El PSOE vol saber si el PP investiga la denúncia de Cierco

El PSOE va entrar ahir una pregunta parlamentària al Congrés dels Diputats per demanar al govern del Partit Popular si, des del ministeri de l’Interior, ha obert “alguna investigació” en referència a les presumptes pressions als màxims dirigents de BPA. Les coaccions haurien estat realitzades per alts comandaments de la policia espanyola per tal que facilitessin informació bancària de la família Pujol i d’altres polítics independentistes catalans, sota l’amenaça que si no, el banc cauria.

La petició, entrada a tràmit pel diputat socialista Antonio Trevín, vol saber els moviments d’Interior “per conèixer tots els extrems de la denúncia realitzada per l‘expresident i accionista majoritari de BPA contra alts responsables policials espanyols”. Se centra també en les “raons que van justificar la seva actuació i identificar qui li va donar l’ordre i/o autorització d’intervenció en un assumpte que no era de la seva competència”.

Policia política

Trevín va explicar ahir que la pregunta ve motivada perquè Higini Cierco va denunciar a la batlle Canòlic Mingorance les presumptes pressions. El socialista va assenyalar que “fa tres anys que denunciem que hi ha un grup policial que actua com a policia política al servei del PP”, i que aquesta revelació “és un fet més que ho confirma”. Tot i això va apuntar que “no sóc jo qui ha de definitivament determinar si són certes o no són certes les denúncies”.

A la vegada va avançar que “com que tenim sol·licitada una comissió d’investigació d’aquesta policia política del PP arran de les converses del despatx del ministre –en referència a les gravacions que es van publicar entre Fernández Díaz i el cap de l’oficina antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso–, ho afegirem a la comissió”. En la seva opinió, “el que no es pot seguir fent és mirar cap a un altre costat”.

Trevín va qualificar la situació de “fet gravíssim” i “autèntic atemptat contra l’Estat de dret”. En la seva opinió tot plegat “crea inquietud al ciutadà saber que els policies que han de protegir-los poden estar utilitzant accions fora de la llei”. A més va assenyalar que “això pot afectar la nul·litat de procediments judicials en marxa” i causar que “presumptes delinqüents poden quedar en llibertat pels errors policials”.

Sobre la vinculació entre les suposades coaccions per part de la policia espanyola i el moviment independentista a Catalunya, Trevín apunta que aquestes presumptes activitats il·legals dels cossos de seguretat “també van fer referència a Podem i al PSOE” i va assegurar que “actuen contra adversaris polítics diversos”.

A banda, en la pregunta parlamentària presentada ahir, el diputat socialista qüestiona “quina autoritat va ordenar la investigació i actuacions mencionades que a més del director ajunt operatiu de la policia nacional, va dur a terme el comissari” del cos responsable de la Unitat d’Assumptes Interns.

Fernández Díaz no sap res

Per la seva banda, el ministre d’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, va apuntar ahir que no té “cap notícia” de si la Batllia investiga les suposades coaccions. Sobre això va dir que s’ha de preguntar “a la Justícia andorrana” i va recordar les paraules del director general de la policia nacional, Ignacio Cosidó, que el passat dia 26 va afirmar que la seva institució no havia rebut cap comunicació des del Principat.

GOVERN NEGA QUE PACTÉS AMB RAJOY COACCIONAR BPA

El Govern va sortir al pas de la informació que va publicar ahir el diari espanyol Público en la qual s’assegura que el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va participar directament de les suposades pressions que, tal com apunta aquest mitjà, “va forçar els propietaris de BPA a delatar Pujol”. Segons s’apunta “el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, o el secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, van estar durant l’estiu del 2014 portant les negociacions polítiques amb els amos de BPA i també amb el govern del país veí” amb l’objectiu “d’obtenir l’extracte del compte de Jordi Pujol en aquesta entitat”. L’executiu del Principat, però, ho va negar.

Tal com explica el Público, les negociacions entre els banquers i els polítics es van segellar el 7 i 8 de gener del 2015, quan Rajoy va visitar el Principat. El digital remarca que “només 20 dies després, el patriarca del clan Pujol trepitjaria l’Audiència Nacional per declarar davant del jutge Ruz”.

A més, s’assenyala que Moragas es va reunir amb diferents empresaris i mitjancers fins que va aconseguir el compromís dels Cierco d’ajudar en la investigació “malgrat les lleis andor­ranes”, però els màxims accionistes “necessiten que se suspengui una investigació del Sepblanc (Servei de Prevenció i Blanqueig de Capitals)”, organisme que acaba depenent del ministeri d’Economia. Segons el rotatiu també hi hauria hagut un compromís cap als Cierco que la investigació del Sepblanc “s’intentarà endarrerir el màxim possible”.

No obstant això, malgrat que els Cierco haurien accedit a facilitar les dades bancàries dels Pujol, “Rajoy i els seus col·laboradors no van poder aturar l’actuació del departament del Tresor dels Estats Units que des del 2011 estaven darrere dels diners de clients xinesos, russos i veneçolans” de BPA i que al març del 2015 van acabar amb la seva intervenció i amb la de la seva filial espanyola, Banco Madrid.

En la notícia, el Público afirma que “els germans Cierco sembla que no recorden” les diferents trobades, tant amb comandaments policials espanyols “ni amb els polítics enviats directament per Mariano Rajoy”, ja que no les van explicar a la batlle.