Els albanesos detinguts per furts a xalets ingressen a la presó

La batlle de guàrdia va decidir ahir a la tarda ordenar el processament i l’ingrés a la presó dels dos albanesos sospitosos d’haver comès diferents robatoris en xalets del Principat. Segons fonts properes a la policia, la batlle hauria considerat que existeixen suficients proves per establir que els dos albanesos són, com a mínim, els autors d’alguns dels robatoris. La teoria més plausible, però, és que siguin els responsables de la desena de furts que han tingut lloc en habitatges.

Els indicis ja deixaven clar des del primer moment que els dos acusats són, amb tota probabilitat, els que van protagonitzar un intent fallit de furt la setmana passada a casa de l’exministre d’Exteriors Xavier Espot. Però al mateix temps la vinculació amb un altre dels furts era evident. Dins del dossier policial, segons altres fonts properes al cos, s’ha facilitat el fotograma d’una imatge gravada en una càmera de videovigilància d’un comerç d’Andorra. En la gravació es veu com un dels albanesos compra material que posteriorment utilitzaria per a cometre un dels robatoris. Aquest va ser l’element fonamental per poder-los identificar i al mateix temps el pal de paller per a poder-los acusar de ser els responsables de diferents robatoris, i no només el de l’intent a casa de l’exministre.

Hi ha elements que encara no han transcendit, com ara la identificació dels dos acusats. La policia ha enviat a la Interpol les empremtes dactilars per veure si tenen antecedents en algun altre país. Les fonts inicials properes a la policia van comentar que és molt probable que els dos detinguts portessin a sobre documentació falsa. Aquest és el modus operandi habitual en aquest tipus de delinqüent, perquè normalment pretén retardar el màxim possible la identificació, tenint en compte que habitualment ja han estat fitxats amb anterioritat per altres policies. Les mateixes fonts van apuntar que el més probable és que cap dels dos detinguts hagi fet cap declaració. També és molt habitual que, a vegades emparant-se en el desconeixement de l’idioma, aquest perfil de detinguts es neguin a declarar. Ni acceptar res ni donar cap indici que pugui portar a col·laboradors o associats. Altres fonts del cos van comentar que el codi generalitzat és que no es parla, sinó que s’interioritza que si et detenen compleixes íntegrament la pena que et toqui sense cap intent de pactar rebaixes a canvi d’informació. Fonts del món jurídic van avançar que s’espera una instrucció força llarga perquè s’ha d’anar aportant proves per a la connexió dels dos acusats amb una desena de robatoris. Això suposarà una tasca ingent d’anàlisis de totes les imatges i proves per tal de poder-les relacionar amb els albanesos sospitosos.

LA RECERCA D'ON VAN DORMIR ELS LLADRES ABANS DE CAURE

El suburbà Kia de color gris i matrícula espanyola que portaven els dos albanesos detinguts es trobava a Ordino, a l’apar- cament del restaurant Gaspà. Aquesta zona és precisament on es va produir la detenció d’un dels acusats, mentre que l’altre va ser arrestat a la muntanya quan intentava fugir. Tota aquesta zona d’entrada a Ordino és clau en la investigació respecte a on van amagar-se els lladres després de l’intent frustrat de furt als Vilars d’Escaldes. Hi ha diverses teories, perquè encara no ha transcendit si la policia ha establert on van passar la nit. Els lladres sabien que els estaven buscant perquè van ser descoberts, i també eren conscients que el país estaria ple de controls de carretera, a banda d’un fort dispositiu policial als car­rers. Una de les opcions passa perquè es quedessin al cotxe durant la nit, i l’altra, que també és possible, és que utilitzessin algun habitatge abandonat per amagar-s’hi. Els albanesos havien d’intentar durant el divendres sortir del país. El cotxe era un problema perquè estava clar que per carretera serien detinguts. La via més factible era la muntanya. I a més, la millor opció era haver marxat durant la nit, just després que fugissin de l’habitatge dels Vilars on els havien detectat. Però no ho van fer i no se’n sap el perquè.