“Calen fórmules per atreure gent i el Cirque n'és una de molt bona”

Des del mes de gener porta del regnes d’un club que integra professionals del sector turístic. Actualment són 80 socis però tenen el repte d’ar­ribar a 90 o 95 a final d’any. El fet de comptar amb representants de tot el sector els permet conèixer de primera mà quina és la realitat i detectar mancances, com ara la falta de professionalitat en els treballadors de base del món de l’hostaleria.

És necessari que hi hagi aquest tipus d’agrupacions per treballar en l’àmbit turístic?

L’important és que ens ajuntem de forma distesa, no busquem la polèmica. Ens asseiem i expliquem els neguits i preocupacions que hi ha en el sector. La veritat és que som un interlocutor bastant vàlid perquè aglutinem representats de tots els àmbits.

I en un país que viu del turisme, encara té més sentit la seva presència.

És fonamental. Una de les coses importants de l’Skål és que també donem imatge d’Andorra arreu del món. Intentem que tots els esdeveniments que es fan a l’estranger sempre hi hagi algun representant andorrà. Som una font de difusió de la marca Andorra tant aquí com a fora.

Quina imatge es té d’Andorra fora de les nostres fronteres?

La veritat és que m’he quedat molt gratament sorprès, des de fa 3 o 4 anys, de la imatge que donem pel que fa a país. La difusió que s’ha fet des d’Andorra Turisme ha estat molt bona. A vegades es critiquen les campanyes i la inversió publicitària però hem de pensar que aquí no veiem la repercussió. En canvi, quan surts a fora i comences a parlar d’Andorra ens coneixen. Ja no hi ha la imatge només d’un país de compres, sinó que se sap que hi ha un ventall de possibilitats més ampli. I no parlo del que pensen els turistes o excursionistes, parlo dels professionals del sector.

La política turística que s’està duent a terme creu que és cor­recta?

Tot es podria millorar, però dins del ministeri de Turisme tenim un equip molt bo, que té molt clares les línies a seguir i ho està fent molt bé. Hi podria haver millores, però tot és una qüestió de diners.

El Cirque és una bona aposta?

Tot el que sumi és bo per al país. Estem parlant que han vingut 100.000 persones a veure’l i jo m’ho crec. Has de buscar fórmules per atreure gent i que se n’aprofiti el sector i aquesta és molt bona. En una temporada com ara el juliol amb ocupació baixa, els hotels han millorat les xifres i els restaurants de la zona del voltant, també.

Què més hi faltaria?

Hauríem de buscar un lloc més específic per fer aquest tipus d’actes. Sabem que el ministeri ja busca un lloc, no només per al Cirque, sinó també per a la fira, per exemple.

El famós recinte multifuncional.

Sí. Nosaltres mateixos, si hem d’organitzar un congrés mundial no tindrem un lloc on ficar-hi dues mil persones per fer, per exemple, el sopar de gala. Aquest recinte és una necessitat real. Tenim centres de congressos a cada parròquia però dispersos i amb poca capacitat. Si fas un esdeveniment gran l’has de tenir concentrat, no pots repartir la gent i posar-ne uns quants a cada parròquia. És un problema.

El turisme de congressos és un dels reptes que falta assolir?

És una aposta que es fa tant en l’àmbit privat com institucional perquè és el que més aporta. Normalment t’arriba un turista mitjà o alt, que mou diners. Què passa? Que estem limitats per la falta d’espai. Petits congressos els fas en qualsevol hotel, però quan parlem d’un de gran, per poder aglutinar 1.000 persones, amb una sala de premsa i altres sales per fer simposis, no el trobes. Ho tenim, però dispers, i fer desplaçaments els organitzadors no ho veuen clar.

L’aposta pels grans esdeveniments culturals, què els sembla?

És ideal. És l’aposta que necessitem. L’esquí ja el tenim consolidat i hem de buscar el turisme d’esdeveniments, com ara el Tour. La repercussió mediàtica és impossible d’igualar per molts diners que et gastis. Però tampoc no podem descuidar la suma d’acte petits perquè tot suma, i com més varietat d’oferta tinguem, millor.

Quines mancances té el sector?

Principalment el tema de la formació del personal en hostaleria i restauració. Podem fer unes campanyes molt bones però si al client no se’l tracta bé... Hem de fer un pas més. La rotació de personal és un neguit i per tant s’han de fer plans de formació i des d’Skål estem intentant arribar a un acord amb l’escola Vatel per fer les formacions i que aquesta gent es quedi. En l’àmbit directiu tenim bons professionals però ens falta millorar en la base.

Havien parlat d’oferir beques.

Sí, i estem en contacte per definir el conveni. La idea és atorgar algun tipus de beca perquè se’n beneficiï l’alumne andorrà o resident, però estem buscant la fórmula, si és una ajuda econòmica per a qui no hi pot arribar o per premiar el primer de la promoció. Nosaltres ho tenim claríssim: si no invertim en la base del nostre sector, malament.

Pel que fa al comerç també s’ha parlat d’aquesta falta de formació.

Ens hem d’adonar que en el sector turístic no pot anar el comerç, per una banda, i els hotelers, per una altra. Hem d’anar junts, venem una imatge de país. I cal que el botiguer parli idiomes o sàpiga el producte que ven. Ara bé, també hi ha el problema, perquè en tinc constància, que hi ha treballadors que els han ofert formació i no l’han volgut fer.

Els empresaris tenen voluntat d’oferir formacions, així?

Sí, ho puc assegurar, tant en grans superfícies com en petites botigues. Però tenim un problema amb el personal en haver-hi tant moviment. Molta gent ve a passar quatre mesos a Andorra amb la idea que és un lloc de pas en la seva carrera professional i això és un handicap. Hi ha d’haver voluntat pròpia de sentir-se a gust al país, però també cal implicació dels que estan al teu voltant, que no et tractin com un número, sinó com una persona, i t’ajudin. També crec que els andorrans no hem sabut vendre als conciutadans que Andorra té possibilitats.