·litat que pretenia que tot el procés s’aturi fins que no s’hagi convocat el segon acusat del cas, el també exadministrador d’Orfund Manuel Terrén (que és al Brasil i que es pot tardar mesos a contactar). Es va demanar fins i tot, i no es va acceptar, que s’aturessin les declaracions de Samarra i Cinca.

EL SEGON ACUSAT ENCARA NO HA ESTAT LOCALITZAT

La querella de Joan Samarra incloïa Manuel Terrén Parcerisas, exadministrador d’Orfund, pels mateixos càrrecs que li imputa a Jordi Cinca. Terrén viu al Brasil i la Justícia encara no ha aconseguit posar-se en contacte. Inicialment s’havia parlat de fixar la declaració de Terrén per a demà a les onze del matí, però no es produirà perquè no se li ha pogut comunicar. Localitzar aquest espanyol que viu al Brasil i que fa més d’una dècada que no té relació amb Andorra no serà una tasca fàcil. Fonts properes al cas van indicar que Terrén no tindria cap problema per venir a declarar i provar la seva innocència, més enllà de, segons aquestes fonts, haver de fer un viatge transoceànic per respondre a unes acusacions sense proves documentals i basades en les declaracions d’una sola persona que durant vint anys mai havia dit que hi hagués un problema.