Assistent de llibertat

’imagien haver d’esperar 9 hores per anar al lavabo malgrat tenir-ne molta necessitat? Dur, oi? Doncs sovint és el que aguanta el David Bueno, perquè per poder fer una cosa tan senzilla i personal necessita que algú l’ajudi, ja que l’atròfia muscular espinal que pateix ha fet que hagi perdut pràcticament tota la mobilitat. “Necessito algú que em tregui la roba, que m’acompanyi al lavabo i després que em torni a vestir”, detalla. És per això que assegura que per a ell, aquesta és la necessitat primordial que li cobreix l’assistent personal que té. “Encara que vagi al bany al matí, si a la tarda no ve l’assistent ho ha de fer la meva mare sola i no pot”, admet. I és que a més de posar i treure la roba, se l’ha d’aixecar de la cadira i posar-li una cotilla que l’ajuda a estar assegut. Una cotilla que necessita dues persones per poder-la col·locar.

Per tot plegat, quan el mes de juny des del ministeri d’Afers Socials li van dir que podia disposar d’un assistent personal li va canviar de manera important la vida. “Jo sóc totalment dependent i amb ell he guanyat molta més llibertat”, afirma. Qui l’ajuda és l’Albert Panadero, que afirma que és una feina “molt gratificant”, i destaca especialment el fet que “veus els resultats a curt termini. Veus la satisfacció o un somriure, que ja és suficient. Són coses que en el dia a dia no es valoren”. L’Albert, però, remarca que en la seva feina no pot caure en la sobreprotecció. “Cal saber trobar l’equilibri, i és molt important que les funcions que fas són demandes dels usuaris. No has de confondre les coses i no fer una cosa que ell pot fer”, apunta.

La resposta a la seva intervenció és ràpida: “si no, crees dependència”. Qui ho explica és el Kiko Bella. Tetraplègic després d’un accident, també compta amb l’assistència de l’Albert. “Jo no vull crear dependència de ningú. Si m’acostumo que ho fa tot ell, quan no hi és què passa? Em foto perquè no sé fer res. En canvi així t’has d’esforçar una mica i t’obligues a fer coses”, relata. Tot i així també celebra l’ajuda: “amb ell tinc més llibertat. M’ajuda quan vaig a comprar per arribar allà on jo no arribo, també per entrar i sortir del cotxe i plegar la cadira... amb ell estic més tranquil”, assegura.

Relació d’amistat

Entre ells, més enllà de la relació professional, s’ha creat un vincle especial. I el Kiko confessa que “el veig més com un amic que com un assistent. Si l’hagués de tractar només com un assistent no em sortiria”. I és que a més de les necessitats del dia a dia, l’Albert també els acompanya en l’oci. “Anem a veure el futbol, a prendre alguna cosa i m’ha acompanyat a veure un gran premi de motociclisme”, explica orgullós.

Totes aquestes situacions i moltes més són les que mostren en el documental 1+1>2 vincles que sumen que ha elaborat el ministeri d’Afers Socials. La preestrena es fa avui a les 19 hores al Prat del Roure.