Els Pujol insten que la Justícia andorrana no ajudi al pla antisobiranista

La família Pujol creu que les proves que aporten les converses gravades entre el ministre de l’Interior del govern espanyol Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso demostren que existeix un clar complot polític antisobiranista. Segons fonts properes al cas, des de l’entorn dels Pujol es vol instar que la justícia andorrana “no col·labori” amb una maniobra política contra el sobiranisme on l’anomenat cas Pujol és només una eina per debilitar les forces independentistes a Catalunya. Les mateixes fonts incideixen que els tribunals andorrans no es poden deixar manipular per una guerra política espanyola on les forces antisobiranistes estan forçant situacions legals amb la col·laboració de la Justícia andorrana.

Els Pujol ja havien manifestat des del primer escrit d’oposició a les peticions fetes a la informació que reclamava la justícia espanyola que tot el procés tenia una “finalitat política”. Aquesta afirmació, segons les mateixes fonts, queda contrastada amb la transcripció de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso. El cap de l’Oficina Antifrau cita explícitament “és clar, si va a la fiscalia pot sortir tot el que sigui... Jo... Com que ha sortit un any i mig després que el de Jordi Pujol júnior. Nosaltres cridem la fiscalia a l’abril del 2013”, Aquesta gravació, segons les fonts consultades, provaria que el cas contra Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l’expresident, estava preparat amb la participació de diferents organismes de l’Estat. Al mateix temps, a les converses també es fa referència la necessitat d’aconseguir la complicitat del fiscal Fernando Bermejo. Precisament Bermejo era qui portava el cas Pujol des de Barcelona. I ell, juntament amb els fiscals anticor­rupció José Grinda i Juan José Rosa, va ser present a Andorra l’octubre de l’any passat. L’objectiu d’aquell viatge, segons les mateixes fonts, va ser convèncer la fiscalia andorrana i la Batllia d’augmentar el grau de col·laboració en el cas Pujol perquè s’enviés més informació a Espanya.

En les converses gravades al despatx del ministre de l’Interior, i publicades pel diari Público, De Alfonso explica a Fernández Díaz que “podem fer una cosa. Jo la setmana que ve tinc una reunió amb Pedro... amb Fernando Bermejo, fiscal Anticorrupció. Reunió-dinar amb ell. Li ensenyo, que li llegeixi davant meu, que ho aprengui i que ell truqui a fiscalia o el que sigui”.

El representant legal de la família Pujol, Jean-Michel Rascagneres, només va voler comentar l’afer Bermejo. Rascagneres destaca que “es tracta d’un fiscal de carrera, i no del fiscal general, i és molt trist comprovar com queda en dubte la independència del fiscal davant una pressió política tan descarada”. En aquest cas, com Fernández Díaz volia que fos la fiscalia qui filtrés un cas sobre els consellers de la Generalitat Francesc Homs i Felip Puig.

‘La fiscalia t’ho afina’

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ: Això, això... si es publica a tu et perjudica, no?

DANIEL DE ALFONSO: A mi em mata, perquè això es pot publicar si vols, ministre... si vols que es publiqui jo em comprometo que es publiqui, però m’ho dius a mi que abans que tanqui l’expedient li doni el cop de cap, li enviï la proposta d’informe dient que això s’ha d’anul·lar, etc, etc. I tres, dos mesos després, un periodista ho esbrina. Però ara... és que ara no el tinc tancat ni assignat...

J: Això la fiscalia t’ho afina, fem una gestió.

D: Si la fiscalia em diu: “escolta, ho he llegit”, jo llavors tanco els informes i...

J: I en quant de temps pots tancar això?

D: En tres setmanes.

J: Ho dic perquè un cop el tingui la fiscalia ja pot sortir.

D: És clar, si va a la fiscalia pot sortir tot el que sigui... Jo... Com que ha sortit un any i mig després el de Jordi Pujol júnior. Nosaltres cridem la fiscalia l’abril del 2013.

J: O sigui, tu això en dues, tres setmanes, ho podries tenir?

D: Sí, ja ho tinc tancat. L’única cosa que he de decidir és si va a la fiscalia, que ja tinc un esborrany, o si ho envio a la Direcció General d’Afers no sé què de Presidència del Govern d’allà, perquè...

‘Dinar amb bermejo’

D: A mi... a mi... Jo vinc per això, ministre. Jo sóc espanyol per sobre de tot, però a mi m’enfonsa, tinc família.

J: No, no. És que el tema aquí és per parlar amb el fiscal ge-neral i dir-li: “Escolta, mira, hi ha això, no?” M’explico...

D: Sí, sí, sí.

J: Això, sense això, és el mateix o no? [Revisant papers]

D: Bé, és l’informe. És l’informe que jo tinc redactat.

J: Ho coneix això fiscalia o no?

D: No, no he parlat amb ells.

J: No, perquè ell pugui tenir un criteri i... m’explico amb el que vull dir-te, no?

D: Sí, sí. Ell no el coneix. Ni la fiscalia ni ningú. Això ho tinc jo perquè vagi ràpid. Tinc el de fiscalia, tinc el que aniria a la Direcció General d’Afers Jurídics de la Generalitat...

J: Jo puc fer la gestió amb el fiscal general. Dir-li: “Mira, hi ha això. I mira a veure escolta si això tal... no?” Però, és clar, em demanarà documents.

D: Podem fer una cosa. Jo la setmana que ve tinc una reunió amb Pedro... amb Fernando Bermejo, fiscal Anticorrupció. Reunió-dinar amb ell. Li ensenyo, que ho llegeixi davant meu, que ho aprengui i que ell truqui a fiscalia o el que sigui. O que a través de Sabina que cridi: “Escolta, fiscal general, tinc això i ho he llegit i em sembla que té...”

J: I, si voleu, nosaltres li diem... Jo li puc explicar a Eduardo [Torres Dulce, el fiscal general de l’Estat] que ens hem vist, que he parlat amb tu, que tinc coneixement d’això?

D: Sí, sí.