El TS considera un dret adquirit la prima d'acompliment d'un empleat de la CASS

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la decisió del Tribunal Unipersonal de Batlles que obligava la parapública a abonar a un dels seus treballadors la prima d’acompliment de l’any 2014 que li havia estat retirada per motius burocràtics. Concretament, la CASS va comunicar al treballador, en plantilla des del 1974, que d’acord amb la proposta del comitè avaluador –un òrgan que es va crear el 2013 per decidir si els empleats de la parapública tenien dret a aquesta remuneració– s’havia decidit no atorgar-li la prima perquè no havia complimentat el document d’avaluació tramès per la Seguretat Social.

La sentència del Tribunal Unipersonal va considerar que pel fet que des de fa més de 30 anys la CASS pagués de manera automàtica, perllongada i sense interrupció la prima d’acompliment en la seva proporció màxima (en aquest cas el 5% del sou base), aquesta remuneració s’havia de considerar complementària al salari i per tant no havia d’estar condicionada a una avaluació.

La sentencia de la sala civil del Superior recorda que l’any 1966, quan es va establir la prima, el director de la CASS feia una puntuació personal a cada empleat pels conceptes de puntualitat, assiduïtat, eficàcia professionals, conducta i relació social, i qui treia un 9, com és el cas del denunciant, aconseguia un augment salarial del 5%. Aquesta avaluació només es va fer els primers anys i partir de cert moment es va deixar de realitzar i la prima es va seguir pagant en el màxim nivell del 5% sense la necessitat que es practiqués cap valoració o puntuació de l’activitat laboral. El treballador litigant va rebre cada any l’import mensual del 5%, fins a l’acord del consell de l’administració de la CASS del gener del 2014 de no abonar-li.

El tribunal considera acreditat que l’empleat de la CASS va percebre mensualment, durant tota la seva carrera i sense cap variació, l’import corresponent al 5% del salari, i això sense que es procedís a l’avaluació del director de la parapública des de feia dècades. Per tant, assenyala que malgrat la denominació de prima, aquest concepte de retribució va perdre el caràcter d’increment variable del salari en funció dels criteris propis a cada assalariat i valorats per la direcció, i va esdevenir avantatge social adquirit.

En no tractar-se d’una simple gratificació o avantatge acordat unilateralment fora de les seves obligacions retributives per la CASS, ni tampoc d’una prima, sinó d’una retribució complementària integrant al salari, l’empresa no la podia suprimir sense obtenir l’acord previ de l’assalariat. La sentència obliga la CASS a restablir-li la remuneració i a satisfer-li les quantitats deduïdes.