“Vindria més a Andorra però em frenen les cues i el telèfon”

Josep Maria Gay de Liébana,membre d’honor del Consell Superior Europeu de Doctors i professor d’economia financera i comptabilitat de la Universitat de Barcelona (UB), entre altres càrrecs, vindrà demà al país per parlar de com pot influir l’economia global en el dia a dia del mercat local andorrà. La xerrada es farà a la sala de conferències d’Andbank.

‘Economia global versus local’.

Aquest és el títol de la conferència. Parlaré sobre la situació dels països avançats, dels emergents, d’Europa i de la zona euro, que a més és la que està més propera a Andorra. Exposaré algunes de les incerteses que hi ha avui dia, com els resultats de les eleccions d’EUA i com pot ser que afectin la resta del món, el Brexit, Alemanya, França, Itàlia i el tema dels populismes. I agafaré com a exemple l’economia espanyola per arribar a l’andorrana. Sobretot analitzaré aquelles coses que hem fet i que potser no hauríem d’haver fet.

Com per exemple?

Hem de pensar si és bo dependre del turisme i del comerç per crear unes bases sòlides. Tal com està evolucionant el món, Andorra ha de repensar aquestes estructures. S’ha de preguntar quin model econòmic vol potenciar. No s’ha de pensar a construir fàbriques. Tampoc s’ha de vendre només com el país dels Pirineus o el paradís de l’esquí, o de la natura. Tots aquests aspectes estan bé però ha d’anar més enllà.

En què s’hauria d’apostar?

És molt important arribar a acords amb Europa. Exigiria acceptar unes regles del joc que potser a la societat li costaria d’encaixar, però al final o hi ets o no, i jo crec que Andorra ha de ser-hi. També s’ha de pensar en la capacitat d'atracció del món empresarial, prenent com a referència Luxemburg”.

Com beneficiaria Andorra associar-se amb Europa?

Jo crec que si Andorra està a Europa és una condició sine qua non perquè sinó es quedarà fora de joc i es despenjarà. Crec que ha de negociar al màxim i defensar els seus interessos, però ha de ser-hi, perquè així passarà a tenir un mercat molt important i, a més, tindrà una facilitat operativa molt poderosa i la capacitat d’atracció d’altres mercats. Es podrien establir empreses, negocis, financeres, despatxos d’advocats, economistes, i tot el que això comporta. A més el seu aïllament natural també condiciona la seva pertinença. Depèn de França i d’Espanya.

I quins són els passos a seguir?

Andorra té un gran avantatge i és que encara que s’hagi d’adaptar a la UE no té una gran despesa pública, aleshores els impostos poden ser barats i això a la gent li agrada. A més a més se li hauria de treure més profit a l’aeroport de la Seu, i potenciar els vols regionals, cap a Espanya i Europa, perquè a Andorra no és gaire coneguda a Espanya i a Europa. Per tant és molt important que el Principat aprengui a vendre’s a l’exterior.

I quins altres sectors s’haurien d’incentivar?

S’ha de fer una aposta seriosa per fer una plaça financera important, prenent com exemple Luxemburg o Irlanda, que és la seu d’empreses tecnològiques de primera línia de tot el món per la seva baixa capacitat impositiva, però no només això sinó que també hi ha una qüestió operativa.

Això què significa?

Si hi ha una indústria financera potent a Irlanda i Luxemburg és perquè hi ha facilitats perquè les empreses s’estableixin. Generes llocs de treball de qualitat, perquè el sector financer fa ús d’universitaris, amb bones retribucions i, per tant, tenen una bona qualitat de vida que transcendeix cap a la societat. Després, en el cas d’Irlanda, renuncia a cobrar més impostos per a canvi allotjar la seu d’empreses com Apple, Google, Microsoft, etc... que potser generen 5.000 llocs de treball qualificat. Així, dónes sortida a la teva gent i obtens unes retribucions elevades.

Així evoluciona l’economia?

Sí, així es construeix un mercat sòlid. S’ha de fer una mica de màrqueting de país i deixar certs aspectes del passat. Una societat que avança culturalment va deixant de banda el vici. El tabac anirà a menys. Per tant, s’han de pensar en altres models de negoci, i millorar certs aspectes.

Com quins?

Jo sóc una mica neòfit, conec el país com qualsevol que hi hagi anat i considero que en ple segle XXI, el tema de les cues és un fre perquè la gent hi pugui anar i moure’s amb facilitat. El tema que no hi hagi comunicacions aèries és un handicap molt gros. S’ha de pensar a potenciar l’aeroport i després, per experiència pròpia i d’amics, també hi ha un tema que em preocupa: la telefonia mòbil. Sempre em foten unes castanyades amb el roaming impressionants i després resulta que per trobar Wi-Fi a Andorra me les veig i me les de­sitjo. Això és negatiu.

I només hi ha una companyia telefònica.

Això és un problema. És molt important deixar espai per a la competència. Qualsevol situació de monopoli, a la llarga, és dolentíssima. Jo ho dic sincerament, algun cop potser vindria però no ho faig per les cues que hi ha i pel telèfon. Per exemple, el dimarts quan arribi posaré el mòbil en mode avió i no el trauré fins que me’n vagi. Són aspectes que funcionen quan tens una economia tancada, però en una economia globalitzada has de ser molt competitiu.

Creu que Andorra ja ha superat l’estigma de BPA?

Deixem-ho que va ser un accident. Jo diria que s’ha reaccionat bé i s’ha superat la situació, però el Principat encara ha de fer esforços per transmetre confiança plena i donar a conèixer les seves qualitats a Europa. Deixar clar que s’ha netejat tot.

És bona la transició que ha fet el país per deixar de ser un paradís fiscal?

És molt positiva, perquè Andor­ra no pot estar marcada i assenyalada per l’OCDE com un ­paradís fiscal. S’ha d’abandonar aquest clixé, el que ha de fer ara és ser totalment transparent i a la llarga això li donarà molta força econòmica.