El Govern denega la residència a un traficant

El Tribunal Superior ha desestimat el recurs d’un resident espanyol condemnat a cinc anys de presó per tràfic de cocaïna en gran quantitat contra una sentència del Tribunal de Batlles, que havia desestimat una primera demanda jurisdiccional a una resolució del Govern que va acordar desestimar el recurs de reposició formulat contra l’acord de no renovar-li el permís de residència i treball. L’home, que no ha estat condemnat per Corts, que el va sentenciar a presó per narcotràfic, a l’expulsió del país, va recór­rer contra la sentència en considerar que la no renovació de la residència equival a una expulsió de facto malgrat no haver estat condemnat en aquest aspecte.

En l’escrit en el qual es fonamenta el recurs, l’advocat recorda que el juny del 2014, quan va ser detingut i empresonat, el ministeri de Justícia i Interior només va fer una advertència d’expulsió, fet que volia dir que l’administració considerava que no representava un risc greu per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic, atès que al contrari hauria procedit a a la incoació d’un procediment d’expulsió.

Igualment, considera que la base per la qual es va dictar l’acord de no renovació del permís de residència i treball són els fets que van originar el procediment, és a dir, la detenció, i no la sentència del Tribunal de Corts. En l’escrit s’assenyala que no hi va haver cap fet nou entre l’advertència d’expulsió i la decisió del Govern. Així, s’indica que l’administració ha emprat els mateixos fets per dues resolucions diferents anant contra els seus propis actes en considerar en un primer moment que no representava un risc greu, per posteriorment entendre que sí que existia. Per últim, també indiquen que mentre la sentència de Corts acredita l’ar­relament de l’home al país, la resolució administrativa no ho fa.

El Superior ha desestimat el recurs en considerar que representa una amenaça greu per a la seguretat de l’Estat i que quan es va fer l’advertència no s’havia apreciat aquest risc, fet que impedia imposar directament l’expulsió. I que va ser després que es va apreciar quan es va prendre la decisió.