Política

Xavier Jordana critica que Andorra “ha tret massa el nas” a l'exterior

Sosté que si no “haguéssim remenat” el tema de la UE no s’hauria qüestionat l’acord

Xavier Jordana critica que Andorra “ha tret massa el nas” a l'exteriorXavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’extitular d’Ordenament Territorial i fundador de DA, Xavier Jordana, es mostra crític amb l’acció exterior del Govern perquè assegura que “Andorra ha tingut una mica massa de ganes de treure el nas a l’exterior i posar el nas on no convenia posar-lo”, i apunta l’acostament a Europa, on s’hauria d’intentar retardar les homologacions que comporti el tractat. “Andorra ha de guanyar temps i potser si no haguéssim remenat aquest tema ningú hauria qüestionat aquest acord [duaner], no ho sé, perquè penso que a vegades estem tenint excessiva presència a l’exterior”, manifesta.

Jordana ressalta, a COPE Andorra-AD Ràdio, que és partidari de la presència a l’exterior “i que ens fem respectar com a Estat”, però que no s’hauria d’haver anat a demanar determinades coses “perquè ens sembla que hem d’estar més a prop”. Recomana que calia ser “més prudents i més astuts” perquè és la fórmula que ha mantingut el Principat molts anys, i no es pot oblidar que “som pocs i no podem lluitar amb les mateixes armes amb la UE ni amb Espanya ni França, hem de saber-ho fer, ser astuts i cauts a la vegada i s’ha de saber negociar”. Alhora, assenyala que no li agrada gaire tot el que envolta la UE “perquè tot està funcionaritzat, començant per Juncker, i prenen decisions que afecten tothom i no hi tens cap accés i no per qüestions reals, sinó artificials, muntades sobre dossiers”.

Jordana precisa, però, que Andorra s’hauria d’acostar a la UE tot i advertir que “com més s’acosti més dificultats tindrà perquè es respectin les particularitats i especificitats, i sobretot el modus vivendi”, i remarca que les conseqüències seran que “com més ens homologuem i ens atansem més ens podran collar”.

Compteència d'estrangers

Entre els errors comesos per l’executiu demòcrata, l’exministre situa també la inversió estrangera. Argumenta que “s’ha fet una obertura econòmica, s’havia de fer, sí, encara és molt qüestionable perquè fa 10 anys ningú ho deia, però ens pensàvem que vindrien diners a cabassos i inversors i al meu coneixement ha vingut ben poca inversió”, i precisa que per l’experiència professional pròpia com a advocat “hem tramitat alguna inversió i entren en competència directa amb el que ja hi havia”. Xavier Jordana no nega que s’hagués d’apostar per la diversificació, però destaca que el resultat real és que “ni s’ha diversificat ni ha vingut el que havia de venir, que eren empreses importants, perquè hem perdut el tren una altra vegada”. El motiu que al·lega és l’estratègia fiscal. “Si Andorra vol basar l’atractiu com ara està fent en el tema fiscal això no té cap futur amb la persecució que reben les grans companyies internacionals, imagini’s venir a Andorra, no vindrà ningú”, vaticina el polític canillenc.

Auditoria "indiscriminada"

Xavier Jordana tampoc no comparteix alguns punts de la gestió de la crisi BPA, que valora en conjunt “amb un aprovat justet”, i recorda que “encara hi ha molts comptes de clients bloquejats i Vall Banc no pot operar en plenitud de funcions”. La crítica essencial que fa l’exministre rau en el procés que s’ha seguit “lent i feixuc”, perquè afirma que si la sospita era “que les operacions s’han fet amb males pràctiques, és normal que l’Estat hagi de demostrar que no existien o bé que si existien que les pugui erradicar fent una anàlisi completa d’auditoria de blanqueig de diners com ha fet PwC, però s’ha fet d’una manera tan detallada i indiscriminada amb tots els comptes que no era necessària”.

Sosté que s’ha agafat tal com deia la nota de la FinCEN, “com si BPA fos una rentadora de diner brut, de tots i de tothom, i crec que no era així. Veurem la Justícia què hi diu, si hi havia pràctiques delictives, ja es veu que n’hi havia, per responsabilitat de qui? Això no ho sé”. Per insistir que “he trobat excessiu agafar aquesta entitat, demonitzar-la, criminalitzar-la i arribar inclús a demonitzar tots els clients”.

tracking