L’ambaixadora fa una anàlisi optimista de les relacions econòmiques bilaterals en el
seu comiat del país i saluda aspectes com ara el terreny recuperat per la llengua
Ginette de Matha s’acomiada d’Andorra, on ha estat al capdavant de la legació diplomàtica durant els últims dos anys. Abans d’emprendre viatge al nou destí, fa balanç del seu mandat.
Com s’ha produït el relleu a l’ambaixada, a petició pròpia o tocava per termini?
Bé, ja sabeu com és la vida diplomàtica, que s’ha de canviar de lloc molt sovint, i jo sóc diplomàtica de carrera. Un destí arriba a la fi i un altre m’espera. És simplement la vida diplomàtica normal.
Vostè va demanar el canvi?
Ha estat una interacció amb el Quai d’Orsay. Jo estic bé aquí, però és la vida diplomàtica
Camins... relaxat... Estàs confós. No es perquè els ibèrics tenen una aversió per el seus països que els país que s'estimen son orgullós de si mateixos. L'orgull es altra cosa, es estimar-se si mateix de manera exagerada degut molt sovint a un sentiment d'impotència. Et deixo reflexionar sobre el teu entorn de vida.
Respondre