Fiter i Rossell per al periodista Josep Maria Ràfols

Després dels anys de sequera en què quedava desert i dels que ha anat a parar a mans de debutants, el premi Fiter i Rossell de novel·la s’atorgava anit al periodista Josep Maria Ràfols. Cert que El xiscle de la sirena és la seva primera incursió en la ficció, però té darrere una àmplia trajectòria en mitjans tant escrits com audiovisuals, entre els quals El País i Televisió de Catalunya. Ell es va endur un dels grossos de la nit però l’altre, el Principat d’Andorra de recerca històrica –15.000 euros en ambdós casos–, no va poder trencar la maledicció de les tres últimes edicions i va quedar desert: només es va presentar un treball, que el jurat ni va considerar perquè ja l’havia descartat el 2010. Un forat en la que hauria estat una Nit Literària ben arrodonida per als organitzadors, el Cercle de les Arts i de les Lletres, i durant la qual es van distribuir prop de 40.000 euros en premis.

Ràfols es va erigir en campió d’una nit que enguany va tenir Canillo, al Palau de Gel. Vetllada com sempre de considerable extensió, trufada d’intervencions de premiats, premiadors i parlaments i homenatges: enguany, al Col·legi Sant Ermengol, personificat en els directors que hi van passar al llarg de mig segle i agraït pel bisbe Joan-Enric Vives.

Tornant als guardons literaris, una visita infantil a l’església dels Sants Just i Pastor de la barcelonina plaça de Sant Jaume i recordada en el temps va ser l’espurna de la qual va sortir El xiscle de la sirena, un relat històric al voltant del creixement de Barcelona des del segle XVIII i al llarg de tres segles, amb una narració que es projecta cap al futur. Una novel·la també, la de Ràfols, que fa una pinzellada andorrana: hi ha un passatge amb referències al pas de jueus evadits pel Principat. “És una nació que ha complert un important paper d’acollida al llarg del temps però que és poc conegut a Catalunya”, va dir l’escriptor.

La resta de premis del cartell va trobar destinataris en aquesta 39a edició. En el cas del de teatre que dota Crèdit Andorrà, per la via de l’accèssit, que va obtenir l’obra Cendres del paradís, de Manuel Pérez Berenguer, un autor per cert que ja havia aconseguit el guardó en l’edició del 2008. El jurat va valorar que fos un text “fàcilment representable”, així com el “bon ritme” i que tractés una temàtica actual: la pèrdua de valors, l’ambició per triomfar i tot el que es pot perdre pel camí. “El teatre és una cosa viva, que canvia en cada funció, i per això sempre diem que és un malalt amb molt bona salut, per això el públic el segueix necessitant”, reflexionava l’autor en conversa amb el Diari abans de rebre el premi.

Un consultor informàtic valencià, Alejandro Llabata, va aconseguir el premi de poesia, dotat també per Crèdit, pel poemari En mi la nit, en tu la llum. Una obra que beu de la poesia valenciana, d’Ausiàs March a Vicent Andrés Estellés. L’autor rebia el premi amb la consciència “que això és com passar de jugar a tercera regional a la Champions”.

El Manuel Cerqueda de novel·la curta (el dota Andbank) va ser per Escacs de mort, de Marcel Fité, professor jubilat que va presentar un thriller on les víctimes són docents i el fil conductor, un llibre de bibliòfil, Escacs d’amor, un text real del segle XV que ell s’ha entestat a divulgar.

El de contes i narracions el va obtenir Jordi Romeu, que es va basar en l’experiència de viure a Sant Pere de Riudebitlles per escriure Honor de poble poble. I el de divulgació científica (per als dos aporta els diners MoraBanc) va ser per a un treball sobre el canvi climàtic d’Alan Ward. Els periodistes Ricard Poy, director del Diari, i Eva Clausó, es van endur el Tristaina. I Josep Francesc Delgado el d’assaig literari, per un treball sobre Michael Ende.