“Desbloquejar la renda variable depèn de BPA i de Credit Suisse”

Els més de dos metres d’alçada fan que no passi desapercebut. Christoph Lieber, el CEO de Vall Banc, diu que un suís com ell a Andorra se sent com a casa. Que li agrada el país i la seva gent. Encara que viu en un hotel i a cavall entre Andorra i la resta de les seves obligacions en d’altres països ja està buscant apartament. Vall Banc és el seu repte principal.

Quin és el seu projecte per a la transformació de Vall Banc?

Ara som una entitat per a tot tipus de clients. Des de banca tradicional, comercial, fins a gestió de patrimoni o banca privada… Ambiciono transformar Vall Banc en una entitat equiparable a les més sofisticades en gestió de patrimonis. Sé que és molt ambiciós.

Com ho pensa fer?

Andorra és una plaça financera petita i Vall Banc és una entitat molt petita. No podem fer cap gran projecte en solitari. Hem arribat a un acord amb una de les companyies més importants del món a proveir serveis per a la gestió de patrimonis.

Quina empresa és ?

Encara no es pot dir. En breu es podrà fer públic. Segurament el mes vinent.

I aquest acord com transformarà Vall Banc?

Són experts en l’optimització de carteres i riscos. Hi ha un vessant d’assessorament financer, però al mateix temps podrem disposar d’una plataforma de gestió de primer nivell. Per exemple, es podrà comprar qualsevol valor que existeixi al planeta en qualsevol modalitat d’adquisició existent. Tot serà possible com si Vall Banc fos un banc d’alt nivell tecnològic com els nord-americans, britànics, alemanys o suïssos.

I una companyia mundial d’aquest calibre per què entra en partenariat amb una entitat tan petita com Vall Banc quan hi deu haver multitud de candidats per a una aliança d’aquestes característiques?

Per a ells és una oportunitat única per demostrar que tenen aquesta capacitat de transformació i de valoritzar una entitat amb els seus serveis. És l’ocasió de provar que el seu sistema per convertir un banc en una entitat de gran nivell funciona. I en el futur podran oferir-ho a d’altres bancs del món. Per això ells estan destinant grans esforços perquè la transformació de Vall Banc en una entitat referent sigui una realitat. És un win-win per a tots els actors involucrats.

Hi ha qui creu que JC Flowers és un fons voltor que només vol Vall Banc per, un cop estabilitzat, vendre’l i treure’n el màxim benefici. Entenc que vostè defensa que amb un projecte com el que explica Vall Banc és una inversió a llarg termini.

Evidentment aquest és un projecte massa ambiciós per fructificar a curt termini. Estem a punt d’oferir serveis bancaris més extensos i de més qualitat del que mai s’ha ofert a Andorra. També s’inclou un salt tecnològic. Els nostres clients tindran accés als seus comptes pel mòbil, amb accés directe digitalment al seu gestor o assessor. El client podrà fer operacions a mitjanit pel mòbil si vol comprar o vendre accions, o si ho prefereix parlar amb el seu contacte al banc per saber quines són les millors opcions dins del nivell de risc que vulgui assumir. Només implementar la transformació tardarà uns quinze mesos. Volem ser el millor banc d’Andorra, això per descomptat, però també que la plaça financera millori. Volem atreure capitals forans.

Aquest ja és l’objectiu des de fa anys de la resta de bancs.

L’associació de bancs em recorda que no formem part de la Unió Europea. Sense formar part de la comunitat és difícil atreure capitals estrangers. Però és una situació similar a la de Suïssa. Els bancs suïssos operen amb passaport europeu i poden oferir serveis a clients europeus. Tenim dues empreses de comunicació a Espanya i Alemanya que estan passant el missatge sobre els grans canvis en la la jurisdicció financera andorrana. A Espanya la plaça financera andorrana pot ser coneguda, però a Alemanya o al Regne Unit gairebé no se’n sap res. A Europa s’ha de veure la plaça financera andorrana com una alternativa a Suïssa. Només que s’aconsegueixi un 1% més del pastís suís Andorra farà un gran salt endavant.

Estan perdent clients?

Dins de les expectatives. Sabíem que perdríem clients inicialment. En realitat quan compres un banc, i no importa quin, sempre es perden clients. Els clients de Vall Banc vénen de passar temps espantosos. Tinc empatia amb ells i amb la seva frustració i enuig per una situació on no tenen cap culpa.

Encara tenen bloquejada la recuperació de la renda variable.

La custòdia dels actius estan a Credit Suisse perquè BPA utilitzava habitualment aquest banc. Per recuperar-los tenim un problema perquè el contracte de custòdia està signat per Credit Suisse i BPA, no amb Vall Banc. És una situació trampa perquè són els nostres clients però no tenim marge de maniobra amb els suïssos perquè només BPA pot solucionar el problema. Crec que hi ha la percepció que Vall Banc no està avançant per recuperar la renda variable dels nostres clients, però nosaltres només podem incidir perquè BPA solucioni el tema amb Credit Suisse. Són les dues parts del contracte les que s’han de posar d’acord.

Els clients de Vall Banc es mereixen una solució i la deuen exigir al seu banc actual.

Estem incidint a BPA perquè solucioni la situació, però són independents. Depenem d’ells. És una situació terrible per a nosaltres perquè voldríem haver solucionat aquest problema al més aviat possible.

BPA, intervinguda per l’Estat. I s’han nomenat administra­dors.

No critico ni BPA ni l’AREB. No estic en posició de fer-ho. En canvi, estem rebent moltes crítiques per part de gent que no sap quin és realment el problema. I que la solució no és a les meves mans.

Tampoc no es pot encara operar en dòlars.

És molt frustrant perquè per operar en dòlars necessites una contrapart nord-americana. Hem parlat amb moltes entitats dels Estats Units. Però ens diuen que encara que ara siguem Vall Banc encara som a Andorra i se’ns pot relacionar amb BPA. No volen córrer riscos i no han acceptat ser contrapartida. Necessitem un parell de mesos per acabar de convèncer alguns dels operadors perquè finalment acceptin. Sóc optimista perquè ja hem avançat en alguns casos. Però un cop més no depèn de nosaltres, sinó de tercers.