El PS aprova la legalització de la doble nacionalitat

El Partit Socialdemòcrata (PS) presentarà un proposta de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat i també de la Constitució per tal de permetre la doble nacionalitat. El congrés que va celebrar ahir el partit va aprovar per majoria àmplia tirar endavant aquestes propostes i encomanar al grup parlamentari que les entri a tràmit al Consell General. “A partir d’avui el PS defensa la nacionalitat múltiple”, va expressar ahir el primer secretari de la formació, David Rios, que va comparèixer en roda de premsa acompanyat del president socialdemòcrata, Vicenç Alay, i la secretària d’organització, Susanna Vela, per donar compte de les ponències aprovades.

La proposta de la nacionalitat, promoguda per Alay, es regirà a través del principi d’efectivitat pel qual es poden tenir dues nacionalitats però només una és efectiva –i per tant es vota només al lloc on es resideix–. Segons va apuntar Rios, aquest és “un dels passos més importants” que cal fer ja que “soluciona tres problemes”: la impossibilitat dels andorrans de gaudir dels avantatges vinculats a Europa, la reticència dels residents que voldrien nacionalitzar-se i no ho fan per no perdre la nacionalitat d’origen, i “la hipocresia o juguesca” dels que d’amagat mantenen dos passaports.

Reforma de la llei electoral

La militància del PS –un total de 55 afiliats van participar al congrés d’ahir– també va donar llum verd a la proposta d’apostar per un model en què els 28 escons del Consell General s’assignin per circumscripció única nacional. Abans, però, s’elaborarà una proposta de modificació de la Llei electoral perquè els consellers territorials es reparteixin de forma proporcional per afavorir així la representativitat. En l’àmbit comunal, el canvi propugna l’aprimament de la corporació, que passaria de dotze a deu consellers de comú, i la supressió de la figura del cònsol menor.

Dues de les ponències més noves que es van debatre ahir, corresponents a la implantació d’una renda bàsica i a la creació d’una llei d’incompatibilitats, també van tirar endavant, tot i que amb canvis. En el cas de la renda bàsica es va aprovar crear un grup de treball intern perquè desenvolupi la proposta –i decidir si s’incorpora o no al programa electoral– i formar una altra comissió perquè treballi la redacció d’un reglament d’incompatibilitats. “No una llei, sinó un codi ètic que reguli les incompatibilitats”, va concretar Rios. El document en defensa de la redacció d’una llei d’aigües també va prosperar.

Primàries obertes

El conclave socialdemòcrata va decidir ahir convertir el PS en el primer partit del país que celebrarà eleccions primàries obertes a tota la ciutadania –nacionals i residents majors de 16 anys– per escollir els candidats a cap de Govern i cònsol major. Un procés que començarà des d’un any i mig a sis mesos abans dels comicis. Finalment, també es va aprovar la ponència del conseller Pere López que demanava una reforma de les competències i transferències comunals que passi per una remodelació de l’actual sistema de vuit administracions, que genera “duplicitats” i “disfuncions insostenibles”.

El XIV congrés del PS va acollir la presentació de les Joventuts Socialdemòcrates d’Andor­ra, un organisme independent que vol aixoplugar el jovent progressista del país. El coordinador, Pere Baró, va afirmar que “la joventut socialdemòcrata no està representada” i va destacar que serà una organització externa al PS tot i que comptarà amb el seu suport. Les joventuts es constituiran i elegiran els càr­recs abans d’acabar l’any.