Deu anys de presó per abusos sexuals a les dues fillastres

El Tribunal de Corts va condemnar ahir un resident espanyol a deu anys de presó per haver abusat sexualment de les seves dues fillastres, que en el moment dels fets eren menors d’edat. Una d’elles tenia menys de 14 anys, una edat que es va tenir en compte a l’hora de determinar la sentència. El Tribunal va condemnar l’home, que ara està en llibertat, per dos delictes majors continuats d’actes sexuals sense consentiment amb accés carnal per via vaginal a una menor de 14 anys ja que, com a mínim, hauria penetrat en dues ocasions digitalment la víctima alhora que li va tocar els pits i li va obligar a palpar-li el penis per sobre del pantaló, tal com es va explicar durant el judici el 9 de juny. La pena que li imposa la sentència per aquests fets és de vuit anys de presó.

Al final són vuit anys en lloc dels 14 que havia demanat la fiscalia, deu per l’agressió amb accés carnal i quatre més pels abusos sexuals continuats. Segons va relatar el representant del ministeri públic, l’home anava molts matins, i abans que la resta de la família s’aixequés, a l’habitació de la nena on li feia tocaments no consentits als pits i la vulva per sobre la roba. A la casa també vivien dos nens més fruits del matrimoni entre la mare de la menor agredida i el padrastre. En aquest sentit, alguns dels tocaments, l’home els hauria realitzat en presència d’un dels dos fills de la parella, que dormia sovint amb la nena.

Abús a la germana gran

D’altra banda, el Tribunal de Corts va sentenciar-lo a dos anys més de penal pels tocaments, també continuats, que va practicar a la germana gran, menor de 18 anys, però major de 14. En el cas d’aquesta noia, hauria abusat d’ella, com a mínim, en tres ocasions i, per això, la fiscalia li demanava sis anys de presó, dos per cada un d’ells.

En el moment dels fets, l’home residia amb les noies, ja que s’havia casat amb la mare d’elles. Per això, en la resolució final, el Tribunal de Corts va tenir en consideració un agreujant d’exercir de fet l’autoritat familiar sobre les dues nenes a l’hora de determinar les penes.

A banda de la condemna a presó, la justícia també va decidir expulsar-lo durant 25 anys del Principat, una sentència que haurà de complir un cop surti del centre penitenciari. La fiscalia, però, havia demanat l’expulsió definitiva del resident espanyol del país. A més, el tribunal va determinar que l’home no es podrà acostar durant dotze anys a cap de les dues víctimes, mentre que ha d’indemnitzar la germana petita amb 12.000 euros i la gran amb 3.000.

Segons va relatar el ministeri públic durant el judici, els abusos van començar el 2009 i van durar fins al 2013, quan la germana menor va decidir abandonar el nucli familiar i va marxar a viure a la Seu d’Urgell amb els avis. Dos anys abans, però, la gran ja havia abandonat la casa per ingressar al centre d’acolliment d’infants de la Gavernera per recomanació dels serveis socials arran dels canvis d’actitud de la noia: fugides del domicili, absentisme escolar, autolesions i trastorns alimentaris. També van tenir en consideració el comportament del padrastre davant la nena, ja que durant una visita dels tècnics va tocar la natja a la jove i va etzibar: “que bona està la meva filla”. Durant l’estada a la Gavernera la nena va denunciar els abusos i va assegurar que la germana també els patia, però en aquell moment la més petita ho va negar. No va ser fins al cap de dos anys i arran d’un atac d’ansietat, que la nena va anar a l’hospital i va acabar denunciant el seu padrastre davant de la policia.

El dia de judici, les dues noies van testificar a porta tancada, però les vuit expertes que les havien tractat, entre assistents socials i psicòlogues, ho van fer en obert. Totes les especialistes van coincidir que els fets que relataven les joves eren reals i que ambdues patien estrès posttraumàtic com a conseqüència dels abusos.

D’altra banda, en l’audiència l’acusat va negar els fets i va assegurar que les noies s’ho havien inventat tot perquè el volien fora de casa. A més, la seva defensa va demanar l’absolució perquè no hi ha cap tipus de prova que demostri els fets més enllà del relat de les joves.