Les ressonàncies per habitant són el triple de la mitjana europea

Les estadístiques de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) indiquen que el nombre de ressonàncies magnètiques és equivalent al triple de la mitjana europea. La parapública va ser conscient d’aquesta disfunció durant l’anterior mandat del consell d’administració dirigir per Josep Delgado i va decidir prendre mesures. La ressonància, una de les proves mèdiques més cares, va passar a ser un dels actes mèdics que requerien obligatòriament una entesa prèvia per part de la CASS. A efectes pràctics significa que cada cop que un metge recepta una ressonància el pacient ha de desplaçar-se perquè un dels metges de la parapública doni el vistiplau a la prova. Aquest requisit, però, no va tenir els efectes pràctics desitjats i l’any passat, l’últim del qual es tenen dades, la situació va continuar sent similar i el nombre de ressonàncies va continuar sent del triple de la mitjana europea. Fonts properes al cas van indicar que el Col·legi de Metges va ser informat d’aquesta situació per intentar que s’hi pogués buscar algun tipus de solució per l’enorme cost que significa per a la sanitat pública. El col·legi no va donar cap resposta ni hi ha constància, segons fonts mèdiques, que hagi fet cap informe o advertiment.

Protocols amb la reforma

El cas de les ressonàncies és un exemple dels motius que porten el ministeri de Salut, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i la CASS a desenvolupar una sèrie de protocols de control. Fonts properes al cas van indicar que els metges de la Seguretat Social es troben que quan han de donar l’autorització per a una ressonància no tenen protocols que fixin quan s’han de denegar. Tan sols es rebutgen les que estan òbviament injustificades. Dins dels canvis que preveu la reforma sanitària s’introduiran protocols similars als que existeixen en d’altres països que recullin de forma estricta quins són els casos en què s’autoritzaran les ressonàncies. La CASS, però, té previst que hi hagi la possibilitat de fer excepcions per a casos puntuals de pacients que tot i no estar dins de les pautes dels protocols es consideri que necessiten la prova.

Dèficit sanitari a l’alça

La CASS tancarà el 2016 amb uns 40 milions d’euros de dèficit, segons fonts properes a la parapública. La xifra s’ha de matisar perquè és el primer any que la Seguretat Social ha cobrat íntegrament l’augment d’un 2% de les cotitzacions, que suposen uns 20 milions d’euros més per a la branca sanitària. Sense aquesta aportació extra els números vermells s’haurien situat en uns 60 milions d’euros comptant només la branca sanitària de la CASS.

L’augment dels ingressos per l’increment de les cotitzacions fa molt complicada la comparació amb els anys anteriors. Durant el 2015 l’increment de les cotitzacions es va tenir només durant nou mesos i el 2014 directament hi havia vint milions menys d’ingressos. A efectes pràctics, però, l’increment del dèficit sanitari es preveu en el fet que els números vermells estan en una situació similar a la del 2014, però comptant que ara hi ha vint milions més d’ingressos. Significa que en pràcticament un any i uns mesos la sanitat ha estat capaç de devorar una aportació extra de vint milions per tornar a un dèficit d’uns 40.

El dèficit de la branca salut de la Seguretat Social significa la major part del dèficit sanitari global, però no ho és tot. Cal recordar que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària també n’aporta prop de 15 milions.

UN DECRET ESTABLIRÀ REQUISITS PER TREBALLAR A LA SANITAT PÚBLICA

El ministeri de Salut està preparant un decret que establirà uns requisits per a aquells professionals del sector sanitari que vulguin entrar dins del sistema públic (bàsicament que passin a estar convencionats amb la Seguretat Social). El text establirà una sèrie de requisits previs que s’hauran de complir abans de presentar la petició a la CASS per convencionar-se. A efectes pràctics, en el futur significarà que per estar convencionat a la Seguretat Social caldrà l’autorització inicial del ministeri i la posterior de la CASS. Els requisits que demanarà el ministeri posaran algunes limitacions, escasses, per entrar en el sistema públic. Una de les que han transcendit és vetar l’accés als majors de 65 anys. Aquesta mesura està especialment pensada per a professionals sanitaris forans que vulguin entrar amb l’obertura de capital. Aquells que estiguin ja dins de l’edat de jubilació no podran demanar entrar a la Seguretat Social i tan sols podran exercir en l’àmbit privat. El decret establirà altres requisits que aniran especialment relacionats amb la validació de títols estrangers, establint uns criteris molt més protocol·litzats que els actuals. El decret forma part del projecte de reforma sanitària i s’està fent de forma paral·lela als nous contractes que estan preparant (per canviar les condicions als metges liberals) tant el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària com la Caixa Andorrana de Seguretat Social.