“L'intercanvi comercial progressa, va pel bon camí”

Ginette de Matha s’acomiada d’Andorra, on ha estat al capdavant de la legació diplomàtica durant els últims dos anys. Abans d’emprendre viatge al nou destí, fa balanç del seu mandat.

Com s’ha produït el relleu a l’ambaixada, a petició pròpia o tocava per termini?

Bé, ja sabeu com és la vida diplomàtica, que s’ha de canviar de lloc molt sovint, i jo sóc diplomàtica de carrera. Un destí arriba a la fi i un altre m’espera. És simplement la vida diplomàtica normal.

Vostè va demanar el canvi?

Ha estat una interacció amb el Quai d’Orsay. Jo estic bé aquí, però és la vida diplomàtica normal.

I el lloc que l’espera?

Un lloc a París, com a directora d’activitat internacional lligada a l’Institut d’Hautes Études de la Défense Nationale (Iehdn). Un organisme que és a la vegada un think tank i ofereix formació d’alt nivell per a professionals (periodistes, economistes, etcètera) i gent que ve d’arreu del món.

De la seva estada, de quines actuacions se sent més satisfeta?

De la promoció de la cultura francesa de diferents maneres, i això per a mi és important, perquè suposa adreçar-se a un públic jove, del Lycée i l’escola andorrana i espanyola, per fer-los conèixer la nostra cultura: el nostre patrimoni i també la creació contemporània. Si no toquem els joves passem de llarg. És la part visible de l’activitat diplomàtica. A banda hi ha la part invisible: la diplomàcia econòmica, per reforçar els lligams entre empreses dels dos països. I estem legítimament orgullosos de la visita del primer ministre, Manuel Valls, la primera vegada que un primer ministre francès visitava Andorra, i no tots els ambaixadors tenen una oportunitat així en el seu mandat.

Podem fer balanç de com han evolucionat alguns temes, començant per les relacions comercials?

Som el segon soci comercial d’Andorra després d’Espanya, amb la distància que tothom coneix. Gran per raons històriques, culturals, geogràfiques. Però progressem. Des que sóc aquí les estadístiques mostren una progressió; no veloç, sinó regular, que ens permet dir que estem en el bon camí. Representa un 16 per cent aproximadament del mercat. Millorem i això continuarà, n’estic segura.

Un tema recurrent: l’estat de la carretera.

Ah! La carretera. És objecte de preocupació. No es poden aplanar els Pirineus, i no seria desitjable. La viabilitat hivernal és el problema. Hi ha reunions regulars entre andorrans i francesos per posar al dia les mesures que han de ser preses cada any. Sobretot de seguretat. Per l’Ospitalet hi ha 14 vies d’allau i no ens podem permetre que posin vides en perill. Sistemàticament els andorrans estan convidats, almenys dos cops per any, per estar al dia de com avancen els projectes. Hi ha un diàleg molt important. Mai no serà tot perfecte, però hi ha voluntat d’avançar per les dues parts.

Recordi’ns els projectes.

Finançat per Europa i la regió d’Occitània es desenvolupa el programa Sapyra, dins del pla Interreg-Poctefa, per posar en marxa un sistema de prevenció d’allaus. És extremadament important. Amb sensors que es posaran en llocs estratègics per conèixer molt abans el risc d’esllavissades: evitarà el risc d’accidents i garantirà l’obertura més àmplia de la carretera. Quan estigui en marxa serà extremadament útil. Però no crec que ho estigui aquest hivern encara. A banda, hi ha estudis sobre punts conflictius, com ara Acs, Meranges i Tarascó.

Com ha evolucionat la presència del francès a Andorra?

Andorra és membre de l’organització internacional de la francofonia, que es reunirà a Madagascar la setmana vinent, amb les autoritats andorranes presents. Així que en l’àmbit institucional hi ha un lligam profund amb el francès. El que no havia anat bé, jo diria que en el decenni precedent –una generació perduda es podria dir–, era l’atracció considerable dels estudiants cap a Espanya.

Això ha canviat.

Avui les coses han evolucionat a favor de França, i el 2016, per exemple, hem tingut les millors xifres dels 20 últims anys: quasi tots els alumnes que acaben el Lycée marxen cap a França, amb un 30 per cent dels que surten dels sistemes andorrà i espa-nyol. Amb iniciatives com és l’ajut de l’ajuntament de Tolosa, que ajuda a pagar la fiança de l’allotjament als estudiants an-dor­rans com ho fa amb els francesos. A banda, les estacions d’esquí tornen a atreure els clients francesos, i això exigeix personal que parli la llengua, fent una bola de neu.

Què n’opina sobre l’acord d’associació d’Andorra a la UE?

França sempre ha dit al més alt nivell que sosté l’atansament. Quan s’ha iniciat una línia és difícil allunyar-se’n. El ministre d’Afers Exteriors va reiterar aquest suport, i el 26 d’octubre el Copríncep i president de la República va rebre les autoritats andorranes i va dir que França dóna suport a l’aproximació, amb les especificitats andorranes. El procés està en marxa i cal continuar, però cal salvaguardar identitats fortes, com ara l’andor­rana. Jo sóc una europeista convençuda. Ha de ser una línia continuada, de vegades sinuosa però que demana optimisme, energia i convicció.

I de com s’ha gestionat el ‘cas BPA’?

El millor que s’ha pogut. Manuel Valls va saludar les autoritats andorranes per com havien gestionat l’afer. La resolució bancària es va posar en marxa, complexa com era. Aquestes coses no són fàcils. Hi va haver una voluntat d’evitar la crisi sistèmica.

I per fi, el procés d’obertura econòmica en relació a l’arribada d’inversors francesos.

Andorra ha fet un gran esforç, un procés també llarg. Les eines estan a l’abast i el que cal és que els inversors se’n serveixin. És també un camí voluntarista i gens fàcil. Però funcionarà, ja està funcionant.