“D'ara endavant espero un creixement progressiu del sistema”

Són dies de feina intensa per als responsables del sistema educatiu públic espanyol, que al setembre enceta una nova etapa, la del centre integrat María Moliner. La consellera celebra la bona resposta que han obtingut de les famílies que s’ha traduït que per al curs vinent mantindran el nombre d’alumnes.

Què pot avançar del projecte educatiu?

No està tancat, sí per la nostra part perquè hem enviat l’oferta curricular al ministeri espanyol però estem pendents de la seva aprovació. Tal com ens vam comprometre hem proposat millores substancials amb la intensificació de l’ensenyament de l’anglès en infantil i primària i estem pendents fonamentalment dels pròxims dies, que el ministeri ens comuniqui la resolució sobre la nostra proposta.

El nombre d’alumnes es manté. I el professorat?

Es manté creixent. Ara tenim un únic centre però integrem tots els professors que estan en adscripció temporal, és a dir, els professors funcionaris de carrera que han vingut d’Espanya es queden tots els que no han acabat el seu període d’adscripció de sis anys. També es queden els mestres laborals que tenim fa molts anys amb nosaltres i esperem comptar amb una plantilla addicional de funcionaris interins amb la qual comptem gairebé sempre. Si dic que es manté creixent és perquè ara tenim només un centre i hi integrem professors de quatre, més la seu de secundària i batxillerat. No hem menyscabat mitjans humans.

El procés ha tingut un final satisfactori?

No hem tancat el procés però pel que ens diuen els números, també per la satisfacció del professorat en aquest procés i del seu compromís, estem molt satisfets. La prova més important són els números, que després de l’esforç que hem fet de comunicació i de transparència són els que esperàvem així que d’ara endavant espero que el nostre creixement sigui progressiu. No dic que l’any que ve tinguem llista d’espera però a mig termini, en els pròxims tres anys, potser sí que estarem amb llista d’espera.

Són optimistes.

Es diu que la millor manera de predir el futur és creant-lo i que si el creus el crees i nosaltres primer l’hem cregut per poder-lo crear, així que som optimistes, sí.

Què pensa que ha influït en aquesta pèrdua progressiva d’alumnat? Hi ha hagut una llunyania de la societat? La creació de l’escola andorrana?

Jo crec que hi ha molts factors que han tingut incidència en la pèrdua de matrícula, segur que hi ha molts factors demogràfics perquè tots els sistemes han perdut quota, també hi ha un factor afegit que va ser el naixement de l’escola andorrana, però tampoc es justificava que el seu creixement fos a base del sistema de titularitat espanyola. Però fent una anàlisi del que ha pogut ocórrer crec que una de les raons fonamentals ha estat la pèrdua de confiança de les famílies, que veien que quan no hi havia demanda en algunes escoles s’anaven tancant. Crec que hi ha hagut una falta d’esforç en la comunicació, i és on nosaltres hem volgut aprofundir. Ha vingut el president del govern espanyol a l’escola espanyola d’Escaldes, ha assegurat la permanència del sistema i els hem dit a les famílies ‘mirin sí, redimensionarem el nostre sistema, tancarem aquestes petites escoles i el que anem a fer és un centre potent, un centre integrat únic de manera que els seus fills podran entrar amb nosaltres des de tres anys i acabar a batxillerat per anar a la universitat’. Hem fet aquest esforç de comunicació que crec que ha calat.

Els ha perjudicat una certa sensació, des de fora, de pèrdua de qualitat educativa?

Jo no he tingut aquesta sensació. Si hi ha hagut aquesta percepció a l’opinió pública crec que ha estat infundada. Si per alguna cosa destaca el sistema espanyol és per tenir la qualitat d’un professorat magnífic en constant formació i actualització. El seu professorat ha estat escollit entre els millors del país ja funcionaris de carrera que tornen a passar un altre procés selectiu. El sistema és potent, té moltíssims avantatges, és un sistema de qualitat que naturalment com tots els sistemes està orientat a la millora contínua i això és el que hem fet també en l’oferta curricular d’aquest nou centre.

Ha comentat que la qüestió de les dues seus és temporal, que l’objectiu és estar en únic edifici. Com està aquest procés?

Tant per part andorrana com per la nostra part hem parlat de les diferents opcions que hi havia de tenir un únic centre i és al que aspirem i Andorra ho comprèn perfectament. Una altra cosa és que les circumstàncies actuals dels dos països no ens hagin fet trobar la solució més adequada per tenir un centre en les millors condicions però aquesta serà una altra de les nostres vies de treball en el proper any. I és també la solució natural que estem buscant, tenir el centre en una única seu i la millor seu a la que puguem aspirar.