L'Skål Club defensa que el turisme de baix cost “també cap” al Principat

El turisme és positiu tant si és de baix cost com si és de luxe. Ho afirma el president de l’Skål Club Andorra, Albert Puente, que considera que el que s’anomena “turisme d’entrepà” “també aporta” i “al final és turisme”, i que per tant “també hi cap” perquè “parlarà d’Andorra a fora”. A més, posa de manifest que els visitants “aprofiten per venir a conèixer-nos i s’adonen que Andorra no és Mònaco, que hi ha varietat de restaurants i que poden anar a McDonald’s, a un cinc estrelles o fer menús de 15 o 20 euros”.

Això sí, ha d’estar “ben enfocat i encaminat”, i conclou que “ben distribuït cadascú té el seu segment de clientela”. “Hi haurà gent que s’enfocarà més cap al turisme de grans hotels i luxe”, apunta, però recalca que els visitants amb menys poder adquisitiu també són benvinguts perquè “tenim lloc per a tothom”. Amb tot, es mostra crític amb la competència deslleial entre establiments hotelers i critica que “estem donant mala imatge” quan “al mateix hotel hi ha qui ha pagat 200 euros per una habitació i un grup de joves que estan pagant 25 euros”. En aquest sentit, considera que als hotels de cinc estrelles s’ha de donar “servei de cinc estrelles”.

“Hi haurà un altre segment que buscarà un altre preu i el trobarà en un altre lloc però que estarà plenament integrat”, exposa, i hi afegeix que “uns a Inúu perquè es podran pagar un massatge i els altres es quedaran només amb Caldea”. A parer de Puente, “alguna cosa falla” quan al país s’estan oferint serveis d’alta qualitat a preus baixos. “És el problema que tenim a Andorra”, diu, ja que “si m’ofereixen un quatre estrelles a preu de dues” és perquè “em donaran mal servei”. Amb tot, sub­ratlla que aquest tipus d’ofertes es poden entendre com a reclams puntuals, però no com a sistema. “Si es perllonga quinze dies, malament”, manifesta, perquè “com a clients ja no vindran”.

Regular el ‘botellón’

Puente planteja que el turisme de borratxera “potser pot venir” –tot i que “jo no en sóc partidari”, diu–, però sota unes normes. “Crec que no hem d’arribar a aquests extrems” que poblacions com el Pas de la Casa “siguin un lloc on es facin esdeveniments de botellón”, però argumenta que si els operadors turístics van a buscar aquest tipus de públic més jove per fer-lo venir fora de temporada ho han de fer “amb unes lleis i normes molt clares”.

“No crec que s’hagin de fer esdeveniments de botellón”, insisteix, però obre la porta a acollir aquest tipus de turista en el marc d’una regulació. “Si ho tens ben acotat, els estrangers són els primers que ho respecten”, assegura, i en aquesta línia adverteix dels riscos de tenir un entorn desregulat. “Si tu els vens la pel·lícula que allò és el far west i poden fer el que vulguin, vindran amb aquesta idea i com que no hi haurà límits faran el que voldran.”