Aval a la Llei de pensions dels funcionaris

La demanda del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) tenia dos vessants: d’una banda, reclamava que s’instés una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat entenent que no estava justificat que la Llei de pensions dels funcionaris fos qualificada i, de l’altra, sobre la situació concreta d’una afiliada, defensava el seu dret a prejubilar-se amb les condicions de l’anterior normativa, atès que havia sol·licitat el retir anticipat abans que entrés en vigor la nova normativa, el juny del 2015. El Govern li havia denegat aquest dret. La sala administrativa del Tribunal Superior (TS) s’ha pronunciat en la mateixa línia que la Batllia i ha rebutjat totes dues reclamacions, avalant la Llei de pensions dels funcionaris.

En primer terme, la sentència rebutja l’incident d’inconstitucionalitat, tot justificant que s’hagi emprat el rang de llei qualificada. En aquest sentit, la resolució argumenta que “l’adopció d’una Llei qualificada no afecta cap dret ciutadà, al contrari, aporta garanties suplementàries, i, a més, es dicta en aquest cas per modificar una norma anterior del mateix caràcter”.

Respecte al cas concret de l’afiliada del sindicat de mestres, també rebutja les pretensions del demandant. L’ex-empleada d’Educació va sol·licitar la jubilació anticipada el 18 de maig del 2015, quan encara no havien entrat en vigor les noves condicions de retir dels empleats públics, i en la sol·licitud feia constar, tal com recull la sentència del Superior, que “el 15 de setembre reuniré les condicions per demanar la jubilació anticipada... data en què tindré 62 anys i 30 de servei a l’administració”. Al setembre, però, la secretària d’Estat de la Funció Pública li reconeixia la jubilació anticipada però aplicant-li les noves condicions normatives, un 54% del darrer salari i no el 64% que li hauria pertocat sobre la base de les disposicions de la llei antiga. L’argument del SEP és que com que la demanda de jubilació s’havia presentat abans que entrés en vigor la nova llei era aquesta norma la que s’havia d’aplicar, però els magistrats ho rebaten: quan va formular la demanda la funcionària encara no tenia les condicions per acollir-s’hi, els trenta anys de servei exigits, i, per tant, les condicions són les estipulades en la nova llei i que afecten aquells empleats que en el moment de l’entrada en vigor de la norma feia 25 anys que estaven en servei o els restaven cinc anys o menys per acollir-se a la jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior.

La sentència conclou que els funcionaris no tenen drets adquirits respecte de l’anterior regulació: “Els funcionaris estan sotmesos a un estatut legal i reglamentari, no tenen un dret subjectiu adquirit al manteniment dels texts anteriors a l’entrada en vigor de la llei.”