Ser a l'exterior per mantenir la identitat

El cap de Govern, Toni Martí, va defensar ahir la presència d’Andorra en els organismes internacionals per mantenir la identitat del país i per contribuir a resoldre els problemes globals als quals s’enfronta la humanitat, com el canvi climàtic. Martí ho va exposar en l’acte d’obertura de la Universitat d’Estiu, que enguany se centra en l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Fins a dijous, ponents de prestigi internacional faran les seves aportacions en diferents àmbits relacionats amb aquest aspecte.

El cap de Govern va apostar per la presència del Principat en els organismes supranacionals desitjant que de les ponències “en sorgís una fe renovada en el multilateralisme, la cooperació i les institucions de governança internacionals”. Martí va reconèixer que “no som ni serem mai superpotències”, però va assenyalar que “sabem que l’única oportunitat que tenim de fer perviure la nostra identitat és en un marc multilateral, en un terreny de joc comú amb regles equitatives”. Per aquesta raó va advocar per “ajudar a construir i a millorar les institucions i els mecanismes multilaterals” i per “participar en les grans qüestions universals”.

Una d’elles és la lluita contra el canvi climàtic. Un repte global que requereix “respostes globals” i que “només es pot abordar des d’una acció conjunta” perquè “les accions d’uns pocs actors poden perjudicar greument tota la resta”. En aquest sentit va defensar l’aplicació de l’Agenda 2030 amb “accions en l’àmbit local” i va exposar que l’executiu ha posat en marxa polítiques en aquest sentit.

Ponències

El cicle de ponències el va iniciar la periodista catalana Cristina Gallach, que actualment és secretària general adjunta per a la comunicació de l’ONU. Gallach va explicar i defensar la tasca de les Nacions Unides d’ajuda als més desfavorits arreu del món, posant en valor que en els darrers anys “la pobresa extrema s’ha reduït a la meitat”. L’altra conferència d’ahir va anar a càrrec del francès Philippe Douste-Blazy, president d’Unitaid, una entitat que ha aconseguit que dotze països hagin posat una taxa d’un euro per cada bitllet d’avió i que acaba servint per finançar projectes mèdics i de cooperació d’ONG internacionals.

ENTREVISTA AMB PHILIPPE DOUSTE-BLAZY, PRESIDENT D'UNITAID

“El sistema de sanitat andorrà és bo”

Va ser ministre francès de Sanitat, Afers Exteriors i Cultura sota la presidència de Jacques Chirac. Ara presideix Unitaid, una entitat que ajuda els més desfavorits.

Els sistemes sanitaris públics a Europa s’estan empetitint?

Els països desenvolupats es basen en una protecció social generosa, però és evident que no podem continuar així. Caldrà evolucionar la medicina en dos moviments que ja han arrancat. El primer és que anem cap a una medicina individualitzada, que és molt eficaç però molt i molt cara. Serà impossible aplicar-la a tothom. Alhora hi ha un segon moviment que és de passar a una medicina preventiva i comunitària i que és l’única solució per salvar el sistema.

I creu que s’anirà aplicant?

Funciona molt bé als països del nord. Als llatins no, però ho hauran de fer. Això passa per la comunicació, pels periodistes però sobretot per l’escola. En aquest àmbit el ministre d’Educació és tant important com el de Sanitat.

Cap on hauria d’anar la reforma sanitària d’Andorra?

El sistema de sanitat andorrà és bo. Penso que podem fer moltes coses junts, en particular per aquesta medicina qualitativa. En el cas del càncer, quan era alcalde de Tolosa, vaig crear un dels centres més importants en la lluita contra el càncer d’Europa. Avui he vingut des de Tolosa i el trajecte és molt curt. Es podria fer un acord entre el centre de Tolosa i Andorra. A més, la telemedicina té un paper molt important i després la resta és la prevenció.

Qui ho pagaria?

Dependria dels acords amb el sistema social andorrà. Hi ha metges de Tolosa que podrien venir a Andorra i els malalts molt greus podrien anar allà.

Es diu que es vol que amb la mateixa despesa es facin més serveis. És possible?

És la pregunta que es fan tots els ministres de Salut del món. No s’ha d’oblidar una cosa. D’una banda s’han de tenir sistemes de gran qualitat, però també cal personal de gran qualitat. Si no se’ls paga bé, després del batxillerat els millors no voldran ser metges o farmacèutics. Però si es paga massa el sistema es podria enfonsar.