Magistrats forans per garantir la imparcialitat

Sophie Bellocq considera que hi ha determinats procediments judicials que mostren que convé tenir magistrats estrangers perquè no tenen cap implicació per decidir sobre determinats assumptes que un andorrà pot tenir encara que no ho cregui. La degana del Col·legi d’Advocats posa com a exemple procediments de l’àmbit civil que “impliquen moltes forces polítiques, com hi va haver amb les estacions d’esquí i els comuns a l’època”, i assenyala que per resoldre aquestes qüestions “penso que dona garanties que hi hagi magistrats de fora”. Precisa la màxima representant dels lletrats que “no és perquè no confio en els d’aquí, sinó perquè de vegades tens una subjectivitat inconscient que fa que vulguis ser imparcial i no ho ets i una decisió judicial és un altre tema”.

Bellocq, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio, remarca que el posicionament del col·legi sobre l’andorranització de la Justícia ha estat sempre “no és bo ni una cosa ni l’altra” i destaca que hi ha hagut batlles que han pogut aspirar a llocs de magistrats “i no és una cosa que planteja problemes, perquè les persones que ho han fet ho han fet molt bé, però també penso que és bo que hi hagi diversitat”. La degana subratlla que “la Justícia no és només coneixements tècnics, és també l’aïllament suficient, l’experiència”. I es refereix a la repercussió que té la presència de professionals de la magistratura estrangers per ponderar els veredictes quan es resolen causes que al Principat no són habituals o que poden semblar molt importants.

Sophie Bellocq comenta per exemple que a Andorra no hi ha procediments de terrorisme, de criminalitat organitzada gran, “els pocs casos que tenim de venda de cocaïna que els diuen operacions xy semblen l’afer del segle però finalment si comparem amb d’altres països són afers molt petits”. Per aquest motiu, sosté la degana que la presència dels professionals forans com a integrants dels tribunals nacionals serveix per contextualitzar i veure que aquestes causes “són formigues dins de la realitat, de la criminalitat europea, i penso que aquests afers donen a certs magistrats quan tens una certa escola una visió que no tindries i que tenen els de fora”.

El resultat de les aportacions que fan els magistrats estrangers és que per una operació de droga que al país “potser li tallaries el coll, per dir-ho de manera col·loquial, doncs a Espanya ja saben adequar la pena amb la realitat social i internacional”, i especifica que evidentment que a Andorra la pena “té la seva particularitat i sempre la tindrà”, i que ja es té en compte. Així, indica que els mateixos magistrats que al seu país posarien una pena inferior, “aquí són una mica més perquè hi ha un impacte social més important”, alhora que ressalta que perquè les dimensions del Principat siguin tan reduïdes “les penes tampoc no han de ser desproporcionades”.