reportatge
Acomiadat per la barba
Anar sense afaitar a la feina li va comportar se amonestat per una falta lleu. Acumulada a tres anteriors es va convertir en greu. Els següents mesos hi va haver més amonestacions, dues de greus, fet que va comportar l’acomiadament, que el TS veu improcedent.
Acomiadat per la barba
Anar a la feina sense afaitar li va fer acumular quatre faltes disciplinàries lleus i, en conseqüència, una de greu. Treballador en una empresa de seguretat, els següents mesos va ser amonestat pels seus superiors vàries vegades per faltes lleus, però degut a la reincidència va acabar amb tres de greus, fet que li va suposar una de molt greu i el seu acomiadament. En no considerar-lo justificat, el guàrdia de seguretat va denunciar-ho a la Batllia, que va estimar “substancialment” la demanda contra l’empresa. La sentència condemnava la societat a pagar a l’ara extreballador prop de 15.000 euros en concepte d’indemnització per acomiadament disciplinari injustificat, a més dels salaris que havia deixat de cobrar els dies que va estar suspès de sou i feina. L’empresa va recórrer contra la decisió de la Batllia a la sala civil del Tribunal Superior, però els magistrats han decidit desestimar l’escrit i confirmar íntegrament la sentència en primera instància, fet que obliga la societat a indemnitzar el treballador.
El conflicte laboral es remunta el 2013. Va ser el 4 d’octubre d’aquell any que el guàrdia de seguretat va anar a la feina amb barba. Malgrat que va al·legar un problema a la pell que feia recomanable no afaitar-se, l’empresa el va sancionar tres dies després amb una amonestació escrita per falta lleu. Aquell mateix dia el sancionava amb una suspensió de sou i feina durant cinc dies per falta greu, perquè n’acumulava quatre de lleus per tres amonestacions que havia rebut l’agost anterior.
El 27 gener del 2014 va tenir una segona falta greu. Els seus superiors el van acusar de no haver complimentat correctament l’informe diari de serveis de tres jornades diferents, de no haver revisat correctament les finestres d’una casa de la qual feia la ronda nocturna i de deixar el cotxe de servei ple de brossa. El van suspendre deu dies més de sou i feina. Un dia després, el 28 de gener, li va caure una nova amonestació per no haver-se presentat al torn quatre dies abans. Li va comportar una nova falta greu per reincidència i la suspensió de sou i feina per deu dies més. Les tres faltes greus acumulades van fer que l’empresa l’acomiadés el dia que se li acabava la suspensió de sou i feina.
No negar no vol dir acceptar
La societat pretenia que el Superior li donés la raó al·legant que el treballador sempre havia signat els fulls de sanció i que durant la vista celebrada al Tribunal de Batlles mai va negar haver comès les faltes que se li imputaven. Els magistrats recorden en la sentència que el treballador el que va fer és contestar de manera afirmativa que l’empresa l’havia acomiadat i que l’havia sancionat. També va dir que les sancions li havien estat notificades i que les va signar sense expressar la seva oposició o rebuig. Pel Superior, el fet de reconèixer que les sancions foren pronunciades i notificades de cap manera es pot interpretar com una acceptació dels fets sancionats o de les sancions. I que el treballador tenia el dret, com va fer, a impugnar l’acomiadament.