“Les dones tenim l'oportunitat de deixar de criar masclistes”

Les respostes dels alumnes de 15 i 16 anys sobre els maltractaments evidencien que falta recuperar valors, perquè s’està anant enrere respecte a la igualtat envers la dona, segons comenta en una conversa a COPE Andorra-AD Ràdio.

Les justificacions que els joves fan de la violència mostren una situació preocupant?

Encara ens queda molt camí per fer. Tenim uns adolescents a qui els costa molt identificar el que és la violència i tenen uns estereotips molt marcats encara, pots pensar que són joves, tenen molta informació, l’assimilen molt parcel·lada i tenen estereotips que els homes han de ser forts, que les dones s’han de quedar a casa, que són dèbils, potser és el que ens va sorprendre més.

Se suposa que aquesta generació, a l’escola, estan sent educats en valors d’igualtat?

Ja no ha viscut les escoles separades, són iguals i vull pensar que a les llars amb fills i filles els tracten de la mateixa manera. No sé si des de la publicitat, la propaganda, les xarxes socials, crec que tenen tanta informació i tan tòxica que no l’encasellen bé, no entenen bé que és cada cosa. Estem parlant de persones que són joves, molt tendres a nivell de personalitat.

Per això és perillós que es deixin influenciar, i si pensen que si una dona no denuncia és perquè alguna cosa haurà fet està fallant l’educació?

És greu, i moltes noies diuen que si el nòvio no és gelós és que no t’estima, i penses com arriben a aquestes conclusions, quins inputs tenen.

Poden iniciar relacions de parella entenent que això està bé i que el nòvio l’ha de controlar?

Una de les coses de què es va adonar la psicòloga és que tenen idealitzades les relacions de parella i que s’ha de cedir en tot, i no és el cas. Els hem d’ensenyar a tenir relacions de parella sanes, que no les tenim perquè trobes molts casos que el xicot li mira el mòbil a la noia, li controla el que publica a les xarxes, amb qui parla, com vesteix, i el més greu és que la noia ho troba normal. És el que ens ha colpit, i se’ls has de dir que si ell li mira el mòbil les amigues no li parlaran amb llibertat, que t’està coartant la llibertat, i et diuen que no hi havien caigut.

Són nenes filles de mares més reivindicatives.

És incomprensible, vols mirar els motius i no els trobes. Evidentment no totes les mares són feministes, però sí que s’han criat en una societat més igualitària, però fins a cert punt, perquè sóc conscient i crec que és on tenim més feina tots els que volem lluitar per la igualtat, perquè de portes en fora és una cosa i dins una altra. Encara existeix la mestressa de casa que treballa i llavors és el dia a dia, el que veuen a casa, no vol dir que la mare sigui una sotmesa, ni molt menys, però sí que el rol no ha canviat.

Què cal fer en aquest escenari?

És difícil, perquè en el segle XX les fites de drets es van aconseguir, el vot, la igualtat a les lleis i la Constitució, jurídicament ho hem aconseguit, però ens falta la societat. Ara mateix veus la publicitat de Nadal i t’esgarrifes com és de masclista i és el que ven, no és que els publicistes siguin masclistes, és la societat que accepta aquests inputs.

Des d’on s’ha de començar a treballar, ha de ser tot alhora?

Fa la sensació que hem fet un pas enrere, i no sé si tot es pot reconduir, però fa falta arromangar-se i treballar. El ministeri ara ens ha agafat el relleu i farà les xerrades a les escoles vist el resultat, perquè s’ha d’abordar de manera més àmplia i l’Administració té més recursos, i realment és important que la generació que puja pugi en igualtat, ben informada, per a ells mateixos i per a la societat en general. Em consta que els homes cada vegada són més feministes i que cada vegada n’hi ha més que volen la igualtat. Són ells els que es volen implicar, i si s’impliquen de veritat haurem fet un pas molt important, és com podem aconseguir la igualtat, a la força no.

Llavors cal insistir en aquests valors des de la llar i l’escola?

I a la feina, perquè encara hi ha desigualtats salarials i de promoció. Veiem que els càrrecs de responsabilitat els tenen els homes majoritàriament, i fa desequilibrar molt la balança. I ara amb la crisi, amb la igualtat salarial, hem fet un pas enrere perquè hi ha més precarietat laboral per a les dones potser perquè tenen feines menys remunerades, amb menys formació i han de treballar a quaranta llocs. És una assignatura pendent i s’hauria de començar a fer igualtat per aptituds i no per sexe.

És partidària de les quotes per a dones?

No, les quotes ajuden perquè si no hi ha sectors als quals les dones no hauríem pogut accedir mai, però una vegada has fet les quotes no és gratificant estar a un consell d’administració perquè hi ha d’haver tres dones, ens agrada també el reconeixement. És una feina per part de l’empresari i en el sector salarial més baix, de menys formació, l’impediment més gran és la maternitat, i si es fessin polítiques per a una protecció de la maternitat més àmplia potser la desigualtat no seria tanta.

En llocs de formació s’ha de decidir entre progressar laboralment o la maternitat?

Han de triar si volen tenir una car­rera llarga amb promocions o ser mares, i no és just, perquè no és igualitari. Perquè els homes poden ser pares i progressar, i en el sector més baix és un drama, no pots triar perquè has de treballar i són necessàries polítiques de maternitat més àmplies perquè puguin triar.

En quin sentit haurien d’anar?

Baixes de maternitat més llargues, dret a fer mitja jornada sense que et facin fora. Està tot inventat, s’ha de mirar els veïns i copiar, d’entrada no podem passar de 16 setmanes, que és el més baix dels països occidentals, a les 32 dels països nòrdics, un entremig, allargar-lo una mica. A Espanya han allargat la baixa de paternitat de dues a quatre setmanes i és tota una fita.

El resultat és que les dones cada vegada tenen menys fills.

Els posen pals a les rodes, arriba un punt que s’ha de triar o ser mare o tota la resta, perquè si no treballes no renuncies només a una gratificació professional, també a una retribució, a la llibertat. És: o sóc mare o res, que és molt gratificant ser mare, però puc entendre diferents punts de vista. Amb una protecció més àmplia de la maternitat guanyaríem en igualtat i en qualitat de vida per als fills i les famílies.

Les dones tenen molt a fer per aconseguir la igualtat?

Tenen la paella pel mànec perquè encara tenim el rol de criar i tenim l’oportunitat de no criar més masclistes. És una utopia tal com estem a nivell laboral.

S’estan donant casos de maltractament de fills als pares.

És preocupant, hi ha joves que tenen una actitud molt autoritària, hem passat de l’espavila’t tu sol a una sobreprotecció, i ara ho agafen com un dret i ells són els que governen a casa seva i hi ha el conflicte. Tenen un caos de quines són les línies que es poden transgredir, els valors estan molt difusos i socialment entre el seu col·lectiu aquesta actitud no està mal vista.