Un 90% de les sentències de Corts acaben en condemna

El Tribunal de Corts va dictar 67 sentències per delicte major durant el darrer any judicial, de les quals només una de cada deu (7) van ser absolutòries. El 90 per cent, doncs, van acabar en condemnes que en la immensa majoria van ser de presó condicional, el que vol dir que l’autor o autors del delicte (llevat d’excepcions, com l’acumulació de condemnes i si així ho decideix el tribunal) no han d’entrar al centre penitenciari. Les penes de presó ferma van ser 22, de les quals 19 estaven en la franja més severa: la reclusió era per a un any o més. Tanmateix, es van decidir dues d’entre sis i dotze mesos i una de tres a sis mesos. Les condicionals, al seu torn, van ser 76. D’altra banda, es van dictar 11 expulsions de residents del país per la comissió d’un delicte i una vintena de sancions econòmiques per infracció penal.

El delicte major de lesions doloses és el més vist a la sala del tribunal, si atenem a l’estadística recollida per la fiscalia durant el darrer any judicial relativa a les sentències emeses. Es van dictar 18 resolucions, 16 de les quals condemnatòries, en què la de causar danys corporals a un tercer era la infracció principal comesa. Totes les penes imposades van ser condicionals. En segon lloc d’aquest rànquing se situa el delicte major de furt, amb 10 resolucions, 8 condemnatòries i 2 absolutòries, la gran majoria dels quals van ser tipificats com a furt amb força en les coses (6). Pel que respecta a aquesta infracció, el Tribunal de Corts va decidir dues penes de presó ferma: una d’un any de reclusió o superior i una d’entre tres i sis mesos.

Droga: penes més severes

El tribunal també va dictar 10 resolucions per tràfic il·legal de droga tòxica i, en aquest cas, totes van acabar amb la condemna dels inculpats. També va sumar el major número de càstigs de presó ferma: es van decidir nou penes d’un any de reclusió o més i dues de sis a dotze mesos. En tretze ocasions la presó dictada va ser de tipus condicional.

Després de lesions, furts i droga, el llistat continua amb infraccions de tipus econòmic, les més nombroses, les tipificades com a estafa. Es van jutjar i sentenciar 6 delictes majors per la presumpta comissió d’aquest delicte, i hi va haver absolució en un dels casos. Després es van registrar 5 sentències per falsedat de documents, totes condemnatòries i, de les quals, una va significar una pena de presó ferma superior a un any. D’apropiació indeguda es van jutjar i resoldre 4 casos, amb una sentència absolutòria. Tanmateix, es van dictar dos càstigs que suposaven pena de presó ferma superior a un any. La resta de delictes jutjats i condemnats (o absolts) pel Tribunal de Corts ja han suposat una o dues sentències. Hi ha casos de robatori, blanqueig, amenaces, violació de domicili, falsedat de moneda, temptativa d’assassinat...

Delictes menors

D’altra banda, el Tribunal de Corts va emetre 23 sentències per delictes menors i en aquest cas la proporció condemnatòries-absolutòries és encara més aclaparadora pel que fa a les primeres. I és que només una de les resolucions va ser absolutòria. Per tipologia de delicte, les sentències més abundants van ser per conduir sota l’efecte de les drogues (5), amenaces (4) i incompliment de resolucions judicials (4).

168 JUDICIS CELEBRATS I 10 SUSPESOS

Durant l’any judicial es van programar un total de 178 judicis al Tribunal de Corts, dels quals se’n van acabar celebrant 168, mentre que els 10 restants van quedar suspesos. El nombre més important de vistes orals era per jutjar delictes majors (82), seguides de delictes menors (31) i contravencions penals (65). Però el Tribunal de Corts també va ser tribunal d’apel·lació de resolucions de la Batllia i se’n van fer 17 perquè el que havia de fer 18 també va quedar suspès. Tanmateix es va celebrar una vista per recurs d’audiència, que és la que permet revisar un judici quan el processat va ser condemnat en rebel·lia.

Com a resultat, quant als processats sentenciats, van ser condemnats 91 (el 83,5%) i absolts 18 (16,5%) per delicte major i 25 (96,15%) i 1 (3,85%) per delicte menor. Les nacionalitats dels condemnats per delicte major van ser principalment andorrana (26) i espanyola i portuguesa (amb 22 cadascuna). Per delicte menor van ser majoria espanyols (10).