L'ampliació de la baixa de maternitat costaria 3 milions

El consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va valorar aquesta mateixa setmana el cost que implicaria allargar la baixa de maternitat de quatre a sis mesos en el cas de la mare i de quinze dies a un mes per al pare, tal com demanen els impulsors de la iniciativa legislativa popular (ILP). Així ho va explicar el president del consell d’administració de la CASS, Jean-Michel Rascagneres, que va indicar que segons la simulació que s’ha dut a terme s’ha comprovat que la mesura comportaria una despesa extra de 3 milions d’euros anuals. “Això seria el 8% del dèficit anual de la CASS”, va manifestar, i va recordar que cada any la parapública registra un dèficit d’entre 40 i 42 milions d’euros. A més, va apuntar, “la projecció l’hem fet sobre el nombre de baixes que donem ara, però la mesura podria tenir efecte sobre la natalitat, fent-la incrementar, de manera que la despesa podria arribar als 4 milions”.

Rascagneres va deixar clar que “del vessant social de la demanda nosaltres no tenim res a dir. Entenem la reivindicació”, però al mateix temps va recordar que “cada vegada que es crea una nova prestació també cal pensar en el seu finançament”. El president del consell d’administració de la CASS va remarcar que la decisió l’han de prendre “els polítics” i per tant va insistir que “quan decideixin han de preveure les dues coses”.

Preocupació

Davant d’aquesta situació i la demanda ciutadana que hi ha hagut, Rascagneres va afirmar que s’ha actuat amb tanta rapidesa perquè “escoltem la societat i veient la iniciativa ens hem preocupat de mirar-ho”. Ara bé, va indicar que no s’han mantingut contactes amb els representants polítics. “És una feina interna de la CASS, però si el Govern ens demana la simulació els la farem arribar”.

D’altra banda, ahir mateix els impulsors de la ILP, Ariadna Noria i Guillem Forné, es van reunir amb el síndic general, Vicenç Mateu, i el secretari general del Consell General, Josep Hinojosa, per tal d’explicar-los la seva proposta d’impulsar un canvi dels articles 36, 37 i 38 del codi de relacions laborals. Segons van explicar els mateixos impulsors, una de les qüestions que van plantejar va ser el fet d’evitar haver de demanar fotocòpies del passaport a tots aquells ciutadans que signin la petició. “Volem mirar que sigui el màxim d’àgil possible i no tenim clar que sigui necessari”, va indicar Forné, que tot i així va explicar que s’han fet consultes per determinar-ho i també estan en espera de rebre la resposta per part de Sindicatura.

A més, a petició dels membres de l’entitat Som Com Som, han decidit introduir canvis en el primer text que havien elaborat per modificar la llei. “En el codi de relacions laborals la baixa per paternitat indica que només la pot tenir el pare. Llavors no sabem què passa en el cas que siguin dues noies, sembla que hi ha un buit legal”, va exposar. Així la seva voluntat és introduir canvis, també, en els termes que s’utilitzen per definir pare i mare perquè no es produeixin discriminacions ni sigui un redactat sexista. “Volem que quedi complet i que no hi pugui haver dubtes d’interpretació més endavant”, va remarcar Noria.

Malgrat els canvis que es volen introduir van explicar que no serà necessari tornar a començar la recollida de signatures, de manera que seguiran endavant amb les accions que ja tenien previstes fins ara.

DA TREBALLA PER FER "VIABLE" L'APLICACIÓ D ELA MESURA

Els diferents grups parlamentaris s’han mostrat majoritàriament favorables a la proposta d’allargar la baixa de maternitat. De fet, segons va explicar la consellera general de Demòcrates per Andorra, Patrícia Riberaygua, des del grup demòcrata “s’està treballant en aquesta qüestió des de fa mesos en el marc del nou codi de relacions laborals”. En aquest sentit, va explicar que la qüestió s’està debatent i “hem fet passos per concretar la viabilitat de la mesura sol·licitant a la CASS quin seria el cost que suposaria”. Consideren que és un debat a abordar per “donar resposta a una necessitat social”, però que s’ha de fer “de manera seriosa i conscient que és una mesura assumible”. Així, la decisió deprendrà dels números que se’ls presentin.

De la seva banda, la consellera del grup liberal, Judith Pallarès, va indicar que la proposta és “positiva” però que es vol parlar amb els impulsors de la ILP per conèixer de primera mà el cost que tindria. A més, va apuntar que si es du a terme la reforma sanitària “seria més fàcil implantar-ho”. Pallarès també va celebrar que els ciutadans tirin endavant iniciatives com aquesta. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili es va mostrar partidària de totes aquelles mesures que “augmentin i facilitin la conciliació laboral”, i va demanar que no s’entengui com una despesa sinó com “un guany en benestar”. Com la resta, però, va deixar clar que “cal veure la viabilitat econòmica” i va explicar que si fos una despesa molt important “es podrien buscar altres vies”.

Per últim, la consellera de Socialdemocràcia i Progrés Sílvia Bonet va afirmar que “no tindríem cap problema per acceptar-la, però evidentment cal analitzar-ho bé i saber l’impacte econòmic”. Bonet va destacar, a més, el fet que seria una mesura que “segur que incrementaria la taxa de natalitat que tenim baixa”.