Causa judicial per corrupció pel 'cas BPA-Meritxell Mateu'

Un informe de la policia sobre Landstreet, la societat paname­nya que utilitzava BPA com a caixa B per fer pagaments en negre, revelava que es van abonar 48.000 euros a la consellera general de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu. Es van fer un total de vuit pagaments de sis mil euros cada vegada, segons consta en l’informe entre el 3 d’abril del 2012 i el 30 de juny del 2014. Aquests abonaments mai van ser declarats i tampoc cotitzats a la CASS. A l’enquesta realitzada per la policia s’apunta que “al respecte d’aquests abonaments a favor de la Sra. Mateu se’ns informa que responen presumptament a uns assessoraments, no havent-nos pogut documentar el manifestat”. Mateu va al·legar que Banca Privada, a través de Joan Pau Miquel, la va contractar “a temps parcial” des del gener del 2012 fins a l’octubre del 2013. L’objectiu era desenvolupar un projecte per crear un hub (centre d’operacions) per atreure la cotització a la Seguretat Social de treballadors de fora de la Unió Europea.

Mateu va acabar dimitint com a consellera a l’octubre després que es fessin públics uns e-mails (amb data d’octubre del 2013) que presumptament va enviar a directius de BPA i que apuntarien indicis respecte que el banc hauria estat pagant a la consellera general perquè fes de lobbista amb la intenció de modificar lleis en la línia dels interessos del banc. Concretament per legislació perquè assalariats a d’altres països poguessin cotitzar a la CASS, fet que podria haver estat beneficiós per a molts dels treballadors que BPA tenia a l’exterior.

Canòlic Mingorance desglossa la causa de l’afer Landstreet “pel que fa als pagaments que s’efectuaven a Meritxell Mateu i que podrien ser constitutius de diferents delictes de l’àmbit de la cor­rupció, pendents de determinar a data d’avui”. La sospita prové del fet que Landstreet s’utilitzava com a caixa B per als pagaments en negre i de sota mà quan es volia mantenir en secret un pagament dins o fora del banc.

La batlle ha ordenat el bloqueig dels comptes de Landstreet sobre la base que la societat paname­nya va ser emprada “per Juan Pablo Miquel com a pont per, mitjançant factures falses, obtenir ingressos de BPA de milions d’euros i posteriorment retribuir mitjançant pagament en efectiu de primes no pactades, ni declarades a certs directius de l’entitat, al seu arbitri i també a retribuir certs prescriptors que no volia que figuressin en la comptabilitat o registres de l’entitat bancària per motius de compliance, entre d’altres, o per pagar dàdives en afers de corrupció, entre d’altres”. Els comptes estaven a nom d’un testaferro i Landstreet es va convertir en “societat pantalla amb comptes pont per cometre il·lícits penals” al servei de Miquel.