Florenci Pla

“Hem de fer que els nens s'adonin que la tecnologia no és difícil”

“Hem de fer que els nens s'adonin que la tecnologia no és difícil”E. T.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Des de fa anys dirigeix els estudis d’informàtica de l’UdA. La falta d’estudiants de la carrera i de professionals del sector és una situació que creu que s’ha de revertir.

Com es preveu el curs vinent a l’escola d’informàtica?

La previsió sembla que és optimista. A informàtica és on tenim menys estudiants de la universitat i on tenim la borsa de treball més plena de demanda de professionals. És una contradicció que no s’acaba d’entendre.

Com és?

El mercat demana perfils relacionats amb la informàtica, sobretot a partir de l’obertura econòmica d’Andorra. Les empreses que pugen el primer que fan és passar per la universitat i quan veuen la realitat algunes tornen a baixar.

No hi ha prou estudiants?

No. La gent no fa enginyeries, i informàtica, menys.

A què ho atribueixen?

És estructural. Passa a tot arreu. A Espanya hi ha un 45% menys d’estudiants d’informàtica ara que el 2008.

No té sentit en una societat cada vegada més tecnològica.

Gens. Però és la realitat. Es preveu que d’aquí a 10 anys, així com la gent que ara surt d’informàtica es dedica a programar aplicacions de gestió, es dedicarà al desenvolupament d’aplicacions per a robots. L’electrònica ara val zero. Un dron val 30 euros. Fa deu anys valia una fortuna.

I això?

Perquè tecnològicament es fabrica en massa. Igual que les pantalles planes, que han baixat molt de preu. Una placa electrònica, una vegada s’ha dissenyat i amortitzat, val només el cost del transport. Ni tan sols el del material, perquè és molt barat.

Però l’any que ve diu que incrementaran alumnes.

Sí. Amb la crisi la gent acaba car­reres i quan les acaba no troba feina. I sembla que s’han adonat que hi ha ofertes d’informàtica. Esperem que sigui una tendència global, perquè encara que nosaltres incrementem el nombre de llicenciats ni tan sols podem solucionar el problema d’Andorra.

Quants alumnes formen?

D’estudiants d’informàtica n’entren entre 12 i 15 per any, mentre que la sortida és de 5 o 7.

La meitat abandonen?

No. Se’n van a treballar. Hi ha una demanda tan gran que amb el que aprenen en un o dos anys ja troben feina perquè no necessiten més coneixements. Alguns diran que no traiem gaires titulats, però també es pot dir que traiem molta gent formada per a les empreses.

Això vol dir que el nivell que es dóna és bo.

Exacte. Però també passa en altres universitats. Els que acaben la carrera surten amb els últims coneixements i en tenen més que els que fa potser 40 anys que treballen i no s’han seguit formant. Els estudiants d’informàtica de tercer tenen enveja dels de primer perquè els nous estan aprenent coses diferents. Si tornessin a començar podrien entrar en un bucle, perquè tot evoluciona.

I la manca d’estudiants del sector es pot solucionar?

Tot té solució! Hem d’anar a l’escola i als 6 anys començar a fer alguna cosa perquè els nens s’adonin que el món de la tecnologia és fàcil.

No és enganyar-los?

No! Perquè se’ls donaran unes eines i veuran que és fàcil.

Les carreres tecnològiques es diu que són difícils…

No és veritat. És la mala fama que tenen. El problema és que a la base no es potencia la tecnologia pel simple fet que els mestres diuen que és difícil. A Anglaterra el 2014 van posar una assignatura que es diu pensament computacional. Ensenyen als nens com es pot implementar una solució raonada a un robot.

Com es fa això?

Hem de treballar amb problemes més oberts, perquè els que s’ensenyen ara són tancats o d’una sola resposta.

Per exemple?

Quant pesen els xiclets que hi a la Rambla de Barcelona? Si ho miren veuran que hi ha moltes maneres d’obtenir la resposta. Un cop saps com fer-ho, posar-ho al robot és fàcil. És una qüestió de mètode. S’ha d’estructurar el pensament. A l’escola crec que s’ha pecat de veure el nen tal com és el professor. Com al mestre li costa aprendre Word vol ensenyar Word als nens. Però és un error perquè ells ja en saben. Són nadius digitals!

Com s’aconsegueix el canvi?

Amb formació del professorat. O innovem o morim. No pot ser que ara es faci una classe com fa vint anys. Els nens d’ara són diferents dels d’abans. La societat ha canviat.

I com es formen els professors?

Motivant-los. Fent-los veure que les coses han canviat. A vegades els professors tenim un defecte: ens agrada tant ensenyar que ens oblidem d’aprendre.

Tenen alguna mesura prevista a la universitat?

El febrer del 2017 volem introduir pensament computacional com a optativa a ciències de l’educació. Ho estem treballant. Serem la primera facultat de l’entorn a fer-ho. En part ens beneficia ser petits perquè podem anar interactuant unes carreres amb les altres.

Al setembre s’estrena un doble bàtxelor d’informàtica i empresa. Com es combina?

Es planteja en quatre anys, enlloc de tres. Això implica una assignatura més cada semestre. No ens enganyem, per fer un doble bàtxelor s’ha de ser constant, responsable i tenir el cap ben endreçat. Fer un bàtxelor no és fàcil. Fer-ne dos, molt pitjor. A diferència d’altres universitats aquí no demanem una nota mínima per poder-lo cursar. El que fem són tutories individuals per explicar què significa i les dificultats que hi ha. Recomanem començar per una de les dues carreres i si a segon va bé que faci les dues.

tracking