Els lloguers perduts

El processat va al·legar durant el judici que l’any 2010 va muntar un nou negoci a Espanya, que va deixar d’ocupar-se directament de la immobiliària i que en aquell període els diners dels lloguers “desapareixien de mala manera”. Després va intentar vendre’s l’empresa i malgrat que va trobar un comprador que va ocupar un temps l’oficina, aquest va desdir-se de l’operació perquè l’auditoria que va encarregar desaconsellava l’adquisició, tal com va explicar el mateix empresari durant el judici celebrat al Tribunal de Corts. De manera més que gràfica el comprador interessat va explicar que “el meu advocat em va dir que sortís d’allà volant” perquè la immobiliària estava immersa en un mar de deutes. Per últim, l’acusat va explicar que va recuperar la immobiliària a final de l’any 2012 però que llavors ja no va poder abonar al perjudicat els dar­rers lloguers pendents perquè la justícia li ho havia embargat tot.

Cap de les argumentacions esgrimides pel processat li ha servit per salvar-se de la condemna del Tribunal de Corts, que el considera responsable del delicte major d’apropiació indeguda pel qual li ha imposat divuit mesos de presó condicional i l’obliga a retornar al perjudicat els 15.400 euros que reclama pels lloguers no abonats. També li haurà de pagar la minuta de l’advocat que exercia l’acusació particular.

La víctima, veí de Barcelona, va exposar durant la vista oral que l’acusat era el gestor que s’encarregava de l’arrendament de dos pisos de la seva propietat al Principat des de l’any 2003. La immobiliària cercava els llogaters, cobrava l’import dels lloguers i després pagava puntualment el propietari de manera presencial i en metàl·lic. La relació gestor-client va ser normal durant anys però de cop el denunciant va començar a tenir problemes per contactar amb la immobiliària i per cobrar els diners. Va ser quan va decidir viatjar a Andorra i presentar-se a l’oficina. Era l’any 2012 i el període en què el negoci tenia el nou ocupant, el comprador interessat que ho va deixar de ser en constatar els problemes de l’empresa. Així que la sorpresa va ser majúscula perquè l’acusat tampoc havia informat als seus clients de la intenció de vendre’s el negoci. Però els lloguers impagats van destapar d’altres problemes, com ara que la immobiliària havia deixat de pagar despeses de comunitat –un tràmit que era tasca seva–. Impagaments que va haver d’assumir el perjudicat, que finalment va decidir acudir a la justícia, que ara li ha donat la raó.