Militars espanyols posen en dubte la sobirania del país

La representació legal d’un grup de militars, policies i guàrdies civils espanyols que ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra Espanya perquè s’elimini el límit imposat a les seves pensions des de fa 33 anys han decidit recusar el jutge andorrà Pere Pastor, que ha estat el magistrat encarregat de resoldre aquesta qüestió. L’argument legal, de ser admès, posaria en dubte la sobirania del Principat, ja que l’advocat que porta la causa dels militars, Fernando Osuna, al·lega el fet que és il·legal que un jutge d’un Estat resolgui demandes del seu propi Estat. És a dir, que un jutge espanyol integrat al Tribunal Europeu dels Drets Humans no pot tractar ni resoldre matèries o litigis en les quals intervingui aquest país.

Malgrat que Pere Pastor és andorrà i va ser el Principat qui el va proposar com a magistrat representant d’Andorra a Estrasburg, la recusació insisteix a considerar el jutge com una elecció espanyola. “Tot i que el jutge no ha estat proposat per Espanya, és coneguda la relació d’Andorra amb l’Estat espanyol i la seva dependència administrativa en diverses qüestions”, s’indica al text.

L’advocat, que representa demandants de València, Saragossa, Madrid, la Corunya, Barcelona, Astúries, Múrcia, Badajoz, Las Palmas, Sevilla, Màlaga, Cadis, Almeria, Còrdova, Burgos i Toledo, afirma que aquesta dependència “s’estén en matèries d’educació, de defensa i militar, i inclús els caps d’Estat del Principat d’Andorra són els Coprínceps, un dels quals és el bisbe de la Seu d’Urgell, de nacionalitat espanyola”.

Un espanyol amb Pere Pastor

A la querella també s’assenyala que Pere Pastor està integrat a la secció tercera del Tribunal Europeu dels Drets Humans, composta per set jutges, de la qual forma part i és president el jutge proposat per Espanya, Luis López Guer­ra. Segons el lletrat, aquest fet comporta que “el jutge Pastor estigui sota la dependència directa de López, que és el jutge proposat per l’altra part contractant contra qui s’interposa la demanda, amb el qual comparteix sala”.

El lletrat dels militars considera que en aquest litigi “el principi d’independència i imparcialitat judicial del Tribunal d’Estrasburg respecte del poder polític quedaria qüestionat”.

El recurs contra Pastor ha estat presentat després que l’1 de desembre el jutge andorrà decidís no admetre a tràmit la demanda dels militars, policies i guàrdies civils. Osuna considera que s’ha de declarar nul·la la no admissió de la demanda. La recusació també posa de manifest el malestar del representant legal dels militars i policies espanyols amb les formes del magistrat andorrà. L’advocat va lamentar que la no admissió de la demanda es va resoldre “en dues línies” i “sense més explicacions”.

VOLEN QUE LES PENSIONS PER LESIONS EN ACTE DE SERVEI S'EQUIPARIN A LES DE TERRORISME

El col·lectiu d’uns 300 exmilitars, policies i guàrdies civils que representa l’advocat Fernando Osuna han demandat Espanya perquè se senten discriminats en l’import de les seves pensions en comparació amb les que reben les víctimes del terrorisme. Aquests darrers cobren les pensions íntegres, mentre que els demandants pateixen una retallada en les pensions per lesions en acte de servei, que en alguns casos pot ser de 900 euros al mes.

Aquests exmembres de les forces de seguretat i de les forces militars espanyoles que van ser ferits i incapacitats en actes de servei fa anys que litiguen contra l’administració de l’Estat veí del sud perquè elimini una normativa de l’any 1983 que va disposar que l’import de les pensions de les classes passives soles o en concurrència no podia excedir les 187.950 pessetes (1.129 euros) mensuals abonables en 14 mensualitats. Una llei que només s’aplica a aquest col·lectiu. Ho van recórrer a l’Audiència Nacional i al Tribunal Constitucional espanyol, que ho van refusar, el mateix que ha fet ara el Tribunal d’Estrasburg.

El límit a les pensions s’ha repetit cada any des del 1984 i els denunciants van demanar a Estrasburg que obligués Espanya a eliminar una normativa que consideren “discriminatòria”, ja que no s’aplica als seus companys incapacitats en un acte de terrorisme. Diuen que entre la resta de membres hi ha qui es troba en “pitjor situació física i psicològica”.