Reportatge
Final abrupte a 17 anys a la feina
La justícia ha desestimat la demanda d’una treballadora d’una benzinera que va acabar deixant l’empresa i que volia 65.000 euros d’indemnització.
Final abrupte a 17 anys a la feina
Disset anys treballant a la mateixa estació de servei van acabar de forma abrupta el 19 de setembre del 2015, quan una empleada de la benzinera va decidir rescindir la relació laboral acusant els patrons d’assetjament. El conflicte ha acabat als tribunals després que la treballadora denunciés l’empresa per acomiadament “no causal i injustificat” demanant en concepte d’indemnització el pagament de gairebé 65.000 euros. La desestimació de la demanda per part del Tribunal de Batlles va provocar la indignació de la dona, que a més de tornar a reclamar una sentència favorable en segona instància en presentar un recurs a la sala civil del Tribunal Superior de Justícia, va denunciar haver patir diversos greuges per part del batlle, al qual va acusar d’“haver pronunciat una sentència arbitrària”, de “vulnerar els seus drets fonamentals”, de “tenir una ignorància inexcusable de les lleis” i de “no haver valorat degudament totes les proves”.
Pel que fa a l’empresa, i segons la denunciant, l’any 2013 els seus patrons van començar a assetjar-la després que s’oposés a un canvi de lloc de treball. Des d’aquell dia, va dir, els seus superiors la cridaven contínuament, s’adreçaven a ella de manera desafiant o la culpabilitzaven de nombroses absurditats. Una manera d’actuar que va seguir durant els dos anys següents. Però la gota que va fer vessar el got de la paciència de l’empleada va ser la denúncia que l’empresa va presentar a la policia contra ella acusada d’apropiació indeguda de diners. “Aquesta mentida va suposar una detenció arbitrària de la policia i passar tot un dia detinguda fins que la jutgessa d’instrucció em va deixar lliure al vespre d’aquell fatídic dia.” Dia en què va decidir deixar l’empresa rescindint el contracte de manera unilateral invocant l’article 97 del Codi de relacions laborals, que ho permet si un treballador rep un tracte vexatori de l’empresa.
Malgrat aquest testimoni, el Superior ha decidit desestimar la demanda, a més de titllar d’injustificades “les greus acusacions que fa la part recurrent amb relació al tribunal”. L’escrit recorda que el batlle va acceptar nou de les 14 proves sol·licitades i que cap no va acreditar fets concrets. Igualment, la sentència assenyala que no es va fer cap pregunta sobre un comportament concret respecte a la part acusadora als dos representants de l’empresa que van testificar. Respecte a la denúncia a la policia, es va arxivar perquè la fiscalia, malgrat tenir indicis, no els va considerar suficients.