La defensa del resident francès condemnat al país veí del nord per no pagar la pensió de manutenció a la família a quatre mesos de presó va interposar un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència de la sala penal del Tribunal Superior que donava curs a la petició d’extradició sol·licitada per França. Un escrit, pas previ a acudir al Constitucional, en el qual al·legava la parcialitat dels magistrats que van tractar la causa, dos dels quals francesos i també lligats, per feina, a la justícia veïna. El demandant lamentava no haver estat jutjat per un tribunal andorrà aplicant la
un caso claro en el q, a mi parecer, los jueces franceses deberían haberse inhibido de la causa. Ahora el residente tiene razones de sobra para intentar anular el procedimiento al ser dos jueces q lo han juzgado, juez y parte, pq es obvio q si reclama la justicia francesa y deciden dos jueces franceses, la parcialidad puede suscitarse, puede q no, pero la mujer del cesar, no solo ha de serlo, sino parecerlo. Si no hubieran sido dos jueces franceses, ahora no tendria excusa.
Respondre