La CASS imposarà requisits als professionals sanitaris

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha començat a elaborar un reglament que limitarà l’accés a la convenció als professionals sanitaris. Segons fonts properes al sector de la salut, la CASS considera que la situació se li està escapant de les mans pel creixement exponencial del nombre de professionals convencionats en algunes especialitats. Especialment preocupant és la despesa que s’està generant en àrees com fisioteràpia i odontologia. Perquè està creixent de forma paral·lela al nombre de físios i de dentistes que es van incorporant i no en relació amb el nombre d’afiliats i beneficiaris de la CASS. L’augment s’ha disparat de tal forma en els últims anys que els fisioterapeutes acaben de trencar la barrera dels cent convencionats, una xifra extraordinàriament gran per a un territori de 70.000 habitants. L’altre exemple, els odontòlegs, també segueix una línia similar, però més continguda. Ja són 65 els dentistes que entren per la CASS.

La parapública està preparant el reglament sobre la base d’establir uns requisits que no topin amb la legislació actual. Encara s’estan definint, però un dels que ja estan pràcticament decidits significarà que per estar convencionat caldrà treballar 40 hores setmanals. Es vol acabar així amb tots els professionals sanitaris que hi ha a temps parcial. L’objectiu és anar incorporant requisits que posin fi a la laxitud actual que permet que qualsevol nou diplomat passi automàticament a exercir, convencionat, rebent els ingressos del sector públic. Aquest sistema ha derivat en un increment constant dels actes mèdics, segons les mateixes fonts, proporcional a l’increment de professionals de cada sector.

Excés de convencionats

El president del Col·legi d’Odontòlegs, Michel Destenave, considera que hi ha un excés de convencionats a la CASS en aquest sector. Al seu parer, els 65 membres del col·lectiu són un volum massa elevat “per la població que hi ha”. Per Destenave, “s’ha de tallar l’aixeta” d’entrada de nous odontòlegs, tot i que reconeix que no sap com s’hauria de fer la nova reglamentació: “Si l’aixeta és oberta no es pot solucionar. Primer s’ha de tancar i després asseure’ns i buscar solucions.” En el seu cas, apunta que la majoria de nous odontòlegs al país “no aporta res”, ja que “no es diferencien de la resta”. “No té cap utilitat ni per a la població ni per a la salut pública, és obrir per obrir”, apunta. De tota manera, defensa l’arribada d’especialistes, com ara maxil·lofacials, que sí que ofereixen serveis que escassegen.

Amb un volum tan elevat de professionals, Destenave lamenta que la facturació hagi baixat: “És matemàtic.” “Els que fa molts anys que hi som anem fent. Els nous, en canvi, s’hauran de buscar la vida fora perquè no trobaran la solució, que no passa per Andorra”. En aquesta línia, diu que a “fora la situació tampoc és gaire positiva”, i recorda un estudi de fa uns mesos aparegut a Espanya on s’indicava que “el 25% dels nous odontòlegs busquen feina”.

Una opinió similar té Edith Rascagneres, secretària del Col·legi de Fisioterapeutes, encara que amb alguns matisos respecte al seu col·lega. “Si som massa no ho sé, el problema és que el sistema pugui sostenir-ne tants”, amb referència a l’alt nombre de professionals. En el seu sector, però, Rascageneres no ha detectat una davallada en la facturació. “Els pacients ens demanen tractaments diferents als d’abans. Fa uns anys només tractàvem lesions o problemes d’esquena, ara fem més coses”, puntualitza.

La seva valoració és compartida per David Figueredo, president del Col·legi de Fisioterapeutes. “No sé si cent són massa, és el número que hi ha, però tenint en compte com està la llei no podem fer-hi res”, destaca. Com a màxim responsable del col·lectiu remarca que “no hem rebut queixes” per una possible saturació de l’oferta, però recorda que “ja ens hem manifestat dient que cal una regulació”. “No només de la nostra professió, sinó de totes”, emfatitza. Per ell, com fer-ho “és la pregunta del milió”, a causa de les “particularitats que té el país”.

REFORMA DEL SAAS I CARTERA DE SERVEIS SANITARIS

Les reunions entre el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i la Caixa Andorrana de Seguretat Social han començat a derivar en les primeres propostes per a la reforma, segons van explicar fonts sanitàries. Dues de les primeres prioritats que s’han establert passen per la reforma del propi SAAS, que es considera que és un organisme que ha acumulat múltiples ineficiències i que ha quedat en un perfil descol·locat amb relació al ministeri de Salut. Un altre afer important és la definició de la cartera de serveis. La reforma sanitària no es pot engegar sense que es determini quins són els serveis sanitaris que s’han d’oferir a Andorra (i en quin grau) i quins han de descartar-se. Aquesta tasca, que ja fa cinc anys que es va començar, es vol tenir acabada aquest any per ser el punt de partida dels canvis.