El Consell rebutja congelar les transferències comunals

Els comuns rebran 8,4 milions d’euros més del que havien previst als seus pressupostos per a aquest any. El Consell General va tombar ahir la congelació de les transferències a les corporacions, que percebran 63 milions d’euros de part del Govern en comptes dels 54,6 que s’havia acordat que rebrien fins al 2017. Malgrat que els set comuns estaven d’acord a seguir rebent els mateixos milions que obtenen des del 2014 de les arques estatals, l’oposició del PS a la votació de la congelació en seu parlamentària –els vots dels tres consellers eren indispensables per aprovar la mesura ja que requereix d’una majoria qualificada– va acabar tombant la mesura. Això tot i la reunió de dimecres que va mantenir el cap de Govern, Toni Martí, amb els parlamentaris socialdemòcrates i que va fer que el sentit del seu vot fos una incògnita fins al moment del debat de les transferències. ”Votarem que no”, va anunciar el conseller Pere López en iniciar-se la discussió sobre el projecte de llei del pressupost, que la cambra va aprovar amb els vots a favor del grup de DA i els vots en contra de tots els partits de l’oposició.

El parlamentari socialdemòcrata va reconèixer que “hi ha part de la feina feta” –en la trobada Martí els va donar detalls sobre el preacord per a la reforma de la llei de competències i transferències– però va argumentar la decisió final del partit perquè “s’ha ignorat el Consell General” en el procés de negociació amb els comuns, s’han “incomplert” els terminis, no s’han tingut en compte les minories comunals i perquè es “frena” la política d’inversions de les corporacions locals. “Valorem l’esforç del cap, el lloa com a polític, però és massa tard”, va manifestar –prèviament Martí els havia demanat un gest de “responsabilitat”–, però va advertir que “no s’equivoquin, no és la nostra responsabilitat”.

“Pressupost quadrat”

Prèviament a conèixer el sentit de vot dels socialdemòcrates, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar la necessitat de mantenir les transferències congelades adduint que 54,6 milions “és una xifra suficient i acceptada pels propis comuns”, que han elaborat els comptes i els marcs pressupostaris en funció de la quantitat fixada en els exercicis passats, i recordant que “és la xifra més elevada que s’ha transferit mai”.

Amb tot, va advertir que el pressupost estarà quadrat tant si s’aprova [la congelació] com si no”. El ministre va assegurar que malgrat haver d’enviar 8,4 milions més als comuns el pressupost no s’apartarà del sostre d’endeutament, i va assegurar que no es demanarà ni un crèdit extraordinari ni un suplement de crèdit “per respectar el dèficit”, de manera que s’haurà de suplir movent partides pressupostàries. “O respectarem l’endeutament o ens quedarem per sota”, va dir, alhora que va destacar que els diners no s’hauran de transferir als comuns fins al 2018, quan es faci la regularització d’acord amb la liquidació, ja que els comptes del 2016 es tancaran el 2018.

Malgrat aprovar-se la Llei del pressupost amb els únics vots a favor dels demòcrates, la congelació no va prosperar perquè no es va assolir una majoria qualificada entre consellers de les llistes parroquials i nacionals. Els nou parlamentaris taronja de les llistes territorials i els cinc de les nacionals es van quedar sols votant a favor de la congelació, que va rebre el vot en contra de liberals i socialdemòcrates.

En aquest context, Martí va indicar que les corporacions “se sentien més que confortables” amb la xifra congelada i va remarcar que a final de mes presentarà l’acord amb els comuns pel que fa a la reforma de la llei. “Vindré aquí amb un plantejament consensuat amb els cònsols i no s’hi valdrà no tindre projectes alternatius”, va apuntar en un avís a l’oposició. El líder de l’executiu va manifestar al debat previ al pressupost que “he fet tots els esforços, potser tard, però els he fet” per aconseguir el suport del PS, i va apel·lar a la seva “responsabilitat”. “Si no, la meva obligació és continuar”, va concloure. Un fet que li va valer la sorna de Gallardo, el qual va expressar que “està suplicant el vot a l’únic grup que encara té dubtes”.

De la seva banda, el conseller d’SDP Víctor Naudi va denunciar “el menysteniment” del Govern envers l’oposició i va deplorar que Martí es reunís amb el PS i no amb la resta de partits “en reunions d’amagatotis per demanar tres vots”, va expressar. De la seva banda, el conseller liberal Jordi Gallardo va lamentar que el projecte de llei del pressupost “no respecta” la Llei de transferències, la regla d’or i la Constitució, i per tant “no es pot fer un debat seriós”. De fet, el grup liberal es va abstenir ahir en totes les reserves d’esmenes que el PS i SDP van presentar a l’esborrany de la llei al·legant “coherència” perquè el pressupost no compleix la llei.

DA, “l’extrema dreta”

La discussió sobre les reserves d’esmenes que les forces socialdemòcrates van presentar a la llei del pressupost –i que la majoria de DA va impedir que prosperessin– va provocar ahir un intercanvi de retrets entre el Govern i l’oposició. López va denunciar que “des de l’arribada del ministre Espot cada vegada hi ha una major retallada de drets socials”, i va asseverar que “els discursos moderats s’han acabat, s’han tornat una dreta dura”. El polític va anar més enllà exclamant que el del ministre d’Interior respecte als drets socials és “un discurs que ni els partits d’extrema dreta tenen actualment”. “Lliçons de progressisme no me’n donarà. He fet gala de sensibilitat social en moltes ocasions”, va replicar Espot.

En la discussió sobre les propostes per recuperar la figura del funcionari i reduir a la meitat el nombre d’eventuals, la consellera Rosa Gili va assenyalar que dels 2.570 treballadors de l’administració 632 són de caràcter temporal, xifra que la ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega, va reduir als 217. A més, va puntualitzar que s’han regularitzat 40 places en dos anys i va destacar que es contractaran agents de l’administració indefinidament i no funcionaris de manera transitòria fins que no estigui enllestida la nova llei de la Funció Pública.

Davant les queixes de l’oposició pel projecte The Cloud, que l’executiu va defensar com a “molt beneficiós” per al país, Martí es va comprometre a presentar un pla de viabilitat en què es concreti “l’ús que tindrà cadascuna de les plantes”. El parlament també va desestimar ahir les reserves per destinar més recursos a la UIFand, als òrgans fiscalitzadors, a l’Agència Tributària i a l’àrea d’Igualtat.