Més donacions als partits de les registrades oficialment

Els candidats que van concórrer a les eleccions comunals del passat 13 de desembre van aportar fins a 110.500 euros per finançar la campanya. Una xifra que va recollir i ha fet públic ara el Tribunal de Comptes en compliment de la nova Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral. Aquesta quantitat no aplega, emperò, el total de donatius que van rebre els diferents partits per tal de sufragar les despeses electorals. El que engloba aquesta xifra són només les contribucions que es van fer des que va començar la campanya fins que es va tancar l’informe, de manera que no recull les aportacions que s’han fet a posteriori o s’estan fent encara en l’actualitat destinades a pagar el que es va demanar prestat per pagar la campanya electoral.

És el cas de Demòcrates per Andorra (DA), el partit que absorbeix el gruix més important de donatius –60 dels 68 que recopila el document–. Segons van explicar fonts de la formació, tots els electes taronges van acordar destinar un mes del seu salari al partit però alguns van decidir fraccionar l’aportació, de manera que l’informe no va recollir el total de recursos que els demòcrates van recaptar per sufragar les despeses, que van ascendir fins als 100.000 euros. Així, mentre alguns candidats van cedir la seva primera paga de cop –Conxita Marsol va posar 5.000 euros, Esther París, 4.300, i Josep Vila i Julià Call, 4.000–, d’altres l’han dividit i l’han anat pagant mes a mes. Aportacions que el text del Tribunal de Comptes no recull.

6.000 euros per cap a ld’a

El mateix passa en el cas de Liberals d’Andorra (Ld’A). El document de l’ens fiscalitzador només reuneix vuit aportacions –de quantitats molt simbòliques amb l’excepció de Ciutadans Compromesos de la Massana, on David Baró i Raül Ferrer van posar 6.000 euros per cap–, però segons van revelar des del partit, tots els càr­recs de les diferents candidatures acabaran donant 6.000 euros a l’agrupació –que va demanar una pòlissa de crèdit per cobrir els costos de la campanya–, el màxim que permet la llei.

El fet que la majoria de candidats liberals no comencessin a col·laborar fins dos mesos després dels comicis –passat, per tant, el termini previst pel Tribunal de Comptes– fa que les quantitats abonades no estiguin plasmades al text. D’aquesta manera, els deu consellers de què disposa el partit acabaran abonant el màxim però a través de quotes mensuals durant un termini d’un any o un any i mig.

L’únic partit amb representació comunal que no va rebre cap donatiu va ser el Partit Socialdemòcrata (PS), que es va gastar 35.000 euros per fer campanya a la capital, Escaldes i Encamp. Els càr­recs electes socialdemòcrates no van fer cap aportació extraordinària amb motiu de la cursa electoral perquè ja abonen al partit un 10% del seu salari cada mes. La caixa del partit ja va poder assumir, per tant, les despeses de la campanya.

A FAVOR DE CANVIAR LA LLEI DELS PARTITS

El Govern ha mostrat el seu criteri favorable a modificar la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral per donar compliment a les darreres recomanacions efectuades pel Consell d’Europa. Una de les modificacions més importants afecta el règim de les donacions. A la llei s’inclourà la relació d’ens i entitats que no poden efectuar donacions ni als partits polítics ni a les campanyes electorals, així com s’ha reduït el termini per comunicar-les al Tribunal de Comptes. També s’ha transformat un crèdit o un préstec concedit a un partit o a una candidatura en donació si les accions de rescabalament no es realitzen en un termini raonable.