Cierco acusa Espanya de la nota de la FinCEN

Un dels accionistes majoritaris de BPA, Higini Cierco, va denunciar a la Batllia que va rebre pressions de les autoritats espanyoles per facilitar dades de la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol o “s’actuaria contra BPA” a través de la FinCEN, supervisor del Tresor nord-americà. Cierco, citat ahir a declarar com a inculpat per la causa BPA, va explicar que les amenaces es van produir el maig del 2014, deu mesos abans de la nota de la FinCEN que va desencadenar la intervenció de l’entitat bancària.

Cierco va donar a conèixer els fets després de respondre a les preguntes sobre la causa BPA de la batlle, Canòlic Mingorance, i del fiscal general, Alfons Alberca. Va rebutjar respondre, però, a les del lletrat del Govern, Manuel Pujadas. En explicar que des d’Espanya s’havia exigit informació sobre Pujol, va manifestar que no s’havia informat ningú al respecte i que Govern va ser coneixedor de la situació després “que esclatés la crisi del març del 2015”, tal com expliquen, en un comunicat de premsa, des del Grup Cierco.

En nom de l’executiu, Pujadas celebrava que “per fi quedi clar que Govern no sabia res fins després de la intervenció”. El lletrat lamentava que sabent que la plaça financera i el banc estaven amenaçats, no posessin els fets en coneixement de l’INAF ni de la fiscalia. Va recordar que l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, es troba inculpat en la causa 81/2015 com a presumpte autor d’un delicte continuat de blanqueig de capitals en connivència amb una entitat bancària i res ho vincula amb l’afer de la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, al qual no es fa referència en cap dels 30.000 folis que formen el sumari de la causa general del cas BPA.

Noves diligències

Després del relat de Cierco, Mingorance ha acceptat obrir diligències i investigar les denúncies en una causa separada. Segons el comunicat dels Cierco, l’accionista de BPA va explicar que el maig del 2014 va rebre una trucada de l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, informant-lo que seria convenient que veiés unes persones a Madrid “o en cas contrari el banc morirà”. Cierco va dirigir Bar­roso a Miquel. De la situació també n’estava al corrent la cap dels serveis jurídics de BPA i secretària del consell d’administració, Rosa Castellón. Segons afegeix el text dels Cierco, Miquel es va trobar a Madrid amb el comissari cap del departament d’Afers Interns de la policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas. Tal com havia fet amb Cierco, li va exigir informació bancària d’Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies. Van mantenir diverses trobades fins a acabar facilitant les dades a les autoritats espanyoles, que van ser publicades en un rotatiu espanyol, fet que va obligar l’expresident de la Generalitat a admetre l’existència d’una herència dipositada a l’estranger.

Miquel no va denunciar llavors els fets, segons Cierco, el juny del 2014, perquè Martín Blas el va advertir que, en cas de fer-ho, la FinCEN intervindria. Tot i això es va acabar publicant la nota. “Probablement perquè la quantitat de diners dipositada al banc els va semblar insuficient pels indicis que poguessin tenir de l’operativa bancària que els Pujol haguessin pogut dur a terme durant dècades a Andorra”, segons es recull al comunicat. Els comptes de Pujol a BPA rondaven els 4,5 milions d’euros. També va instar la batlle a citar l’exconseller delegat per ratificar els fets.

Joan Pau Miquel hauria vulnerat, segons la declaració de Cierco ahir a la Batllia, el secret professional en l’àmbit bancari en facilitar els comptes de Pujol a les autoritats veïnes, tipificat com a delicte al codi penal.