Clam de les entitats socials en favor de la igualtat plena

ntitats socials i polítics van coincidir ahir que a Andorra encara hi ha molta feina per fer per tal de garantir la igualtat de totes les persones independentment de quin sigui el seu gènere, raça, orientació sexual o condició mental i física. Coincidint amb el Dia internacional contra la LGTBIfòbia, l’associació Som Com Som i el Fòrum Nacional de la Joventut van organitzar ahir el debat entorn de polítiques d’igualtat amb membres de les seccions joves dels partits polítics amb presència parlamentària. Entre el públic, molts representants dels col·lectius que manifesten que sovint pateixen discriminació.

Per al teixit social és clau que s’elabori una llei per lluitar contra qualsevol actitud d’odi, violència o discriminació, un dels projectes que els polítics andorrans tenen sobre la taula, però que es troba en una fase molt inicial. “Cal la llei d’igualtat, si no malament”, va clamar Rosa Lluís, presidenta de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals. Vanessa Mendoza, d’Stop Violències, també va ser contundent: “hi ha molt de bullying, molta violència, vivim amb molta por”.

Aquestes intervencions van formar part d’un debat que també volia aportar idees a la futura llei d’igualtat. Pels membres de taula, Jordi Ribes (DA), Laura Pérez (SDP), Joel Sala (Ld’A) i Carles Sánchez (PS), l’educació és una de les eines més rellevants per combatre les actituds discriminatòries. Ribes creu que “hi ha d’haver una col·laboració entre l’àmbit familiar i l’educatiu”. Un dels problemes, segons Sala, és que encara hi ha molta desinformació i les víctimes de discriminació no saben on han d’acudir per rebre suport, tal com també van corroborar les entitats.

Sobre la futura llei, Carles Perea, president de Som Com Som, va explicar que ja han mantingut una primera reunió amb l’àrea de polítiques d’igualtat per treballar-hi. La sotssíndica, Mònica Bonell, en declaracions a la premsa, també va parlar al respecte i va assegurar que “serà una bona base en l’àmbit estructural per poder anar canviant algunes coses”. En el que sí que van coincidir tots és que encara hi ha molt camí a recórrer.