Nit de sons espirituals i meditació a Aina

Havia d’estar tot a punt. Tot calculat fins a l’últim detall. Eren les 19.30 hores i les setze persones que durant tota la nit havien de tocar els gongs per relleus a AINA escoltaven atentament les instruccions dels dos mestres que organitzaven la Puja Gong. Una cerimònia en la qual durant tota la nit es van tocar aquests instruments, per relleus, mentre els altres participants dormien, meditaven o feien ioga.

La sessió estava dirigida per Don Conreaux, referència internacional en aquest camp i vingut expressament des de Canadà per a l’ocasió. Comptava amb l’ajuda de Diego Montenegro, d’Espanya, i un dels organitzadors del Primer Festival Internacional Gong Wesak d’Andor­ra en el qual estava emmarcada la Puja Gong.

En total unes cinquanta persones vingudes d’Espanya, Itàlia, Veneçuela –i lògicament Andorra– expressament per a l’acte. Una d’elles era Melina Pizzoli, una italiana que afirmava que va fer-se “mestra gong amb un deixeble de Don Conreaux”. “Vaig començar l’any passat en el món del ioga i és la meva tercera Puja. En cada sessió aprenc coses noves i volia conèixer personalment aquest mestre”, explicava. De més a prop, de Terrassa, havia arribat Jennifer Torrella. En el seu cas va fer una immersió en aquesta disciplina fa tan sols un mes. “N’estic aprenent i volia provar la Puja”, comentava, a la vegada que explicava les bondats de la pràctica: “Des que faig ioga he canviat. Et coneixes més a tu mateix i curses coses que tens guardades a l’interior i que potser no saps que en el fons t’estan afectant”, focalitzava. Tot plegat creu que l’ajudarà en la seva vocació de dedicar-se a les teràpies alternatives.

Setze dels participants van ser els encarregats de tocar els deu gongs que hi havia a l’entrada d’AINA. Instruments d’una mica menys d’un metre de diàmetre, de diferents tons i amb una capacitat sonora considerable. Abans de començar van realitzar un assaig general i van sopar.

Amb cura

Ajustar la força a l’hora de picar era una de les preocupacions de Don Conreaux. No podia sonar ni gaire fort ni gaire fluix, perquè l’energia dels gongs s’havia de “transmetre en la potència justa”, indicava el mestre.

També era imprescindible saber com calia fer els relleus. Tot en torns de trenta minuts. Mentre un tocava hi havia un guardià que vigilava que tot estigués en ordre i calma. També havia de controlar que no s’apaguessin les espelmes ni l’encens, i que en una taula situada en un racó no hi faltés mai menjar ni aigua. No cal dir que parlar estava totalment prohibit. Ni tan sols xiuxiuejar. Per xerrar, calia sortir al carrer per no destorbar el son de la resta.

Quan tocava fer el canvi de torn, el guardià despertava amb subtilesa la persona que li havia d’agafar el relleu i entrava a la zona dels gongs, col·locats circularment, i començava a tocar, mentre qui havia estat interpretant la darrera mitja hora, tornava a dormir. I així fins quasi les set del matí d’avui.