El perfil de l'abstencionista

Un fenomen creixent que ens ha de fer reflexionar als polítics per saber què estem fent malament”. Són paraules de la subsíndica general, Mònica Bonell, referides a l’abstenció a les darreres cinc eleccions. Declaracions fetes coincidint amb la celebració del Dia de la democràcia i amb la presentació al Consell General de dos estudis sobre la participació als comicis realitzats pel departament d’Estadística, un, i pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), l’altre. Del primer, que recull les dades estadístiques sobre el cens electoral de les generals del 2009, 2011 i 2015 i de les comunals del 2011 i 2015, es pot fer un perfil relativament detallat de l’abstencionista andorrà. Es tractaria d’un home d’entre 18 i 29 anys, que té el passaport andorrà per naixement, que viu a la capital i que no ha votat en les darreres tres eleccions. Les dades recollides posen en relleu que des de les generals del 2009 a les comunals del passat desembre, l’abstenció s’ha incrementat gairebé en 15 punts passant del 24,7 al 39,2%. En números absoluts, pràcticament s’ha doblat el nombre d’abstencionistes que ha passat de 5.012 a 9.854. El cens ha pujat en unes 5.000 persones (de 20.298 a 25.109), però el nombre de votants no ha experimentat gaires canvis i ha estat d’uns 15.000 a les comunals i uns 16.000 a les generals.

Enric Ripoll, uns dels tècnics del departament d’Estadística que ha elaborat el recull de dades, destacava ahir el fet que els joves que quan tenen ocasió de votar per primer cop no ho fan, majoritàriament ja no exerceixen aquest dret en les següents eleccions. El director del CRES, Joan Micó, qualificava de “perillosa” la tendència a l’alça del no vot dels darrers comicis. I Vicente Zapata, també del CRES, assenyalava que el 40% d’abstenció de les darreres eleccions comunals –el màxim històric a Andorra– encara està molt lluny del 60% quan “la desafecció és ja perillosa”.

LA PRINCIPAL RAÓ, ESTAR FORA DEL PAÍS

L’enquesta realitzada pel CRES entre 808 persones amb dret a vot assenyala que el principal argument esgrimit pels abstencionistes per justificar el no anar a votar va ser que el dia de les eleccions estaven fora del país. Ho van indicar un 31% dels entrevistats. El desinterès per la política, amb un 15%, el no ho ha pogut fer per una causa major (feina, malaltia, invalidesa o passaport caducat), amb un 10%, el no haver-hi cap candidat que el convencés, amb un 8,5%, la mandra, amb un 7,5%, i la desafecció política, amb un 5,2%, la segueixen com les principals raons per a l’abstenció.