La justícia del futur

Primera hora del matí, a les deu, a la Seu de la Justícia. La Batllia bull d’activitat en un dimecres en què coincideixen vistes del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior. També hi ha alguns judicis civils i altres activitats judicials a les sales de vistes. Al passadís comú hi ha una cinquantena de persones. Coincideixen acusats, víctimes i testimonis. I altres usuaris de la Justícia que estan a l’edifici per diferents requeriments. També advocats vestits amb toga esperant el seu torn per entrar a la sala i policies. I com no, periodistes, i a vegades acompanyats de fotògrafs o càmeres buscant una imatge. A l’actual Seu de la Justícia només entren per un passadís diferent a les sales de vistes els magistrats, els fiscals i els acusats que compleixen pena de presó provisional al centre penitenciari de la Comella i que esperen a les dues cel·les de la Batllia el torn per ser jutjats. Són els únics que no coincideixen en el passadís.

“Hem tingut molta sort que mai hagi passat res greu als passadissos de la Batllia”, explica el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall. Potser sí que hem estat de sort, però han passat coses molt greus. Fa un parell d’anys dos joves argentins, germans d’un treballador temporer que va morir atropellat a Canillo, van apallissar al final del judici i a les portes de la sala de vistes el conductor que durant el judici havia assegurat que havia confós la víctima amb una bossa d’escombraries. La ràpida actuació dels agents de policia que havien sortit de la sala va evitar mals majors.

Discussions entre acusats i acusadors, amb molta menys gravetat que la protagonitzada pels germans argentins, i més d’un intent d’intimidació als periodistes s’han viscut en una Seu de la Justícia que dista de ser un palau modern. Més d’un cop s’ha habilitat la petita biblioteca que hi ha al fons del passadís per fer més agradable el tràngol que per als menors és declarar en algun judici com a víctimes d’abús. També és habitual que sales de vistes buides s’utilitzin per a trobades curtes entre acusats que estan en presó provisional i familiars que han volgut assistir al judici. I com les necessitats físiques uneixen tothom, poden coincidir en un lavabo acusat, víctima, policia, fiscal i periodista. Per sort, gairebé mai no passa absolutament res.

L’esperança del 2019

El mes de maig de l’any 2019 està previst que finalment, segons Casadevall, es faci justícia a la Justícia. Aquesta és la data prevista per inaugurar la nova seu de la qual es va fer l’acte cerimonial de dipositar la primera pedra el 5 de desembre passat. Quatre sales de cúries, dues sales de vistes, el Consell Superior de la Justícia, les batllies civils, les batllies d’instrucció ordinària, les batllies d’instrucció especialitzada, la fiscalia, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia. Cel·les per a homes, per a dones i per a menors. Espai per als advocats. I per a la policia, que podrà ocupar-se del trànsit de detinguts i la custòdia. “Tot en un mateix edifici modern, on tothom tindrà el seu lloc i el seu espai”, destacava el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, en l’acte de col·locació de la primera pedra.

El president del CSJ considera la nova seu una bona manera de dignificar la Justícia, sobretot quan recorda que els professionals i els ciutadans hauran estat un quart de segle, des del 1994, en un edifici, el de Les Columnes, que ha estat un pedaç. “Es van anar llogant diferents locals comercials i l’espai mai ha estat el millor per ubicar el tercer poder de l’Estat”, es lamentava Casadevall, tot recordant que el Consell General, el Govern, els comuns i les parapúbliques “tenen tots edificis moderns”. I recorda que en aquests anys s’han pagat lloguers de 400.000 i 450.000 euros anuals per l’edifici. “Amb aquests diners fa anys que hauríem pogut tenir una seu pròpia”, diu.

Millorar la seguretat

Una de les claus del nou palau judicial és que permetrà millorar la seguretat de tots els seus usuaris. Ho destaca la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq. “Malgrat que som un país molt segur, és molt important que hi hagi filtres”, explica la lletrada, que parla tant del fet que avui en dia coincideixin al mateix passadís acusats i víctimes, com que “qualsevol persona sense cap dificultat pot accedir al despatx d’un batlle”.

Des del Col·legi d’Advocats es valora com “una molt bona notícia” el fet que les obres de la nova Seu de la Justícia estiguin totalment pressupostades i ja en marxa. “Fa molts anys que estem demanant un nou espai. És una reclamació històrica de la junta del Col·legi i els ministeris dels diferents governs sempre havien tingut projectes que mai s’han fet realitat”, explica Bellocq.

Amb termes molt similars al del president del Consell Superior de la Justícia, la degana dels advocats també lamenta l’oblit que té el tercer dels poders de qualsevol democràcia que així es vulgui considerar. “A Andorra, i a tots els països, la Justícia sempre és el parent pobre, i no hi ha d’haver cap dubte que la Justícia és molt important”, assenyalava Bellocq.

Que els usuaris habituals destaquin la seguretat com el principal actiu de la nova Seu de la Justícia pot sobtar el ciutadà que hagi tingut la sort de no haver hagut mai de creuar la porta de les instal·lacions de l’avinguda Tarragona per algun motiu judicial. A partir de l’episodi dels germans argentins, la Batllia va recuperar un arc de seguretat que està allà més com un objecte ornamental que no pas com una mesura de repressió.

Les instal·lacions a vegades semblen d’un altre segle. De l’anterior. Assistir com a públic a una vista oral en què s’hagi de fer ús d’una videoconferència pot ser a vegades surrealista. I la mateixa administració de Justícia ara com ara pateix disfuncions com ho és tenir els arxius en tres espais diferents o no tenir apartades les proves en tres blocs –les estàndards, les drogues i les armes– com qualsevol seu judicial té. La nova seu els tindrà, així com espais per als advocats, procuradors i per a la gent que interactua al nivell de l’administració de Justícia. I un espai de medicina legal i forense. I un altre per a les persones que formen part del ministeri fiscal.

“Aquest edifici se l’han de poder fer seu tots els membres de la carrera judicial, però també els administratius, els oficials, els nuncis i els advocats”, indicava Espot, que recordava que amb la nova seu “donem lloc a una reivindicació de fa més de 25 anys”. Per fi, assenyalava el ministre, “la nostra Justícia disposarà d’una seu pròpia, de l’Estat, que estarà adaptada a les seves necessitats i requeriments”.

Des del Govern es vol deixar clar que l’edifici s’ha fet amb criteris d’eficiència però prioritzant la qualitat del servei en un moment de contenció econòmica. És per això que a l’edifici es concentraran tots els serveis relacionats amb l’administració de Justícia i el ministeri fiscal, i també el Consell Superior de la Justícia. I no només s’ha pensat en el present immediat, sinó també en el futur. Una parcel·la ha quedat alliberada per les necessitats que hi puguin haver en anys venidors.

L’espai de la futura Seu de la Justícia s’ha projectat en un edifici compacte amb espais molt diferenciats. Una planta soterrada i una planta baixa amb una gran sala d’actes que permetrà que sigui utilitzada com una sala de vistes per a casos multitudinaris. Cal recordar, per exemple, que l’últim gran judici amb gairebé una vintena d’acusats al qual va haver de fer front el Tribunal de Corts es va haver de celebrar al Centre de Congressos d’Andorra la Vella per encabir advocats i acusats. Va ser el judici del conegut com a cas Dalton, que va asseure a la banqueta diverses persones acusades de formar part d’una xarxa de venda i distribució de cocaïna i altres drogues.

Escepticisme del sindicat

Quant al Sindicat del personal adscrit a l’administració de Justícia (Sipaaj), el sentiment és d’escepticisme malgrat que s’hagi col·locat la primera pedra de la nova seu judicial. “El projecte sembla bo, però fins que l’edifici sigui una realitat no volem posicionar-nos”, deia la presidenta del Sipaaj, Cristina Araujo. I és que els treballadors fa molts anys que pateixen unes instal·lacions que sempre han considerat poc adequades. “Hi ha un problema de seguretat. Tots compartim els mateixos passadissos i això no pot ser”, assenyalava la sindicalista, que valorava del projecte el fet que hi hagi diferents vies de trànsit del personal que evitin, per exemple, “haver-nos de creuar amb els presos”.

També esperen amb candeletes la possibilitat de millorar les condicions de treball. “Estem a un edifici on no entra la llum del sol, on no hi ha ventilació. Només podem millorar”, explicava Araujo. I insistia, “esperem que el projecte sigui una realitat. Sempre pensant que tots els canvis han de ser per millorar”. Insistint en l’escepticisme hi afegia que “d’aquí a tres anys veurem com ha quedat l’actual projecte”.

UNA ESPERADA INVERSIÓ DE 18,6 MILIONS D'EUROS

La nova Seu de la Justícia costarà 18,6 milions, uns diners que s’utilitzaran per fer realitat el projecte de l’arquitecte Pere Espuga. Prop del riu, el mateix projecte descriu l’edifici com a “emblemàtic” i una “referència urbana” feta “amb formes geomètriques netes”. Un edifici “senzill en l’ús”, auster i sostenible, on “el rigor i la coherència caracteritzen els diferents espais”. Es tracta d’un edifici amb una superfície de 15.482 metres quadrats amb diverses plantes que es podrà veure des de l’avinguda Salou i des de la carretera General 1 venint de Santa Coloma. En el seu dia, l’arquitecte Espuga va destacar de l’edifici que era “flexible i ordenat” i que s’havia buscat que “transmetés els valors de la justícia, sent un edifici rigorós, sobri, amb sentit comú, molt clar i transparent”. Un edifici que per a la seva construcció compta amb una partida de 9,5 milions d’euros l’any que ve i de 7,4 el 2018. Ja s’han previst 1,9 milions aquest 2016.