El Cirque s'acomiada i supera el rècord dels 100.000 visitants

El Cirque du Soleil es va acomiadar ahir d’Andorra fins l’any que ve. La vint-i-dosena representació d’Scalada Vision va suposar arribar a l’espectador 100.000, una xifra que no s’havia assolit en cap dels tres estius anteriors en els que la companyia canadenca va instal·lar el seu escenari al pàrquing del Parc Central de la capital. Des d’Andorra Turisme, el balanç només és positiu.

“Qui havia de pensar fa tres anys quan vam començar amb el Cirque du Soleil que assoliríem aquesta xifra?” Es preguntava el ministre de Turisme, Francesc Camp, que recordava que “hem més que doblat” el nombre d’espectadors respecte a la primera edició. Camp va assegurar que “superarem els 20 milions d’euros d’impacte” econòmic. “Són xifres importants”, va assenyalar. I ja pensava en l’any vinent: “Hem firmat per a dos anys –2016 i 2017– i tenim marge per veure com serà el futur amb el Cirque. Crec que està clar que Scalada acabarà l’any que ve i el que vindrà després és difícil de saber”, va apuntar. Tot i això va deixar clar que “ens interessa mantenir la relació amb ells”.

El que està pràcticament garantit és que el 2017 es tornarà a instal·lar la carpa al Parc Central, que ha estat una de les novetats d’enguany i que a parer del ministre ha donat bons resultats. “Teníem por que es perdés l’entorn màgic de les estrelles i l’aire lliure, però amb el temps veus que la gent el que vol és veure l’espectacle”, va indicar. I tot i que no ha plogut, va reconèixer que “a l’equip patíem molt els altres anys”, pels efectes que poguessin tenir les inclemències meteorològiques.

De cara al 2018, un dels reptes serà disposar del nou recinte multifuncional. Encara no se sap on es construirà, però la planificació apunta a “parròquies centrals” i Andorra la Vella, que “té més disponibilitat de terrenys”, s’albira com l’opció més factible. El terreny no està triat, però “estem mirant coses”. La primera opció és que sigui en sòl privat i que, amb una urbanització, “la part que va a cessió pública sigui suficient” per acollir el recinte. Serien “4.000 o 5.000 metres quadrats”. Per tant, el terreny a escollir ha de ser d’unes dimensions considerables. En cas de no aconseguir-lo, “l’alternativa és llogar-ne un”, per exemple, “a 20 anys”. Es descarta a hores d’ara una expropiació.

Finalment, va expressar la voluntat de portar al país més grans esdeveniments “culturals” “en altres mesos de l’any, sobretot en temporades baixes com la primavera i la tardor”.

EL 100.000 VA SER FAMILIAR

Hi havia molta expectació per veure qui seria l’espectador 100.000 d’Scalada Vision. En els darrers dies s’havia anunciat que arribaria, precisament, en l’última funció. Durant el control d’accés els mateixos voluntaris feien broma sobre què passaria quan es donés la benvinguda al visitant i, sobretot, qui seria. Les càmeres preparades just després del punt de vigilància deixaven descol·locats molts espectadors, que no acabaven d’entendre a què es devia tan enrenou mediàtic.

Tal com estava previst, entre un i dos quarts de deu, va arribar l’escollit. O escollits. Perquè tampoc va quedar del tot clar qui era. No hi va haver dubte que era un dels membres d’una família de Valls. Al primer moment la rebuda va ser per al pare, però posteriorment va passar l’honor al seu fill gran –eren dos germans–, mentre la mare agafava el paper de portaveu de la família. Tant se val. El 100.000 era vallenc.

La rebuda va tenir un punt de pel·lícula, tot i que modesta. Dues botzines de gas accionades per voluntaris deixaven clar que alguna cosa passava. Els flaixos es van disparar de cop i no hi va faltar l’esclat d’un cartutx de confeti i la rebuda del ministre de Turisme, Francesc Camp, i dos dels actors de l’espectacle, degudament vestits, maquillats i interpretant el seu paper. Entre els escollits, cares de sorpresa, alegria i de voler-se fondre per la vergonya. Ràpidament se’ls va portar al photocall per, després i a l’escenari, entregar-los el premi. Una estada d’un cap de setmana al país, samarretes i entrades per al xou del Cirque de l’any que ve. “No sabia que hi havia res preparat. Tinc molta vergonya però està molt bé”, assegurava Raquel Pelfort, l’agraciada. Per rematar-ho, les entrades d’ahir ja eren gratuïtes.