“És comprensible cert desànim entre els treballadors públics”

Té la responsabilitat d’executar un dels dossiers rellevants de la legislatura: la reforma de la Llei de la funció pública. Un procés que ja s’ha engegat amb un calendari estricte de treball i la voluntat de fer-lo transparent i participatiu. Per ara, diu, el clima amb els sindicats és “cordial”. La voluntat? Que la reforma sigui una realitat el 2018.

La primera enquesta que van realitzar entre els treballadors reflectia que una majoria estan descontents amb el salari que perceben. La llei també ha de reflectir una nova política retributiva, creu que aquest pot ser un dels punts conflictius?

Bé, evidentment, és un aspecte que hem de tractar i jo tampoc em puc avançar de moment. Sí que és veritat que és una de les demandes de tots els treballadors de l’administració i probablement s’hagin de revisar les classificacions dels llocs de treball i, dit això, hi ha hagut una dificultat pel context econòmic i una congelació salarial i l’aturada del sistema de gestió de l’acompliment. Aquest és un dels temes que haurem de veure i hem de trobar el mecanisme per poder valorar aquells treballadors que realment aporten un valor afegit en la seva feina i que permeti tirar endavant tant una carrera professional a nivell vertical com horitzontal.

Una majoria, de fet, es mostraven favorables a ser avaluats i que incidís en la política retributiva. Una de les intencions és dissenyar un sistema així, un GAdA millorat?

Sí, exacte. De fet es tracta de revisar aquest sistema de gestió de l’acompliment tenint en compte aquesta experiència negativa. A banda de negativa, crec, en termes de percepció del propi treballador, tampoc era sostenible a nivell de l’administració. Si una cosa hem de tenir present també en aquestes negociacions i revisió de la Funció Pública és que ha de ser sostenible.

Un elevat percentatge de treballadors també es queixaven que no hi ha progressió dins de l’administració. Preocupa?

És preocupant, i en aquest sentit la voluntat de la reforma és promoure la carrera horitzontal, més que pròpiament la carrera vertical, perquè si no el que ens porta és a una inflexió jeràrquica i un excessiu nombre de comandaments, per tant, el que hem de promoure és la mobilitat i la car­rera horitzontal dins de la mateixa família de llocs de treball.

Hi ha departaments que estan sobresaturats i d’altres que estan mancats, i es planteja la possibilitat de transvasament de treballadors amb la formació adequada?

Aquesta és una de les demandes i és veritat que la Llei de la funció pública actual és molt rígida en aquest sentit, i per tant el que hem de buscar és la flexibilitat que ens permeti adequar la dimensió dels diferents departaments als projectes estratègics i a l’acció de Govern.

Algun dels resultats d’aquesta enquesta van sorprendre? I què n’esperen d’aquesta segona, la de satisfacció laboral?

Crec que no hi va haver sorpreses, i en el fons és comprensible que hi hagi cert desànim o certa desmotivació pel que diem, per manca de mecanismes o rigidesa d’aquesta llei actual.

Per tant afecta el clima....

Crec que tampoc trobarem grans sorpreses, és a nivell de desenvolupament personal, car­rera professional i sabem que no hi ha molta trajectòria professional en certs nivells, per tant probablement els resultats no seran del tot satisfactoris.

Es potenciarà més la formació?

Sí, aquesta és una altra de les mancances del sistema actualment i és un dels punts que volem promoure i donar més força a aquesta formació, que també ha de ser un dels elements per tirar endavant la carrera professional de cada treballador. La car­rera professional hauria d’estar lligada, d’una banda, a la gestió de l’avaluació de l’acompliment, i de l’altra, a la formació.

Vostè va recordar que quan es va aprovar la Llei actual, l’any 2000, hi havia 1.700 treballadors i ara són 2.500. Hi ha un sobredimensionament?

Jo crec que no hi ha un sobredimensionament, sinó que hi ha certs projectes prioritaris i estratègics del Govern i compromisos adquirits per part de l’Estat a nivell internacional que fan que alguns departaments de l’administració tinguin una càrrega de treball molt més important que d’altres. I per tant, amb aquesta voluntat de mobilitat i de formació, el que hem d’aconseguir és equilibrar una mica alguns departaments que tenen aquestes demandes tan importants pels compromisos de l’Estat.

Quants eventuals té ara Govern?

Són 546 eventuals.

Quin és el seu futur?

El que hem d’intentar ara és que puguin formar part de l’administració amb els mateixos drets i deures que funcionaris i agents de l’administració amb caràcter indefinit. La solució, la proposta, haurà d’anar en aquest sentit, trobar una solució raonable a efectes que aquestes persones puguin participar en concursos dins de l’administració i regularitzar la seva situació. La dificultat amb la qual ens hem trobat és que per raons econòmiques Govern no podia treure places i aquesta figura d’eventual ha servit per cobrir algunes de les necessitats de l’administració i algunes de les quals s’han perllongat en el temps.

No totes les places són consolidables, però.

No. Perquè efectivament hi ha alguns d’ells que únicament cobreixen baixes, tenen un termini d’inici i un d’acabament i n’hi ha d’altres que no, i són aquests els que eventualment es podrien regularitzar o acollir o presentar-se als nous concursos que hi pugui haver.

Sí que hi ha hagut una crítica per part dels sindicats, i és la contractació d’una coordinadora de la reforma, que ja venia de l’etapa de Jordi Alcobé al ministeri. Per què, si també hi ha una empresa externa contractada per fer aquesta tasca?

Aquesta figura és la que realment coordina totes aquestes reunions amb els directors, amb els sindicats, amb la pròpia empresa a la qual s’ha adjudi- cat aquest assessorament per tirar endavant la reforma, que és Con­sultores de Gestión Pública, i a més amb la persona que redactarà la llei. És més que necessari que hi hagi una perso-na que estigui dedicada a ple temps a poder dur a terme tots aquests treballs.