Vinculen BPA amb suborns per obtenir obres a Panamà

La investigació pel suposat su-born de sis milions de dòlars que el gegant de la construcció Odebrecht va pagar als fills de l’expresident panameny Ricardo Martinelli a canvi de la concessió d’obres públiques acaba vinculant Banca Privada d’Andorra, en ser qui va ordenar que es creessin les societats panamenyes a les quals Odebrecht suposadament enviava els diners que s’havien d’utilitzar per subornar. Un dels delators de la constructora, l’antic executiu Luiz Eduardo Soarez, ha declarat als fiscals del cas Lava Jato que Odebrecht va dipositar 30 milions de dòlars a les societats panamenyes Mengil International Limited SA i Pachira Limited SA. Les societats van ser creades el 2014 pel bufet panameny Alemán, Cordero, Galindo & Lee (Alcogal). Les dues són societats pantalla que tenen els mateixos directius, gent que també està en d’altres centenars de corporacions, i van ser creades el setembre del 2014. Les dues tenen un capital social de 50.000 dòlars i la seu social a les oficines d’Alcogal a Marbella. També coincideixen que les dues van ser creades inicialment a Belize el mateix dia, el 31 de juliol del 2014, i posteriorment traslladades a Panamà.

El bufet d’advocats ha informat que ells van rebre l’encàrrec de BPA Andorra perquè les obrissin “i van ser ells qui les van subministrar als seus clients i són aquests els responsables del que fessin aquestes societats”. Al mateix temps, asseguren “desconèixer” per què es van redomiciliar de Belize a Panamà i destaquen que ha de ser BPA qui va donar l’ordre i per tant qui n’ha d’explicar “els motius”. El bufet ha assegurat que donarà “a les autoritats competents” tota la informació de què disposa, “el que inclou el nom de les persones que són responsables del compte bancari en el mencionat banc [BPA]”.

Suborn a gran escala

L’objectiu de la investigació és determinar qui eren els beneficiaris de les dues societats panamenyes creades per BPA i que se sospita que podrien tenir com a real propietari el grup Odebrecht, que les podria haver utilitzat per fer pagaments a autoritats a canvi de la concessió d’obres. Segons les informacions del departament d’Estat dels Estats Units, la constructora brasilera hauria pagat 59 milions de dòlars entre el 2010 i el 2014 en suborns per aconseguir contractes d’obres estatals amb un benefici final de 175 milions de dòlars. Els 30 milions dipositats a les societats creades per BPA s’haurien fet, segons el delator, a petició de l’exdirector d’Odebrecht a Panamà André Rabello. L’empresa fins i tot tenia un departament propi que se sospita que tenia com a única funció el pagament de suborns. S’anomenava divisió d’operacions estructurades i seria qui va enviar els 30 milions de dòlars a les societats Mengil i Pachira.

La Batllia té oberta a Andorra una causa anomenada operació Pernambuco per la qual s’investiga una vintena de persones i una seixantena d’empreses suposadament involucrades amb el blanqueig de diners a través de BPA i relacionades amb els pagaments que feia el grup Odebrecht. La batlle sospita que a través de BPA Serveis l’entitat hauria participat en els entramats societaris del grup brasiler. Odebrecht creava, segons la investigació de la Batllia, societats pantalla a través de BPA que dificultaven el rastreig del diner que es pagava de sota mà per obtenir concessions. La investigació de la causa recull que BPA Serveis com a filial de BPA “intervé activament en nombroses operatives constituint societats interposades en jurisdiccions off-shore amb la finalitat d’ocultar el veritable beneficiari”.

ODEBRECHT VOLIA QUE ELS SUBORNATS OBRISSIN UN COMPTE A BPA PER COBRAR

Les transcripcions de les reunions de la comissió antiblanqueig de BPA, abans de ser intervinguda, contenen multitud de referències al grup Odebrecht. En una de les transcripcions es recull que “es fa menció que davant de la por que les línies telefòniques i d’internet estiguin punxades per les autoritats brasileres [per frau fiscal] no donen informació dels beneficiaris finals de les empreses que envien o reben [diners] i que són a la vegada off-shore”. Es demana que es desplaci algú a Amèrica del Sud per fer reunions en persona. El sumari de l’operació Pernambuco inclou que el multimilionari ex-president de la constructora Marcelo Odebrecht era un client habitual de Banca Privada, encara que no tenia cap compte obert al seu nom. El sumari indica que Odebrecht hauria constituït les societats Lodore Fundation i Klienfield a través de les quals “s’efectuaven pagaments de desenes de milions d’euros que no semblen respondre a una prestació real, sinó al pagament de comissions”. El magnat fins i tot demanava, suposadament, als que volia subornar que obrissin un compte a BPA “per tal de fer-los els pagaments” i que tota l’operativa es mantingués dins de BPA.