“Govern pot fer certes coses perquè un d'anterior ha arreglat el camí”

Exministre independent amb el PS i pare del ministre d’Interior. Assegura que a casa no es parla de política i demana que es deixi treballar l’executiu, consens per als temes d’Estat i més propostes des de l’oposició, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.

Com veu el moment actual una mica convuls de la política?

Amb preocupació perquè hi ha una crispació evident i es fa un ús tan partidista dels afers públics que al final s’acaba perjudicant la imatge del país i és una llàstima. Crec que la crispació té poca raó de ser perquè no estem vivint un clima d’inestabilitat política, al contrari, hi ha un Govern amb majoria absoluta al Consell i queden dos anys i mig de legislatura i a la gent se l’ha de deixar treballar. No crec que la gent del carrer vulgui ni crispacions, ni picabaralles. Vol que el Govern continuï fent la seva feina i l’oposició la que li pertoca de control i crítica constructiva.

Es mostra optimista per poder superar aquesta situació?

Veig la situació amb esperança perquè hem de recordar d’on venim, fa 8 anys Andorra va entrar en una crisi molt important. Teníem tots els deures pendents en transparència, de reforma fiscal, d’obertura i sobretot ens toca i ens tocava negociar una nova posició a Europa, que ens espera en el nou espai econòmic i ens fa por anar-hi, i la por no és la millor de les amigues per anar a negociar aquests temes.

S’ha hagut de fer tot de cop?

És clar, i és molt complicat perquè aquests temes funcionen millor quan es fan les reformes de manera gradual i que tota la societat civil i econòmica pugui i tingui el temps suficient d’anar fent les adaptacions. Hem definit bastant el model econòmic i ara hem de tirar endavant, les reformes s’han fet en part i es demostra que podem viure en un context de transparència i obertura, i això també s’ha fet gràcies als successius governs i consells generals, per tant, més enllà de la crispació crec que hi ha un projecte de país que crec que fa un ampli consens dins de la classe política.

L’executiu actual reconeix que hi ha feina de tots els anteriors però és qui ha tirat endavant les reformes?

No li càpiga cap dubte que si el Govern actual pot fer certes coses és perquè hi ha hagut un Govern anterior que ha posat unes pedres i ha arreglat el camí una mica abans. Conec molt bé el ministeri d’Exteriors, on vaig estar últimament i em vaig beneficiar d’una situació i d’un context de passat, els ministres del se-nyor Pintat van tenir problemes també, d’aquells problemes vaig poder arribar jo a solucionar problemes nous i tots aquests que vam anar solucionant problemes hem obert una via de la qual l’actual ministre se’n beneficia si els hem arreglat suficientment bé, i ha de continuar lluitant allà on no s’han resolt.

No va poder acabar la feina, es va interrompre la legislatura?

No vaig tenir temps i tampoc l’hauria pogut acabar i el senyor Saboya tampoc no l’acabarà ni que estigués tres legislatures. No s’acaba mai i per això són tan importants els temes d’Estat, els països que funcionen bé no tenen picabaralles, els temes importants s’han de tractar amb molta cura perquè si es fa així és en benefici de tot el país i en aquests temes no s’ha de fer gaire política.

I per què se’n fa?

Perquè és fàcil, demagògic, temptador i l’amor al país ha de passar per davant de les temptacions humanes i de partit.

Entre tots els partits estan creant aquest clima complicat?

Crec que els partits haurien de fer un esforç per responsabilitat i saber separar el que són qüestions d’Estat de tantes altres qüestions més partidistes o que simbolitzen més les ideologies pròpies de cada partit. És fàcil trobar temes per fer política d’oposició, però no els temes d’Estat, perquè ens fem mal tots.

Quins temes d’Estat s’haurien de treballar conjuntament?

En política exterior especialment al tomb de les relacions amb la UE s’ha de fer consens sí o sí, com diuen els intransigents. El Govern ja va llançar un pacte i els únics que hi ha són el PS, cadascú assumeix les seves responsabilitats, però em sembla que l’acord d’associació requereix d’aquest pacte d’Estat i que hi participin empresaris, sindicats i col·legis professionals perquè tots ens en beneficiarem i tindrem restriccions.

Com valora la gestió del Govern?

És difícil perquè sempre seré poc objectiu. Ha afrontat el repte de caminar amb pas ferm cap a la transparència, implementar la reforma fiscal, que fa 25 anys que se’n parla, fer l’obertura econòmica, i això ja és molta feina. Amb tot el que tenen a l’entorn, que si l’afer BPA, que si l’afer d’un ministre, no els deixen viure, i tot i això van per feina i és molt difícil. Crec que fa les coses bé en general i en algunes més que bé segurament, però no obviem que hi ha governs anteriors que han posat pedres en les quals aquest Govern s’ha sabut recolzar i això està bé, perquè l’últim que ha de fer un Govern és perdre el temps a desmantellar el que fan els altres.

Considera que es podrà mantenir l’acord duaner?

Cal veure com funciona l’espai econòmic, tenim el model de Liechtenstein, molt important per a nosaltres, i el que han fet ells farem més o menys nosaltres. No crec que Europa vagi més enllà i després hi ha temes que semblen cabdals i que no podem tocar perquè seria un sacrilegi i crec que potser els hem de tocar perquè Europa certes coses tampoc ens les deixarà fer.

Hi ha molts reptes pendents des de fa anys, com la reforma sanitària i la de funció pública.

Ja els recordo des dels anys noranta. Pel que fa a la reforma sanitària hauríem de dir clarament quin dèficit estem disposats a assumir, com el paguem i si el podem pagar, i intentar conciliar el que podem pagar amb el que volem tenir i potser resulta que haurem de pagar més. Del que estic segur és que hi ha un marge per controlar millor el sistema i per prevenir alguns abusos, que segurament hi deuen ser. Sobre Funció Pública, segur que cal millorar l’administració per fer-la més eficient. Són reformes tècnicament molt complexes i tenen un cost polític i social molt elevat i en termes d’eficàcia i eficiència no tinc clar que per a un Govern sigui útil i convenient tenir tants fronts oberts, Europa, reforma sanitària, fiscal...

S’hauria de centrar el Govern només en una reforma?

Si un Govern vol resoldre amb garanties a mitjà i llarg termini aquestes qüestions no les pot abraçar totes juntes perquè és massa exposició i massa desgast i potser acabaria per no fer-ne cap. Ni aquest Govern ni cap Govern pot resoldre tots els problemes i hi ha prioritats.

Com veu l’oposició?

A vegades ho fa bé i a vegades, no. No m’agrada quan aprofita qüestions d’interès general com l’encaix a Europa per desgastar el Govern ni quan fa demagògia amb les pensions, o la Seguretat Social, perquè és molt arriscat i irresponsable dir, per exemple, que no hi ha cap problema quan el dèficit de la sanitat augmenta.