Els pagesos reben 15 milions dels fabricants de tabac

Els pagesos reben una quantitat variable dels fabricants a través del contracte privat que regula la compra de la collita. Aquest preu se situa cap als quinze milions d’euros, tot i que hi ha anys que ha estat més baix, segons van informar diferents fonts vinculades al sector. Aquests diners són els que permeten mantenir les explotacions agrícoles en funcionament perquè la resta de producció, tant de carn com vegetal, no és rendible. Els quinze milions s’abonen per comprar la collita de tabac que cada any es planta, però en realitat estan vinculats a les tones importades de tabac en rama (espalillat) estranger amb el qual es fa la major part de la fabricació. De la banda andor­rana només se n’utilitza una part. A major importació de tabac per a fabricar més cobren els pagesos, que tenen uns coeficients per repartir-se els diners.

Els milions que es paguen a través del contracte privat deriven en realitat de la imposició reduïda que l’Estat aplica a la importació de tabac espalillat per fabricar. Aquest aranzel tou és el que permet que els fabricants entreguin cada any el pagament als pagesos. Perquè aproximadament es calcula que la xifra que s’abona acaba sent més o menys equivalent als impostos que es pagarien si no fos un aranzel duaner de baixa intensitat.

El temor dels pagesos i dels fabricants a l’acord d’associació amb la Unió Europea surt de la possibilitat que un canvi en les condicions actuals signifiqui la fi del sector. No és una conseqüència segura, però existeix l’opció. I existeix perquè en cas que el tabac passi a estar regulat dins de l’acord marc amb la Unió Europea esdevindrà un producte amb una taxació estandarditzada. Per tant el sistema actual no tindria gaire sentit, perquè el producte es podria importar directament en paquets vinguts de fora sense sobrecost i possiblement tant la collita com la fabricació quedarien fora de lloc. Aquest és un dels escenaris, però també hi hauria fórmules que podrien mantenir una situació similar a l’actual amb algunes modificacions. Tot i que segurament encariria el producte final i es perdria diferencial.

Sense afectar el preu

L’entrada del tabac dins de l’acord d’associació no hauria d’afectar el preu final del producte. Cada país europeu té un preu diferent i no hi ha cap indici respecte que s’imposi en el futur una harmonització. Per tant, Andorra podria mantenir un preu final similar a l’actual, amb el plus que significaria el final de la franquícia. Els turistes podrien endur-se el tabac que volguessin, tot i que segurament, segons diverses fonts, provocaria que Espanya pressionés per a la reducció del diferencial. En aquest escenari res no impediria que les tabaqueres internacionals venguessin directament els pro­ductes i fessin innecessari tot el negoci de collita i fabricació. Però en l’àmbit comercial no hauria de patir una afectació important.

El Govern, segons fonts properes al gabinet, es manté en la negativa a acceptar que el tabac perdi l’estatus actual i es mostra ferm que el famós producte número 24 és intocable. Reitera a la UE que sense aquest punt és molt difícil que s’aprovi l’acord d’associació en referèndum.

L'APRA RECLAMA QUE ES MANTINGUI "ÍNTEGRE" L'ACORD DUANER

L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (Apra) va manifestar ahir que s’ha de mantenir de manera “íntegra” l’acord duaner en les negociacions amb la Unió Europea (UE). “La posició de l’Associació es manté, per tant, molt ferma en aquest sentit: l’acord duaner que tenim actualment és un acord que funciona i l’hem de mantenir, íntegre, pel bé de tots”, va des- tacar l’Apra ahir en un comu-nicat.

Per l’associació el cultiu del tabac és “la base de l’economia agrària, i a més, en el nostre ter­ritori, la base de tot el sector primari”. A més, l’entitat va defensar que l’acord duaner ha estat beneficiós per al sector, i volen que es mantingui “en els termes actuals”. En aquest sentit, van exposar que només són favorables a un acord d’associació amb la UE si es garanteix que es conserva el duaner. De fet, des de l’Apra van assegurar que les oportunitats que pot oferir la UE per a l’agricultura i la ramaderia andorranes són “molt limitades”, al mateix temps que va remarcar que “seran nul·les sense el manteniment de l’acord duaner”.

D’altra banda, l’associació va posar en relleu que fins ara han confiat en els ministres i el cap de Govern, que sempre els havien “manifestat la voluntat de respectar l’acord duaner”. No obstant això, va destacar l’Apra, ara sembla que hi ha “altres escenaris”, entre els quals “la possibilitat d’incloure l’acord duaner en l’acord d’associació fent algunes exclusions. Cap d’elles serà definitiva, tal com va expressar el senyor Thomas Mayr-Harting”, el cap negociador de la Unió Europea per l’acord d’associació del servei europeu d’acció exterior (SEAE) amb Andorra, Mònaco i San Marino.

És per això que des de l’Apra van exigir també que “s’expliquin aquests aspectes molt millor del que s’ha fet fins ara”.