Jordi Cinca dimitirà si el processen pel 'cas Orfund'

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va assegurar ahir que dimitirà si el Tribunal de Corts, que ha admès a tràmit la querella presentada contra ell pel cas Orfund, l’acaba processant. En cap cas, va indicar, renunciarà al seu càrrec a l’executiu únicament per l’admissió de la querella, com van demanar dimarts en bloc tots els partits de l’oposició. “Em semblaria d’una feblesa absoluta per a un Estat de dret que cap càrrec públic hagués de dimitir de les seves responsabilitats perquè una persona ha pres la determinació de presentar una demanda contra aquest càr­rec públic”, va assenyalar Cinca per justificar la seva negativa a deixar el Govern. “Si el jutge pren la decisió d’iniciar un processament i passar a l’estadi de començar un judici em sembla una obvietat que en aquestes circumstàncies jo o qualsevol altra persona hauria de deixar el seu càrrec”, hi va afegir.

Respecte al fet que l’oposició considera que malmet la imatge d’Andorra que un tribunal admeti a tràmit una querella contra un ministre pels presumptes delictes d’administració deslleial en concurs amb un delicte d’apropiació indeguda i un de blanqueig, Cinca va assegurar no estar d’acord amb aquestes apreciacions. “Si el jutge encarregat de la instrucció arribés a la conclusió que hi ha elements suficients per passar a l’estadi de fer un processament i iniciar un judici em sembla que sí que estaríem en aquest àmbit de malmetre la imatge del país”, va reiterar. Ara bé, va insistir que “si la imatge del país considerem que es malmet perquè qualsevol persona pot de manera absolutament unilateral llançar una acusació contra una altra persona, imagini’s com de vulnerables serien les institucions”.

Convençut de l’arxivament

D’altra banda, el portaveu del Govern va defensar un cop més la seva innocència i es va mostrar “absolutament convençut” que el Tribunal de Corts arxivarà la querella. El ministre va indicar que les acusacions de Joan Samarra “són falses”, i va assegurar que “tindrà l’oportunitat d’anar-ho a explicar davant el jutge gustós”. Considera que d’aquesta manera “podrà donar-se per tancada una situació “absurda”. Cinca va recordar que aquest és un capítol més dels oberts amb la intenció de “condicionar” la feina del Govern, i es va mostrar convençut que malgrat que es tanqui “ja s’ocuparà algú d’obrir-ne un altre”. I hi va afegir que “no aconseguiran desestabilitzar el Govern”.

El ministre va defensar la seva innocència i també el dret de Samarra a querellar-se contra ell. “Sortosament a Andorra tenim un sistema i unes lleis molt garantistes que tenen la virtut de fer dues coses: d’una banda, defensar els interessos de la persona que presenta la querella i, de l’altra, els de la persona que pateix l’acusació i que té la capacitat de poder dir que no és veritat”.

Per últim, Cinca es va referir a la querella que ha presentat a Barcelona contra Samarra, dos periodistes i el digital Crónica Global per les informacions sobre el cas Orfund. “Ho he fet per defensar la meva imatge, honor i credibilitat”, va assenyalar.

EL PROGRAMA RENOVA TANCA L'ANY AMB UN 50% MÉS DE SOL·LICITUD D'AJUTS QUE EL 2015

El nombre de sol·licitud d’ajuts en el marc del programa Renova de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i per a la implantació d’energies renovables en l’edificació ha estat de 230 l’any 2016, una xifra molt per sobre de les 196 sol·licituds del 2015 o de les 154 del 2014. A més, pel que fa a l’import sol·licitat ha superat, per primera vegada, la dotació pressupostària prevista, d’un milió d’euros, arribant a 1.354.531,90 euros. Aquesta xifra suposa un augment del 50% respecte a l’import sol·licitat el 2015.

Les xifres les va anunciar ahir el el cap de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, en la roda de premsa posterior a un consell de ministres en què es va aprovar l’obertura el 9 de febrer de la convocatòria per demanar les ajudes a l’habitatge de lloguer. El 10 de març començarà l’avaluació de sol·licituds. El projecte de pressupost del 2017 inclou una partida d’1,4 milions d’euros i manté el barem personal per poder-hi accedir en 1.189,76 euros mensuals.