L'educació robòtica

L’era tecnològica ha donat la benvinguda a la robòtica o l’art d’aprendre a muntar i programar. Una matèria que s’estén entre la societat i que cada cop adquireix més importància entre els més petits. Moltes escoles i centres del país ja li han obert les portes i la desenvolupen d’una manera o altra, ja sigui com a assignatura extraescolar o com a bloc dins l’assignatura de tecnologia, i molts professionals del sector asseguren que la matèria adquirirà cada cop un grau més significatiu d’implantació.

“Tot va començar fa aproximadament uns quatre anys, quan ens va arribar una proposta de la Firts Lego League (FLL), una competició de robòtica d’àmbit mundial. La veritat és que ens va agradar perquè promocionava les capacitats en la formació tecnològica, i ho vam parlar amb el ministeri d’Educació i vam acabar firmant un conveni per implantar-ho de manera gradual a les escoles”, van expressar fonts d’Andorra Telecom, una de les responsables de l’eclosió robòtica. “La nostra missió és col·laborar. Organitzem competicions, paguem la formació dels professors que desenvolupen aquesta assignatura a les escoles i també ajudem a gestionar les dues competicions mundials, l’FLL i la World Robot Olympiad.”

Ara però, la robòtica encara es troba immersa en una fase embrionària a nivell acadèmic, ja que només s’exerceix a les escoles del sistema andorrà, encara que no en totes, i en alguna del sistema espanyol. “Algun centre la incorpora des de fa tres anys, però molts altres l’han provat aquest any per primera vegada i cadascú la tracta com més li convé. En algunes escoles ha triomfat més el format competició i en canvi hi ha altres que s’han decantat més per un model extraescolar. Al Lycée, per exemple, no li interessa, perquè és un sistema educatiu molt més tradicional, i li costa més obrir-se a aquest tipus de proposta”, va explicar Iker Lizama, gerent d’Andorrobots, l’establiment comercial encarregat de desenvolupar la formació robòtica entre els educadors de les escoles i també professor de robòtica de nens petits. “L’escola andorrana ha implantat la robòtica sobretot com a projecte, la desenvolupen dins de l’assignatura de tecnologia i té una durada determinada, perquè l’objectiu és participar en els campionats.”

Aprendre jugant

“Encara que no t’agradin les matemàtiques pots accedir a la robòtica perquè els més petits no ho veuen com a tal. Primer els introdueixes el tema a través del joc, és a dir, s’ho han de passar bé”, va argumentar Joan Rovira, enginyer de professió i responsable de Loopa aula tecnològica, un centre que desenvolupa l’assignatura de manera extraescolar per a nens petits. I hi va afegir “jo introdueixo el tema a través de videojocs o els proposo crear o treballar amb un robot que es bellugui. Els colors, les formes i els sons són molts estimulants per a nens de sis, set i vuit anys, i això els atrau molt”.

De fet, durant una de les seves classes, adreçades a nens molt petits, d’entre sis i vuit anys, es va poder comprovar com tots els alumnes restaven absorts davant de les pantalles dels seus iPads, intentant resoldre els diferents reptes proposats per l’aplicació Scratch, la plataforma interactiva que utilitza Rovira, molt semblant a un videojoc, i que s’usa per ensenyar programació als més petits. Molts experts l’anomenen “la bíblia de la programació”. A més, el professor també disposava d’una marieta robòtica que donava als nens perquè la moguessin a través de diferents caselles que hi havia posades damunt d’una taula i els nens havien de moure-la de diferents maneres en funció d’on hagués d’arribar.

El professor alternava ambdues activitats i tots els nens, encara que tampoc racionalitzaven el perquè del seu interès, romanien amb els ulls fixos en aquelles activitats, i Rovira semblava el flautista d’Hamelín. La mare d’una de les alumnes va explicar que la seva filla “és una nena que sempre vol saber el perquè de les coses, té molta inquietud de coneixement i des que la vaig apuntar a robòtica està encantada. No se’n vol anar, i curiosament el primer que em va dir quan la vaig matricular va ser: mama, vols dir que això m’agradarà?”

Paral·lelament, Rovira és el pare i entrenador de l’Ares, component de l’equip RecRobot, una nena que amb només nou anys va arribar a la final mundial del World Robot Olympiad 2016, celebrada el 26 de novembre passat a Nova Delhi. “Jo vaig començar fent robòtica perquè veia els tallers del meu pare i vaig voler-ho provar, i perquè a mi sempre m’ha agradat molt el Lego, perquè m’agrada construir coses. Tenia castells que feia amb instruccions i més tard vaig començar a inventar-me jo el muntatge i vaig acabar aprenent a programar”, va explicar l’Ares. “A més, m’agrada molt la robòtica perquè segons com facis tu les coses et surt bé o malament, i en funció d’això ho has de tornar a repetir. És com un joc”, va apuntar la nena.

Els professors que imparteixen aquesta assignatura també reconeixen que la paraula robòtica, segons com, desperta temor, i per això Rovira argumenta que ell a les classes potencia molt el muntatge, “la part manual és molt important, sobretot a l’inici, per introduir els nens en aquest món. Als més petits els agrada molt muntar, canviar coses, peces, etcètera, i va molt bé que combinin aquest vessant amb la programació, perquè al final aquests dos aspectes són els pilars de la robòtica”.

També Rovira va destacar l’important paper que juga la imaginació en els nens. “Sempre m’estan dient, i per què no fem això, o allò altre. Són un pou infinit d’idees, però clar, a vegades et proposen coses que estan fora de l’abast i sempre els dic, això que dius està molt bé, però abans hem d’intentar arribar aquí, i veus la il·lusió que els generen els reptes. En la robòtica primer has de pensar i després programar. Hi ha una clara motivació, perquè intuïtivament els nens estan posant les eines que coneixen en pràctica i després veuen que allò que han pensat, muntat i programat té una utilitat pràctica i real”, va exposar Rovira.

Els valors de la robòtica

Els experts coincideixen en el fet que la robòtica incorpora diferents utilitats i incentiva valors importants com són el treball en equip, ajuda a ordenar les idees i a seqüenciar directrius. També aporta una concepció espacial, gràcies al muntatge de peces, i incrementa la concentració i ajuda a posar en pràctica la teoria de les matemàtiques. “Per a un adult, la qüestió de l’ordre i la seqüència és molt evident, però per a un nen no tant”, va puntualitzar el responsable de Loopa aula tecnològica. “Nosaltres vam implementar l’assignatura a través de les activitats del centre d’emprenedoria i valors ètics i tenim la intenció de potenciar-ho més de cara al futur”, va confirmar Meritxell Vidal, directora de l’escola Sagrada Família d’Escaldes-Engordany.

“Sens dubte, la matèria tindrà cada cop més força i s’estudiarà més, perquè a més permet tractar-se de manera totalment transversal. Actualment, encara que no ho sabem, estem envoltats de màquines intel·ligents”, va manifestar Rovira. De fet, hi ha fins i tot alguns professionals del món de la robòtica que pronostiquen que en 10 anys estarà prohibit portar cotxes. “D’aquí a una dècada hi haurà un salt tecnològic molt gran i és importantíssim que com a país, comencem a introduir la robòtica entre els més petits”, i hi va afegir que “no hem de ser espectadors, hem de ser actors. Hem de saber com funcionen les màquines, conèixer el que hi ha al darrere. Així tindrem més poder sobre la tecnologia”. Una opinió compartida per Andorra Telecom, ja que com també van exposar fonts de l’empresa, “les professions que es derivin d’aquest sector tindran molt futur i s’han d’impulsar”.

Els perfils

Alguns experts com ara Lizama o Rovira reconeixen que la matèria genera un interès desigual entre els menors. “Iniciar-se a la robò-tica en l’adolescència no és gaire factible. A partir dels 14 o 16 anys els joves ja no estan per apren- dre a programar. Prefereixen estar amb amics”, va puntualitzar Li- zama.

De la mateixa manera, segons els experts tampoc sembla que la matèria atregui gaire el sector femení, “per cada cinc nens, tinc només una nena”, explica el gerent d’Andorrobots. Tanmateix, Rovira, per exemple, té dues filles i ambdues són unes grans apassionades de la robòtica. “A les nenes la paraula els tira enrere, però moltes ho proven i s’hi enganxen i la veritat és que tenen un potencial molt bo, perquè tenen molta paciència, una qualitat molt necessària. La qüestió és animar-se”. A banda d’això ambdós experts asseguren que tenen tota mena de perfils, des de nens molt moguts, a més nois que són més quiets i tímids.

ANDORROBOTS, LA FÀBRICA DELS AUTÒMATS VIUS

Els responsables de la primera botiga robòtica del país expliquen que el seu ventall d’ofertes primer de tot és lúdic. Pràcticament cada setmana incorporen novetats i gairebé totes les opcions disponibles es venen com a jocs, però després també tenen molts productes que barregen diversió i educació i també tenen una secció que és purament educativa, on s’ofereixen robots que s’utilitzen únicament per aprendre a programar. En aquest últim apartat, com assenyala el gerent de la botiga, “hi ha d’haver algú al teu costat sí o sí perquè aprenguis”. D’altra banda, també disposen d’un apartat de construccions, com ara Legos i altres. L’establiment comercial va obrir les seves portes fa 2 anys i l’acollida va ser sorprenentment bona. De fet, reconeixen que tenen clients de totes les edats, i que tant petits com grans s’interessen pel món de la robòtica i tots queden fascinats pels seus autòmats amb vida pròpia.

Alguns dels més sorprenents són Peper, un robot de més d’un metre d’alçada programat per fer tasques d’atenció al client i que potser acaba esdevenint el guia del museu de FEDA. Nao, un homenet blanc d’ulls tendres que s’encarrega, entre d’altres, de divertir i entretenir els nens que estan a l’hospital, i Pleo, un petit dinosaure creat amb l’objectiu d’ensenyar als nens a tenir cura de les mascotes reals. Es tracta d’una criatura fascinant de pell suau que necessita menjar cada hora i que exigeix carícies constantment.