El TC haurà de decidir com es controla Miquel

Joan Pau Miquel es troba en arrest domiciliari, però sense el control del braçalet que hauria de monitoritzar els seus moviments per evitar una possible fugida. El sistema no funciona per interferències derivades del domicili de l’ex-conseller delegat de BPA o dels veïns, segons fonts properes al cos de policia. Temporalment el Tribunal de Corts, a qui el Tribunal Constitucional va encarregar que gestionés l’arrest domiciliari, ha establert que es col·loquin agents de policia davant de la casa en torns de 24 hores. Corts, al mateix temps, ha enviat una carta al Constitucional en què demana instruccions de com procedir si finalment, com és possible per les característiques concretes de les cases d’alt standing de la zona on viu Joan Pau Miquel, el sistema del monitoratge a través d’un braçalet no arriba a funcionar mai. La resolució es troba ara en espera del que dictamini el TC tenint en compte que la situació pot allargar-se durant molts mesos. Miquel hauria d’estar controlat, per evitar la seva possible fugida, fins a la data de celebració del judici. Inicialment estava prevista per al maig, però com que el sumari ha retornat a la batlle Canòlic Mingorance perquè incorpori diferent documentació la data podria allargar-se fins a l’estiu.

Els tècnics, segons fonts properes al cas, estan intentant que el sistema de control funcioni, però hi ha un escull que fins ara és insalvable. La casa de Joan Pau Miquel està plena de controls domòtics, és a dir, és una casa intel·ligent. La quantitat d’ones d’emissió que s’emeten afecta el sistema de monitoratge de l’ar­rest. A aquest problema s’hi afegeix que en una casa propera s’han implantat molts inhibidors de mòbil per motius de seguretat i contra els paparazzi. Els tècnics no poden establir a hores d’ara si el dispositiu no s’activa correctament pel problema dins de la llar, per la casa veïna o pels dos combinats. El model que s’empra és obsolet, data de l’any 2000, però en d’altres arrestats havia funcionat sense entrebancs.

Avís previ

El ministeri d’Interior ja va comunicar al Tribunal Constitucional que s’havia adquirit un nou sistema de monitoratge i que arribaria a final de febrer. L’avís ja anticipava que hi podia haver problemes d’aplicació. Però l’escenari és ara encara més complicat. Els tècnics no poden assegurar que el nou model de monitoratge funcioni al domicili de Joan Pau Miquel. Les interferències detectades són tan fortes que mentre que no es provi no es podrà determinar.

El Constitucional haurà de decidir, segons fonts properes al cas, entre múltiples opcions. Perquè, si no arriba una solució inesperada, el primer que caldrà establir és com es fa el control de Miquel mentre no arribi el nou sistema de monitoratge i es comprovi si funciona o no a casa seva. Existeix al possibilitat de fer torns de policies 24 hores fins a final de febrer, quan arribi el sistema. El cost seria molt alt perquè caldria sis agents diaris i la legislació estableix que és el pres que ha volgut passar a arrest domiciliari qui ha de fer-se càrrec de les despeses. Existeix la possibilitat de fer que Miquel passi a un altre domicili i, segons les mateixes fonts, també podria fer-lo retornar al centre penitenciari. Aquest seria un primer ventall fins que arribi el nou braçalet. En cas que no funcionés caldria veure com es fa fins que arribi el judici.

DISCREPÀNCIES ENTRE DA I OPOSICIÓ PER LA DECLARACIÓ DE MIQUEL

La petició perquè l’ex-conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel comparegui davant de la comissió genera discrepàncies entre DA i els partits de l’oposició. Tot i que inicialment els consellers demòcrates estaven d’acord a citar els exdirectius del banc perquè s’expliquessin davant de la comissió que investiga el cas, les reticències mostrades per diversos membres del Govern –alguns ministres i el cap de l’executiu, que consideren que els que estan processats haurien de declarar a la Batllia– han tirat enrere els taronges.

Segons van explicar ahir fonts parlamentàries, els consellers demòcrates volen verificar primer que els processats poden declarar davant la comissió, i en aquest sentit han demanat un informe a la justícia perquè es manifesti sobre si es garanteixen els drets processals i per tant avali o no les exposicions (que no són públiques) davant dels parlamentaris. Des de l’oposició s’insisteix que la pretensió no és fer cap judici paral·lel –com van alertar membres de l’executiu–, sinó que els antics responsables de l’entitat expliquin la seva versió sobre els mecanismes de control del blanqueig i si es va incomplir la normativa. En aquest sentit, temen que aquest fet dilati encara més en el temps el procés.

Els consellers també segueixen demanant les compareixences dels dos darrers responsables de les institucions afectades que resten per explicar-se; el de la UifAND, Carles Fiñana, i el de l’AREB, Albert Hinojosa, que ha rebutjat la petició mentre no es desbloquegin els actius de renda variable de Suïssa. Unes declaracions que, segons van manifestar les mateixes fonts, es podrien celebrar al març. La reunió d’ahir també va acordar començar a treballar en les mesures a implementar per a l’estabilitat del sistema financer.