Salut

El comitè de bioètica alerta del buit legal que hi ha en investigació

Considera que la manca de regulació respecte a les mostres de teixits dipositades en biobancs pot portar “a un mal ús”

El comitè de bioètica alerta del buit legal que hi ha en investigació

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El comitè nacional de bioètica, l’òrgan consultiu independent sobre biomedicina, ha fet una estimació dels continguts que en el seu parer hauria de presentar la futura normativa sobre la gestió de mostres biològiques d’origen humà amb finalitat diagnòstica, terapèutica i d’investigació. L’informe, que es va realitzar a final d’any i s’ha publicat recentment a la pàgina web del comitè, alerta que en el cas de les mostres que tenen com a finalitat la investigació, l’absència d’una normativa específica en aquesta matèria pot plantejar un buit legal que “porti a un mal ús del material dipositat als bancs privats de sang i teixits”.

El comitè recorda que les mostres dipositades en un biobanc permeten estudis que no estan previstos per les normatives que regulen la investigació en éssers humans, atès que es porta a terme en part d’aquest ésser i no en tot. I a causa del fet que els bancs de teixits han de facilitar la investigació científica posant a disposició el material biològic emmagatzemat, demana que hi hagi una normativa que prevegi per a ells una vocació clara de servei públic.

L’òrgan consultiu considera que la llei hauria de deixar clar que les mostres s’han de poder utilitzar per a qualsevol investigació, sempre que el subjecte font de la mostra hagi donat el seu consentiment. També aconsella que es reguli que malgrat que un biobanc pugui ser de propietat privada, les mostres dipositades han de ser d’ús públic.

Investigació en cèl·lules

El comitè alerta que en un futur proper la investigació es realitzarà en cèl·lules i no en pacients, i és per això que la futura llei hauria de definir la propietat de les mostres biològiques dipositades als bancs per tal d’evitar que aquestes puguin ser objecte de compravenda entre diferents biobancs o entre un biobanc i un centre de recerca. També indiquen que en aquest sentit s’haurien d’establir algunes restriccions, com ara la prohibició de les transaccions econòmiques o la gratuïtat de les mostres, tant pel que fa a la cessió del subjecte font al biobanc com a una eventual cessió entre biobancs.

L’òrgan també vol que es regulin els requisits mínims de l’autorització dels bancs de sang i teixits, i establir clarament quina ha de ser la seva finalitat. El comitè considera que essencialment ha de ser “la promoció de la investigació científica mitjançant la cessió de material biològic de qualitat per a projectes d’investigació”.

També referent a la investigació, el comitè considera que a la llei s’haurà d’incloure que el pacient té dret a ser informat sobre els procediments d’obtenció de les mostres, el destí que se’n fa i les conseqüències que es poden derivar de rebre la informació trobada. I que la regulació de la comunicació de la informació que cal realitzar ha de ser més rigorosa com més transcendent és la informació per al pacient o la seva descendència.

Igualment, s’assenyala que el donant de les mostres ha de poder conèixer els resultats dels estudis fets amb els seus teixits i que cal regular la transferència del consentiment de l’ús de les mostres al donant quan s’hagin d’utilitzar de manera diferent a l’inicialment establert. Igualment, es considera que les dades que resultin de les mostres biològiques han de tenir un tractament similar a les dades de caràcter personal ja regulades per llei.

Consentiment informat

En termes generals, és a dir, incloent tant l’ús diagnòstic, terapèutic i d’investigació de les mostres i teixits, el comitè indica que des del punt de vista bioètic resulta necessari que la normativa garanteixi el principi fonamental de l’autonomia del pacient. Aquest troba la seva expressió, indiquen, amb l’ús generalitzat del consentiment informat en tots els processos associats a la gestió de les mostres biològiques. El consentiment ha de ser més formal com més invasiu és el seu mètode d’obtenció, però també ha d’abraçar l’emmagatzematge de les mostres i l’ús que se’ls dóna.

tracking