El personal de la Justícia reclama la puja salarial

Els treballadors base del sector de la Justícia lamenten que s’hagi apujat el sou de batlles, magistrats i fiscals, però que els salaris dels administratius i oficials segueixin sent baixos. “Com a càr­recs i amb la responsabilitat que tenen és una graella correcta. El problema és que nosaltres tenim unes graelles molt baixes per la feina que fem i el tipus de gent que tractem”, destaca al Diari Cristina Araujo, presidenta del Sindicat del personal adscrit a l’administració de justícia (SIPAAJ). Fins ara no existia una graella salarial en el món judicial, i amb la modificació de la Llei qualificada, que ha entrat a tràmit al Govern, es regula els salaris de batlles, magistrats i fiscals, però no el dels administratius i oficials. Segons la nova graella, un batlle de primer grau i un fiscal de primer grau cobrarien uns 59.000 euros anuals, mentre que un magistrat de primer grau i amb dedicació completa, més de 88.000 euros anuals.

Per contra, Araujo explica que un administratiu cobra al voltant de 1.500 euros bruts al mes, mentre que un oficial en percep 1.700 al mes. Araujo defensa que són salaris baixos per “les condicions d’inseguretat” en què treballen. En aquest sentit, explica que a les dependències judicials acudeixen persones desesperades i en situacions complicades com que els treuen els fills o la casa. “La persona que els rep és l’administratiu i l’oficial, no és ni el batlle, ni el magistrat ni el fiscal”, destaca Araujo, que afegeix: “treballem amb una inseguretat molt gran”.

També apunta que en els llocs de feina no tenen mesures de protecció. “No tens un arc de seguretat, res que bloquegi el pas a ningú, només hi ha un policia en tot l’edifici”, detalla la presidenta del SIPAAJ.

Araujo, a més, alerta que falten treballadors en tots els àmbits. “La situació de justícia és surrealista, tenim una mancança de personal molt gran i no se’ns donen facilitats de cap mena”, emfatitza.

Per una altra banda, fins ara els batlles tenien uns triennis que per cada tres anys treballats cobraven una prima de fins a 300 euros mensuals. Ara, una tercera part d’aquests triennis se seguirà atorgant per antiguitat, mentre que les altres dues s’entregaran per sentències resoltes. Si bé reconeix que els batlles han d’anar més de pressa a l’hora de resoldre alguns casos, Araujo ressalta que el tema de la productivitat no és tan senzill i s’haurà d’estudiar la complexitat de cada cas. “Està per veure com el Consell Superior ho considera i com delimita si s’han complert les expectatives”, exposa.

Finalment, una mesura que Araujo veu amb bons ulls és que s’hagi apujat el 40% del sou del president del Consell Superior al mateix moment que s’ha abaixat el dels vicepresidents i vocals. Això, diu, es deu que el president és qui fa la feina diària, mentre que els altres es reuneixen un cop a la setmana.